(Ara Balears, 24/04/2016)

El TSJIB fixa la prescripció en 15 anys i l’Agència de Disciplina Urbanística pitja l’accelerador

Jaume Perelló. El Consell de Mallorca ha reactivat la demolició de 150 construccions il·legals, principalment habitatges, i n’insta els propietaris perquè la duguin a terme i evitar la prescripció d’algunes d’elles, que ja s’acosten als 15 anys des de la primera notificació per part de l’administració.

I és que l’Agència de Disciplina Urbanística, l’entitat del Consell que s’encarrega de vetlar pel compliment de la legalitat, pren com a referència el darrer criteri de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, que el juny de 2015 va dictar una sentència en la qual fixa com a termini 15 anys per a la prescripció d’una demolició.

El ponent, el magistrat Fernando Socías, rectificava així el criteri de la mateixa sala, que en pronunciaments anteriors havia sentenciat que mentre que la multa sí que prescriu, l’obligació del promotor d’una construcció il·legal de restablir la situació anterior a la seva malifeta no caduca mai. “Entenem que l’esmentat criteri l’hem de rectificar per un altre més d’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem, que indica que cal seguir el termini general de 15 anys marcat pel Codi Civil”, afirma el magistrat. “És a dir, el destinatari de l’ordre de demolició té l’obligació de complir-la durant almenys 15 anys. I la inactivitat de l’administració durant aquest termini, no realitzant actuacions que tendeixin a exigir l’esmentat compliment, provoca l’extinció de l’obligació de qui va rebre l’ordre”, diu Socías.

Davant aquesta nova realitat, el director de l’Agència de Disciplina Urbanística, Bartomeu Tugores, ha posat en marxa una campanya de notificació en la qual recorda als propietaris que si esbuquen en un termini màxim de 3 mesos “només hauran de fer front a un 20% del total de la sanció, ja que la llei ens permet aplicar un 80% de descompte als infractors en el cas que actuïn voluntàriament, sense obligar l’administració a intervenir-hi”, explica el responsable de l’Agència.

Es dóna el cas que molts propietaris, dels 150 de notificats, ja varen fer efectiva la multa, però no varen tombar la construcció. En aquests casos, a aquells que l’executin en els tres mesos marcats per l’Agència se’ls tornarà la part proporcional fins al 80% de reducció a què tenen dret, segons les notificacions que signa l’Agència de Disciplina Urbanística.

En el cas que els propietaris, en canvi, decideixin no fer cas del requeriment de l’Agència de Disciplina Urbanística, s’aplica el que preveu la Llei del sòl, que és ni més ni menys que una multa mensual del 10% de les obres, fins a 12 mesos, cosa que suposa “que una persona pot passar de pagar només el 20% de la multa, si ho fa voluntàriament, al 120% del valor de la construcció, si se’n desentén. Crec que val molt la pena la primera opció, perquè en tot cas l’Agència hi actuarà i restaurarà l’estat dels terrenys a com eren originalment, abans de la il·legalitat”.

Aquesta fórmula que impulsa ara l’Agència ha sorprès més d’un propietari, que ja donava per superada la prova d’aixecar una construcció sense papers. Alguns han acudit als seus ajuntaments, per tal d’aclarir si “hi ha res a fer”, explica un arquitecte municipal que demana no ser identificat. Sigui com sigui, els consistoris es remeten a l’actuació supramunicipal de l’Agència i no han donat cap expectativa als propietaris.

Una comunitat que ja ha aplicat un sistema semblant al que preveu la Llei del sòl (LOUS) de Balears és Galícia. Allà, segons dades recollides per la mateixa Agència de Disciplina, de les 38 demolicions que es feien el 2010, s’ha passat a les 154 del 2015, gràcies a les rebaixes i a les multes coercitives mensuals en cas d’incompliment. Ara caldrà veure què passa amb aquestes 150 notificacions.

40.000 cases sense papers, el llegat de la tradicional indisciplina

Tot i que a Balears es fan estudis de tot tipus, la majoria amb recursos públics, mai cap govern ha volgut saber la realitat d’un dels fets que més afecten el territori i, per tant, l’economia illenca: el fenomen de la construcció il·legal d’habitatges. Segons el que va afirmar l’Executiu anterior amb motiu de la legalització massiva impulsada per l’exconseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, es calcula que a les Balears hi ha 40.000 cases il·legals.

Una estimació que demostra la notable facilitat amb la qual els particulars han ignorat les normatives urbanístiques i han rebut el premi, per part de l’administració, de consentir-los la infracció.

“En moltes ocasions el que feien els ajuntaments era mirar cap a un altre costat, per veure si passaven els 8 anys que marcava la normativa com a període de prescripció. Si algú es queixava o fins i tot si hi havia una petició del Consell, molts consistoris n’obrien un expedient només com a figura defensiva per evitar que altres administracions hi intervinguessin”, conta un arquitecte que no vol que se’n publiqui el nom.

“En el fons, s’enviava un missatge que si no feies gaire renou i tenies sort o complicitat municipal, només era qüestió d’esperar. Es pagava la multa, en el pitjor dels casos, que els propietaris ja preveien en el pressupost total de l’obra”, assegura.

A més, les irregularitats han arribat a sòl protegit. Tot i ser denunciades pel GOB i altres entitats, poques vegades hi ha arribat la palera. Ni avionetes, ni cotxes 4x4 aparcats al Consell durant anys [Nota de Disúrbia: el periodista es passa aquí quatre pobles, fent demagògia sobre una fotografia que òbviament no significa el que vol fer-nos creure] varen bastar per combatre l’urbanisme il·legal que molts batles consentien. Ara, sembla que l’Agència de Disciplina vol posar fi a la impunitat que tants metres quadrats de sòl ha desfigurat.