(Ara Balears, 21/09/2015)

Alguns tècnics de la Comissió Insular d'Urbanisme qualificaren de manca de rigor la temptativa de l'arquitecte contractat per l'Ajuntament de dir que el sòl ja era urbà

J. PERELLÓ. La revisió de les Normes Subsidiàries d'Andratx palesaren aquest divendres en la ponència tècnica de la Comissió Insular d'Urbanisme que els dirigents del municipi continuen fidels a la seva tradició d'intentar evitar el compliment de la legalitat urbanística i posar ordre a la constant desfiguració del terme. Alguns membres de la ponència tècnica manifestaren desconcert davant l'intent de l'Ajuntament d'esquivar l'enderrocament dels dotze apartaments il·legals de Cala Llamp mitjançant la tramitació d'aquesta revisió de les Normes.

En concret, l'aspiració de l'Ajuntament d'Andratx és que se li accepti una requalificació dels terrenys i que aquesta prevegi a posteriori la possibilitat de construir-hi un edifici plurifamiliar. És a dir, una vegada que Andratx no va complir amb la normativa i va atorgar una llicència denunciada pel GOB i sentenciada pels tribunals com a il·legal, ara l'Ajuntament intenta que la màxima autoritat urbanística, el Consell de Mallorca, beneeixi la malifeta amb un canvi de la planificació.

Evidentment, aquesta temptativa municipal va ser criticada amb duresa per alguns dels tècnics presents a la comissió perquè no té cap base jurídica i perquè contravé l'ordenament. Els 12 apartaments aixecats a Cala Llamp, d'un projecte total de 24, han estat declarats il·legals pel Tribunal Superior de Justícia de Balears, que a més va ordenar aquest mes de juliol que l'Ajuntament havia d'enderrocar-los en un termini màxim de dos mesos.

L'intent municipal no té cap altra motivació que intentar evitar una indemnització que es preveu que serà important, una vegada que els propietaris dels apartaments il·legals reclamin al Consistori tots els perjudicis ocasionats per una llicència irregular atorgada per Eugenio Hidalgo, el batle que va ser empresonat pel cas Andratx.

Segons fonts properes al Consell de Mallorca, la intervenció de l'arquitecte redactor de la revisió de les Normes Subsidàries, Mateu Carrió, va estar mancada de qualsevol rigor tècnic, i fins i tot alguns dels presents la qualificaren de "teatre". Carrió va insistir que la parcel·la en qüestió ja era sòl urbà, circumstància que va ser rebatuda tant pel ponent de la comissió com per altres intervinents.

Canvis de criteri tècnic

La comunitat de propietaris dels blocs il·legals ja va deixar caure la seva intenció d'anar contra l'Ajuntament d'Andratx si finalment se'n du a terme la demolició, que ja han ordenat i reiterat els tribunals.

No deixa de ser curiós que els tècnics d'un mateix ajuntament adoptin posicions completament diferents en relació a aquests edificis irregulars en funció de qui governa. L'any 2009, quan governava el pacte de centreesquerra format per PSIB-UM-PSM, no s'interposà recurs d'apel·lació contra la sentència de demolició i s'oposà al de la promotora d'aquesta operació irregular, Marmacén Sol SL, perquè s'entenia que el dictamen judicial era correcte.

Ja en el mandat passat i ara amb l'actual modificació de les Normes Subsidiàries, el posicionament municipal és el d'intentar fer veure que allò que els tribunals ja han sentenciat com a il·legal pot tenir encaix dins l'urbanisme reglat. En aquest cas, arribant al punt d'intentar fer creure a la Comissió Insular d'Urbanisme que el que era sòl rústic en el moment d'atorgar la llicència era un sòl urbà.