(Ara Balears, 6/06/2014)

Se’n beneficiaran els habitatges edificats abans del 10 de març de 1991 i que compleixin condicions

DAVID VENTURA Eivissa. Des d’ahir, tot aquell que tingui un habitatge irregular edificat a Eivissa abans del 10 de març de 1991 i que compleixi amb una sèrie de condicions -que no estigui situat en domini públic o en zones afectades per la legislació de costes, o que no s’hagi fet a posterioritat un canvi d’ús, per exemple- pot iniciar el procés de regular la casa gràcies a la nova Llei balear d’ordenació i ús del sòl.

En concret, la regulació arriba de la mà de la disposició transitòria desena d’aquesta llei, que va ser aprovada dilluns pel ple del Consell Insular d’Eivissa i que ahir entrà en vigor amb la publicació al BOIB. És la primera illa de les Balears que aplica aquesta possibilitat, ja que la llei estipula que són els consells insulars els que han de desenvolupar la regulació d’aquests habitatges, que després aplicaran els ajuntaments.

Celeritat amb la reglamentació

En el cas d’Eivissa, el Consell ha fet feina amb molta celeritat i ha tardat dos mesos a enllestir la reglamentació. No oblidem que aquesta regulació era una de les promeses electorals del PP d’Eivissa i una de les principals reivindicacions que havia d’incloure la nova Llei del sòl.

La nova legislació posa un termini molt clar. Només es podran beneficiar de l’‘indult’ les edificacions anteriors al 10 de març de 1991, moment de l’aplicació de la Llei 1/1991 d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes. “A partir d’aquesta llei, quedà clar que les cases construïdes en certes zones són il·legals, el problema és que les que es construïren abans estaven en una mena de llimbs legals”, comenta Mariano Juan, el conseller insular de Territori del Consell. [Nota de Disúrbia: no hi havia cap limb, senzillament estaven fora d'ordenació...] Juan convida tothom qui tingui una casa en aquesta situació que la reguli: “Tenir una casa sense regularitzar pot generar molts problemes que val més estalviar-se. Ara no hi ha excuses”.El termini per regular les cases és de tres anys i s’haurà de presentar la documentació gràfica i escrita relativa a l’edificació en l’estat real. La legalització comportarà el pagament de les mateixes taxes i imports prevists a la normativa per a les noves edificacions, als quals s’haurà de sumar un 15% si la legalització és en el primer any de vigència, el 20% si legalitza en el segon any o un 25% si s’espera al tercer i últim any.

“No és cert que la regulació sigui un ‘regal’ als infractors”, digué Juan, “i crec que està clar. No es premia ningú. Qui vulgui tenir la casa legal haurà de pagar el que pertoca”.

Juan també desmentí que la mesura suposi alguna mena d’amnistia urbanística que pugui repetir-se en un futur. De fet, descartà que torni a aplicar-se una mesura similar: “Hi ha una fita decisiva i és la llei de 1991. No es pot legalitzar res que s’hagi fet amb posterioritat a aquesta data”, digué el conseller de Territori, que afegí que “calia trobar una solució als habitatges construïts fa quaranta o cinquanta anys, quan no existia la legislació que existeix ara” [Nota de Disúrbia: dir això és fer demagògia, perquè la norma no només afecta aquests habitatges, sinó a d'altres molt més recents]. Per Juan, incorporar aquestes cases a la legalitat i fer que paguin el que correspon “és de sentit comú” i qualifica de “demagògia” que es qualifiqui això d’amnistia urbanística o de ‘premi a l’infractor’.

No es podran sotmetre a aquesta regulació aquelles edificacions que quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament. Tampoc aquelles que tinguin algun expedient obert, tot i que es calcula que tots els possibles expedients ja han prescrit [Nota de Disúrbia: la norma no parla per res d'expedients oberts, sinó d'infraccions prescrites].