(Ara Balears, 8/12/2017)

La Llei d'urbanisme li dona competències en sòl rústic

Carmen Buades. La nova Llei d’urbanisme, aprovada aquesta setmana al Parlament, dona als consells insulars la competència directa per defensar la legalitat dins el sòl rústic protegit. Les institucions insulars seran, a partir de l’entrada en vigor de la llei –l’1 de gener–, els responsables de treballar pel mantiment de la disciplina urbanística sense que els ajuntaments hi hagin de delegar aquesta competència.

Es tracta d’una eina que pretén empoderar els consells, que fins ara tenien competències en sòl rústic comú si els municipis els les cedien o en cas que un ajuntament no actuàs davant una infracció després d’un mes d’haver estat advertits per l’organisme insular que se n’encarregava. A més, la mesura servirà per allunyar de la ciutadania el màxim possible l’exercici de la disciplina urbanística pel que fa al sòl rústic. [Nota de Disúrbia: la notícia confon constantment el sòl rústic comú i el protegit]

En el cas de l’Agència de Defensa del Territori –Agència de Disciplina Urbanística en el moment de la seva creació, el 2009–, l’òrgan del Consell de Mallorca per dur a terme aquesta funció, ja estan preparats per assumir un grau més de responsabilitat.

Els ajuntaments són l’administració competent a l’hora de sancionar irregularitats urbanístiques, però “la proximitat pot ser una cosa més negativa que positiva en aquests temes”.

Ho explica Tomeu Tugores, gerent de l’ADT, qui recorda que les multes per les infraccions d’aquest tipus són molt elevades i “afecten de manera greu el patrimoni de les persones”. En una administració tan propera com un ajuntament, els equips de govern “han d’actuar contra els seus coneguts, familiars, votants, veïns...” i això pot generar certa permissivitat amb les males praxis.

És per això que actualment hi ha una vintena de municipis adherits a l’agència i Tugores explica que la gran majoria hi han arribat a partir del 2016 perquè entre el 2009 i el 2015 els ajuntaments que havien delegat les competències només eren sis dels 53 i es van mantenir estables durant aquell període.

Tugores comenta que Manacor va ser el darrer terme municipal a afegir-s’hi i ho valora com una incorporació “molt important perquè és el segon municipi més extens de l’illa”, però n’hi ha d’altres que ja han iniciat la tramitació i que delegaran les competències aviat, com Inca i Sencelles. Tot i que el color polític dels consistoris no sempre condiciona l’adhesió del municipi a l’ADT, entre les darreres 15 incorporacions només hi ha quatre sales governades pel Partit Popular.
El perquè d’adherir-s’hi (o no)

A l’hora de trobar resposta a les motivacions que troben els equips de govern per passar a formar part de l’agència, Tugores troba quatre arguments principals. La dificultat ja esmentada de la proximitat, relacionada amb el fet que “ara hi ha més conscienciació sobre la idea que no es poden deixar les il·legalitats sense castigar” i la manca de mitjans i de recursos que tenen els ajuntaments per fer complir la disciplina urbanística en són els principals.

“La disciplina ha estat utilitzada en ocasions per fer favors polítics –explica Tugores– però les intervencions judicials dels darrers anys relacionades amb això fan que els responsables polítics ja no la vegin com una eina, sinó com un problema”, motiu pel qual troben en l’ADT una soluciió per llevar-se un pes de damunt. Finalment, la quarta hipòtesi plantejada pel gerent de l’agència és la modificació dels estatuts que va fer-se fa uns mesos, que estableix, entre altres coses, que els excedents recaptats per l’agència a través de les multes es repartiran entre els municipis que hi estan adherits perquè facin inversions en matèria de territori.

No obstant això, encara hi ha municipis que “consideren que la idea del perill de la proximitat no és suficient per renunciar a la competència de disciplina urbanística”. L’ADT no s’ha marcat un objectiu de legislatura que suposi, per exemple, l’adhesió de tots els municipis de l’illa, però les noves normes –com ara la de dur a Fiscalia les infraccions comeses en sòl rústic protegit– han disparat les demolicions d’obres il·legals