El Parlament aprova la Llei d'urbanisme de les Illes Balears |
(Parlament de les Illes Balears, 5/12/2017)
[Nota de Disúrbia: davant la baixa qualitat informativa de les notícies publicades respecte a l'aprovació de la nova llei, hem optat per reproduir aquí el text de la notícia que apareix a la web del Parlament]
La sessió plenària de Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei d’urbanisme de les Illes Balears amb la majoria dels vots a favor de la cambra autonòmica i amb la incorporació de quatre esmenes dels grups parlamentaris El Pi (1), MÉSxMenorca (2) i Mixt-GxF (1). En relació a la disposició transitòria catorzena i catorzena bis, ambdues han estat aprovades. La primera per 32 vots a favor, 18 vots en contra i 5 abstencions. La segona per 36 vots a favor, 2 vots en contra i 17 abstencions.
Tramitació parlamentària
El projecte de llei entrà al Parlament el mes de juny del 2017, després que el Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, l’aprovàs.
El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 26 de setembre de 2017, rebutjà, en una votació conjunta, les esmenes a la totalitat de devolució al projecte de llei presentades pels grups parlamentaris El Pi-Proposta per les Illes Balears i Popular, amb el resultat següent: vots emesos 56, vots a favor 22, vots en contra 31 i abstencions 3. (Nota informativa) (Diari de sessions)
Superades les esmenes a la totalitat, el projecte de llei es va remetre a la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial on se substanciaren debats i votacions amb l'aprovació d'esmenes parcials que permeteren elaborar primer un informe de ponència i, a continuació, un dictamen de la Comissió, que ha estat debatut i aprovat avui en sessió plenària (Diari de sessions).
Debat plenari
El debat d'avui s’ha encetat amb la defensa de les esmenes que, no havent estat aprovades ni en ponència ni en comissió, els grups parlamentaris han volgut mantenir per al seu debat en plenari: 50 del GP El Pi-Proposta per les Illes Balears; 8 del GP MÉS per Menorca, 26 del GP Mixt-C’s, 73 del GP Popular, 1 Mixt-GxF; 11 del GP Podem Illes Balears. Han estat defensades des de la tribuna pels parlamentaris: Josep Melià, Josep Castells, Xavier Pericay, Xelo Huertas, Antònia Perelló, Sílvia Tur i Alberto Jarabo. De totes elles han estat aprovades 4 esmenes: RGE 10284/17 del GP El Pi, RGE 10498/17 -transaccionada- i 10474/17 de MÉSxMenorca i 10633/17 -transaccionada- de GP Mixt-GxF.
Al torn de fixació de posicions, s’han manifestat els diputats David Abril (MÉS per Mallorca) i Damià Borràs (Socialista).
Contingut de la llei
Aquesta llei té per objecte establir el règim jurídic general regulador de l’activitat administrativa en matèria d’urbanisme a les Illes Balears, i definir el règim juridicourbanístic de la propietat del sòl d’acord amb la seva funció social.
La Llei s’estructura en 204 articles, distribuïts en vuit títols, catorze disposicions addicionals, catorze disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.
El títol preliminar, “Disposicions generals”, es divideix en dos capítols, dedicats, respectivament, als principis generals i disposicions específiques i a les competències administratives.
El títol I, “Règim urbanístic del sòl”, es divideix en tres capítols, que regulen la classificació del sòl, els conceptes generals (serveis urbanístics bàsics, actuacions de transformació i aprofitament urbanístic) i els drets i deures de la propietat, i inclou els relatius al sòl rústic, que no figuraven en la llei anterior.
El títol II, “Planejament urbanístic”, a causa del canvi de model dels seus instruments més importants (un pla general, dedicat exclusivament a les determinacions estructurals, i la creació dels plans d’ordenació detallada, en els termes ja explicats), implica la pràctica renovació del seu contingut, encara que manté l’estructura tradicional, que també tenia la llei anterior, de la seva organització en cinc capítols: instruments; formació i aprovació; vigència, modificació i revisió; efectes de l’aprovació i normes d’aplicació directa.
