(Ara Balears, 6/09/2015)

El Consell reactivarà i potenciarà el Consorci de Disciplina Urbanística, poc actiu els quatre darrers anys

LLORENÇ ALLÈS CAMPS Ciutadella. El Consell de Menorca ha posat en marxa la revisió del Pla Territorial Insular (PTI), una normativa renovada per mantenir l’essència del paisatge menorquí, sobretot al sòl rústic, veritable imatge de les postals insulars. Ara bé, el gran objectiu de tota norma és ser complerta, i açò implica divulgar-la i vetllar perquè es compleixi. Menorca disposa d’una eina per fer-ho, el Consorci per a la protecció de la legalitat urbanística en sòl rústic. Però no n’hi ha prou de tenir l’eina: s’ha d’emprar, i açò és el que es proposa l’equip de govern del Consell.

“El Consorci està bastant desmantellat, no hi hagué interès a mantenir-lo per part de l’equip anterior”, comentava aquesta setmana el conseller d’Ordenació Territorial de Menorca, Santiago Florit. “Si el Consorci actua, la gent respecta més la legalitat urbanística. Si no actua, tothom va campi qui pugui”, afegia. Per tant, el punt de partida és un organisme que necessita una reactivació, fins i tot una redefinició. I tot pot començar a canviar a partir de l’anunciat retorn de l’Ajuntament de Ciutadella, principal municipi en extensió de l’illa i que es mantenia voluntàriament fora del Consorci durant el mandat municipal del PP. Ara ha anunciat que tornarà, i aquesta pot ser l’empenta definitiva.

Què vol dir reactivar el Consorci? “S’hauria de contractar un gerent perquè faci de pont entre el Consorci i els municipis”, respon el director insular d’Ordenació Territorial, Antoni Garcia. Però, a banda d’un gerent, falta més personal. Actualment l’organisme supramunicipal disposa de tres inspectors, un administratiu i un jurista. L’objectiu és contractar un nou inspector i un nou jurista. I, amb aquesta plantilla, incrementar la feina de vigilància, però també la preventiva. “Volem que el Consorci tingui un vessant preventiu i pedagògic, més enllà del punitiu. Que els menorquins prenguin consciència del que impliquen les actuacions en sòl rústic i que, abans de moure una pedra, s’informin d’allò que està permès i allò que no ho està”, comenta Garcia.

Qüestionat

Bona part del sector veu bé aquesta reactivació d’un Consorci que durant el mandat passat va ser posat en dubte per la falta d’activitat i, en alguns casos, de transparència (el cas més notori fou el de les inspeccions a Torralbenc i les dificultats de l’oposició per obtenir informació d’aquest cas). En aquest sentit, l’arquitecte maonès i especialista en urbanisme Joan J. Gomila considera que “el més important és que el Consorci sigui un ens autònom de la política, que serveixi simplement per fer complir la normativa. I és evident que aquests quatre anys passats, sobretot, però abans també, hi ha hagut pressions polítiques per endarrerir algunes actuacions”.

De fet, Joan J. Gomila ha trobat a faltar durant aquests anys més severitat per part del Consorci. “Ja fa temps que hauria d’haver estat inflexible amb tot allò que s’ha construït de manera irregular en rústic des que tenim el PTI. Un Consorci estricte és imprescindible per evitar problemes de futur i lleis injustes com la que tenim ara en vigor, la llei Company, que durant tres anys permet legalitzar actuacions il·legals en sòl rústic, una possibilitat que és totalment injusta amb aquells que en el seu moment van decidir fer les coses bé”, relata aquest arquitecte maonès.