(Ara Balears, 7/08/2016)

El 90% de les obres paralitzades per l’Agència de Disciplina Urbanística hi estan relacionades

JAUME VINYAS. L’urbanisme irregular continua sent un dels principals maldecaps de les institucions a les Balears. A Mallorca, l’Agència de Disciplina Urbanística (ADU) ha rebut un impuls, aquesta legislatura, que li ha permès superar, amb escreix, les xifres d’efectivitat. La consellera insular de Territori i Infraestructures, Mercedes Garrido, va assenyalar aquesta setmana, durant la presentació de la memòria d’actualacions de l’ADU el 2015, que les ampliacions de les construccions existents i les instal·lacions de porxos i piscines continuen sent les infraccions més habituals. Fonts de l’ADU han assenyalat a l’ARA Balears que han detectat un canvi de patró. Fins fa poc, les irregularitats es cometien majorment amb la intenció de millorar el xalet o la segona residència i moltes vegades eren fruit de la ignorància o de l’assimilació d’una cultura històrica vinculada a la manca de planificació urbanística. Ara, els tècnics han detectat que, darrere de moltes de les infraccions, hi ha un interès a embellir les propietats amb la voluntat de treure-les al mercat i explotar-les turísticament.

El nou protocol d’actuacions, que entrà en vigor el gener d’enguany, ha permès paralitzar de manera immediata fins a 56 obres fins a finals del mes de juny, mentre que els dos darrers anys se n’havien aturat només vuit. Les fonts consultades indiquen que en 50 d’aquestes 56 obres paralitzades van detectar la intenció dels propietaris d’amortitzar la despesa a través del lloguer vacacional. Aquestes obres, generalment, pretenien ampliar la capacitat d’allotjament de l’immoble i la instal·lació de complements que el convertissin en un producte atractiu. Novament, apareixen els porxos i les piscines, ara al servei del nou turista sorgit de la revolució dels portals en línia. Des de l’ADU, admeten que els infractors ja es prenen més seriosament les seves inspeccions i que, en moltes ocasions, les obres s’han paralitzat de manera voluntària. Quan no ha estat així, l’ADU ha procedit, per primera vegada, a precintar les obres. Aquest detall explica, en part, l’interès polític que hi ha hagut a dotar d’instruments aquesta agència, creada el 2009; i és que fins enguany, tal com recull la memòria [Nota de Disúrbia: això no és cert...], “ni tan sols disposava de cinta per precintar”.

Impuls contra el frau

La intenció del Consell de Mallorca és revertir la situació i dotar de múscul l’ADU. En aquest sentit, la memòria destaca que, tot i que enguany només s’hi ha incorporat un tècnic per reforçar, a temps pàrcial, els quatre inspectors que hi fan feina, en aquest primer semestre ja s’han iniciat 109 expedients sancionadors i/o de demolició, onze més que els tres darrers anys. Una altra novetat en el modus operandi de l’Agència és que, per primera vegada, s’han imposat multes coercitives per manca d’execució voluntària de l’ordre de demolició. Durant els anys anteriors, assenyala la memòria, no se’n van imposar, malgrat que la normativa ho permetia. L’import recaptat amb aquestes multes és de 47.140 euros. Garrido ja va avançar que estudia una modificació del reglament de l’ADU que permetria que el Consell compartís aquests doblers amb els ajuntaments afectats, una mesura que pretén impulsar la cooperació entre els municipis i l’ADU. A dia d’avui, només sis municipis (Artà, Felanitx, Manacor, Alaró, Santa Maria i Sóller) s’han adherit a l’ADU [Nota de Disúrbia: ni Manacor, ni Alaró, ni Santa Maria, ni Sóller, formen part de l'Agència; en canvi, s'oblida Campanet, Puigpunyent, Algaida, Marratxí, Montuïri, Son Servera i Mancor de la Vall. El periodista, o qui l'ha informat, no s'entera de res...] i Bunyola ja n’ha iniciat el procés. “Queda molta feina per fer” en aquest sentit, va reconèixer Garrido.

Una major presència

Una altra dada destacada en la memòria són les set ordres de demolició executades durant el primer semestre d’enguany, “pràcticament les mateixes que les executades durant els tres anys anteriors complets”. En aquest sentit, se subratlla que “s’ha continuat amb el procés iniciat l’octubre de 2015 de reiterar les ordres de demolició fermes dictades per l’Agència, d’acord amb l’obligació legal establerta per la Llei del sòl balear (LOUS) de maig de 2014. Això, s’ha traduït en 89 resolucions de reiteració d’ordres de demolició en menys d’un any. Finalment, el registre de sortida de documents constata que l’activitat a l’ADU s’ha duplicat. En aquest primer semestre de 2016, ja s’ha superat la xifra de 2015 i, pràcticament, s’ha arribat a la de 2014. La incorporació de set persones més a l’Agència a partir de setembre permet pensar que la lluita contra l’urbanisme irregular cobrarà molta més força. De les noves contractacions, la majoria -quatre- són juristes que s’hauran d’encarregar de donar sortida als 1.124 expedients pendents de tramitació. Una xifra molt similar als 1.200 que es va trobar l’equip de govern actual en iniciar la legislatura. Una prova palpable que, malgrat l’impuls que es vol donar a la lluita contra l’urbanisme salvatge, els infractors continuen intentant esquivar la llei per molt que les motivacions hagin canviat.

Un xalet en ANEI, directe a la Fiscalia

L’Agència de Disciplina Urbanística de Mallorca va denunciar el 13 de juliol, davant la Fiscalia, aquesta casa de més de 300 metres quadrats construïda dins una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) al municipi de Son Servera. La directora insular de Territori [Nota de Disúrbia: què poc temps ha conservat el càrrec de consellera...], Mercedes Garrido, assenyala que és l’únic cas que han hagut de dur als tribunals des de l’inici d’aquesta legislatura.