![]() |
Joan Boned: “No podem continuar creixent en capacitat els mesos d’estiu” |
(Ara Balears, 2/08/2015)
JAUME PERELLÓ Palma. [De tota l'entrevista, només reproduïm les preguntes relatives a disciplina urbanística] [...]
La darrera legislatura hem vist com es premiava els infractors amb una amnistia a les cases il·legals en rústic.
És un disbarat de la Llei del sòl que lògicament s’ha de rectificar. Tampoc no vull fer demagògia. El problema de les construccions il·legals en rústic és real i no estava resolt. Ara bé, així com ho va fer el PP és injust i efectivament trasllada el missatge a la ciutadania que els que no fan les coses bé reben més consideració per part de l’administració que els que compleixen la llei. Mirau, tenim la Llei de disciplina urbanística [Nota de Disúrbia: que ja no està en vigor més que per a les infraccions anteriors a la LOUS...], que ja marca uns paràmetres a l’hora de fer pagar les multes als qui han aixecat una construcció il·legal. Si la norma existent et diu que hauràs de pagar per exemple un 50% del valor de l’habitatge, allò que no pot ser és que vingui el Govern de torn i aprovi una llei que et legalitza la casa amb molt menys, amb un 15%, per exemple. Perquè el que t’està dient el governant és que quan s’aprovi una llei no n’has de fer cas, que ja en vindrà una altra a esmenar-la i a beneficar l’infractor.
Però la veritat és que moltes d’aquestes cases s’han construït amb el consentiment tàcit de governs municipals de tot color.
Per això us deia que no en vull fer demagògia. A Balears, els batles han tingut històricament una certa condescendència amb els seus veïns quan aixecaven una construcció il·legal en rústic, per amistat, perquè els sap greu haver d’enfrontar-se al seu veí o fins i tot per pensar que si comences a fer complir la llei et deixaran de votar. És així de trist. Però crec que els temps han canviat, que la societat ens reclama molt més i que no podem admetre ja aquests comportaments. Les lleis que tenim, que en matèria urbanística no són poques, estan per complir-les. I en el cas de l’amnistia, nosaltres donarem una sortida jurídica a les cases il·legals en rústic, però en termes més raonables i més semblants al que ja deia la Llei de disciplina urbanística.
La llei Delgado exonera els hotelers de determinats paràmetres urbanístics. Bauzá va crear dues categories de ciutadans en matèria territorial amb el pretext de millorar l’economia.
Bauzá va fer urbanisme mitjançant normes sectorials, i això és una aberració que hem de revisar. La Llei del sòl, amb algunes excepcions com la que hem comentat de l’amnistia, té molts aspectes positius. Un la llegeix i hi veu una intenció d’ordenar i de regular. Però el que va caracteritzar l’estratègia de Bauzá va ser fer servir lleis que en principi no són urbanístiques, com la turística o l’agrària, per tocar normes en les quals ja hi havia consens, i per excepcionar moltes situacions injustificades. No podem fer urbanisme d’amagat. Hem d’obrir el debat als ciutadans, i quan arribam a un consens, llavors l’hem de complir, perquè aquest és el model que ens convé.
El pretext sempre era el mateix: això és productiu. Com la Llei agrària, que permet construir el que sigui al mig del camp sempre que qui ho promou digui que és ‘per l’economia’.
Sí, també és un aspecte que cal analitzar i que mai no ens va agradar quan va passar pel Parlament. Tots sabem que, tramitats com a magatzem agrícola, ens trobam avui molts xalets que es lloguen. No podem anar per aquest camí, és un autoengany com a societat. El camp forma part d’un paisatge que és el principal actiu econòmic de Balears i no podem consentir que s’hi vagin acumulant construccions perquè destrueix el nostre tresor més preuat.
[...]