S’estableix un termini per a la revisió de tots els planejaments generals per a la seva adaptació als requisits de la nova llei i s’obliga, així mateix, al fet que es presentin en un únic expedient, per a l’aprovació inicial, tots dos documents, el pla general i el pla o plans d’ordenació detallada, com a punt de partida a aquest nou model de planejament.
El títol III, “Gestió i execució del planejament”, parteix de l’estructura de la llei anterior, però inclou ara un nou capítol sobre els convenis urbanístics, que la LOUS regulava en el seu títol preliminar. Els altres cinc capítols es dediquen, respectivament, a disposicions generals, sistemes d’actuació, reparcel·lació, sistema d'expropiació i ocupació directa. Les novetats més importants, que ja hem ressenyat, es refereixen a les actuacions sobre el medi urbà amb la finalitat de facilitar-ne l’execució.
En el títol IV, “Intervenció al mercat de sòl”, no s’introdueixen modificacions.
En canvi, són moltes les que s’incorporen en el títol V, “Exercici de les facultats relatives a l’ús i edificació del sòl”. Les més importants consisteixen en la regulació del procediment d’execució substitutòria forçosa i concertada mitjançant el concurs per a l’adjudicació de programes de rehabilitació edificatòria, així com i sobretot, l’addició d’un capítol sobre les actuacions de reforma interior i renovació urbana, amb articles completament nous que regulen amb detall aquestes actuacions. Així mateix, s’han traslladat a aquest capítol dedicat a l’edificació els articles corresponents a usos i obres provisionals, i a edificacions inadequades i fora d’ordenació, la ubicació de la qual en el títol de planejament de la llei anterior no semblava la més adequada.
El títol VI “Expropiació forçosa per raó d’urbanisme” es divideix ara en cinc capítols, destacant la consideració de l’expropiació d’actuacions aïllades, i una alteració substancial del seu contingut, excepte en l’últim, on s’introdueix i regula la composició i funcions de la Comissió de Valoracions d’Expropiació de les Illes Balears, òrgan que substitueix el Jurat Provincial d’Expropiació.
El contingut del títol VII, “La intervenció preventiva en l’edificació i ús del sòl”, se segrega del corresponent de la LOUS, dedicat a la disciplina urbanística. En ell es manté, en substància, la regulació de la llei precedent, amb algunes modificacions rellevants, com la possibilitat d’una segona pròrroga per a la finalització de les obres i la regulació de la llicència d’ocupació o de primera utilització.
Finalment, el títol VIII, “La disciplina urbanística”, s’estructura en cinc capítols: inspecció urbanística, infraccions, sancions, llicències o ordres d’execució incompatibles amb l’ordenació urbanística i els procediments en matèria de disciplina urbanística. Cal destacar la regulació detallada del procediment de restabliment de la legalitat urbanística, la tipificació més precisa de les infraccions i l’atribució de competències per a la seva imposició. Esment especial mereix la tipificació com a infracció de la inactivitat de les autoritats i càrrecs públics que no adoptin mesures de reacció davant actuacions il·legals i deixin prescriure les infraccions i les sancions, o caducar els procediments corresponents.
Les disposicions addicionals s’han duplicat respecte de les ja incloses en la llei anterior, entre les quals cal destacar les relatives a la possible reconstrucció d’edificacions demolides en terrenys rústics afectats per l’execució d’una obra pública, i, sobretot, la recuperació d’àmbits territorials municipals que s’havien sostret al dret d’alguns ajuntaments a decidir sobre el seu propi territori, casos com el de la UIB i el Parc Bit a Palma.
Les disposicions transitòries regulen la incidència de la Llei sobre els instruments de planejament existents i en tramitació a la seva entrada en vigor, l’aplicació dels preceptes sobre disciplina urbanística, el règim de les construccions, edificacions i instal·lacions sense títol habilitant i el dels terrenys classificats com a urbans, però que estiguin fàcticament en la situació bàsica de sòl rural.
Finalment en la disposició derogatòria, a més de les provinents de l’acció de la mateixa Llei, s’han agregat unes altres respecte a normes urbanístiques ja caducades o que ja no tenien raó de ser, en una labor de neteja normativa.
La llei entrarà en vigor l’1 de gener de 2018.