(Ara Balears, 7/08/2015)

L'Ajuntament inspeccionarà el xalet, que no té final d'obra

Margalida Bonnín. Alfonso Cortina no pot ocupar el seu xalet de Formentor perquè no té final d'obra. És el que defensa el veí que manté el litigi que va suposar l'anul·lació de la llicència de la mansió. Avui matí ha interposat una denúncia per infracció urbanística davant l'Ajuntament. Això implicarà l'inici de la tramitació per esbrinar si s'incompleix la normativa, amb la visita d'un zelador a l'obra per saber si està ocupada o no. "En cas que hi hagi infracció, haurem d'obrir un expedient sancionador", ha indicat Bartomeu Cifre, regidor d'Urbanisme.

Amb aquesta nova denúncia, l'afer 'Villa Cortina' –nom amb què es coneix popularment l'edificació–, enceta un altre front.  Mentrestant, l'empresari continua amb l'intent de legalitzar el xalet sense haver d'esbucar res.

L'Ajuntament ha d'emetre un informe per contestar el recurs de l'empresari contra la denegació del primer projecte de legalització de la mansió. Amb aquest projecte, l'expresident de Repsol pretenia legalitzar l'edificació amb mesures per dissimular l'impacte paisatgístic, com una sembrada d'arbres. En el seu recurs posterior a la negativa del Consistori, defensa que l'edificació té  dues plantes i no tres, i contradiu així la sentència del Tribunal Superior de Justícia que anul·lava la llicència i també l'Ajuntament en el seu informe elaborat després d'una inspecció in situ dels tècnics municipals.

El cas Cortina

El TSJIB va declarar nul·la la llicència de Villa Cortina el desembre de l'any passat. Aquesta havia estat atorgada pel Consistori pollencí l'any 2005. L'exbatle, Bartomeu Cifre Ochogavia, va ser qui va signar el document, actuant de primer edil en funcions, ja que aleshores ocupava el càrrec Joan Cerdà (UM). La sentència judicial apel·lava al gran impacte paisatgístic de l'edificació i instava a restablir la legalitat mitjançant la demolició, si les obres realitzades "no fossin legalitzables". Aquesta escletxa final és la que aprofita l'empresari per intentar legalitzar el xalet sense tomar res.

Pel que fa a l'Ajuntament, en un principi va intentar desviar la responsabilitat cap al departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, perquè no n'havia avaluat l'impacte visual. Un informe dels tècnics municipals tombà aquest argument poc després i ratificà així la responsabilitat del Consistori, que hauria pogut negar la llicència emparant-se en l’article 73 de la Llei del sòl, que estableix que les construccions s’han d’adaptar a l’ambient on estan situades i que no poden rompre l’harmonia dels paisatges.

Una de les preocupacions manifestades per alguns partits i tècnics de l'Ajuntament durant aquests mesos és que el cas acabi amb l'obligació de pagar una indemnització milionària a l'empresari. Per altra banda, encara que la mansió s'esbuqui, la parcel·la continuarà sent urbana i s'hi podrà construir un nou habitatge.