Anticorrupció retirarà l'acusació contra Jaume Massot en la darrera peça del cas Andratx |
(Ara Balears, 12/12/2017)
Conclou l'últim judici del primer gran cas de corrupció urbanística de les Balears, després de 30 condemnes
ANNA SCHNABEL. El primer cas de corrupció urbanística de les Illes Balears, el cas Andratx, ha conclòs aquest dilluns amb un acord però amb més de 30 condemnes i almenys set ordres de demolició d'edificis que van ser construïts amb irregularitats administratives. Es posa punt i final, d'aquesta manera, a un trencaclosques judicial, dividit en 78 peces separades, que ha desemmascarat tot un seguit d'irregularitats que, tot i que corresponen a l'era de Jaume Matas, ja feia temps que s'arrossegaven.
La peça separada número 78 d'aquesta causa ha fet tornar a l'Audiència de Palma l'excap d'Urbanisme del municipi, Jaume Massot, i una arquitecta de la mateixa àrea del consistori, Maria Isabel Seguí. La Fiscalia Anticorrupció ha retirat la petició de pena per a Massot perquè ha considerat que no hi havia proves suficients per mantenir-ne els càrrecs.
Seguí no ha tingut la mateixa sort que Massot, tot i que ha reconegut un delicte de falsedat documental per imprudència greu. Ha acceptat pagar una multa de 3.600 euros, quedar inhabilitada del càrrec públic durant sis mesos i pagar una quarta part de les despeses judicials. El Consell Insular instarà a la demolició dels pisos plurifamiliars construïts sobre aquest sòl rústic.
Construccions en sòl rústic i espais naturals
El fiscal, les acusacions, la defensa i l'acusada, Maria Seguí, han subscrit el pacte en què l'acusada reconeix haver redactat un document per certificar que una parcel·la que en realitat estava classificada com a sòl rústic i qualificada d'espai natural constava classificada com a sòl urbà. Aquest escrit, que va ser subscrit per l'exbatle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, "va faltar clarament a la veritat", segons que diu l'acord.
La rebaixa és significativa, tenint en compte que la Fiscalia demanava, inicialment, tres anys de presó per a tots dos, multes de 18.000 euros i 11 anys d'inhabilitació en l'administració local pels delictes de falsedat en documentació oficial i prevaricació continuada.