(Diario de Mallorca, 3/05/2015)

Grup d'opinió d'arquitectes

Si fa unes setmanes publicàvem un decàleg d'idees per a millorar Ciutat, pensam que en aquest temps de promeses, també seria bo plantejar el que la nostra illa, el nostre territori en definitiva, necessita.

1. Per una mobilitat sostenible

La mobilitat s'ha de tractar de forma integral, i una primera mesura podria ser la remodelació dels departaments de transports del Govern i el de carreteres del Consell, ja que trobam que l'actual divisió de tasques no serveix. Ja és hora que el departament de carreteres del Consell es reconverteixi en un departament de mobilitat i que a l'hora d'afrontar un problema tengui en compte no només els automòbils, sinó també el transport públic i que sempre s'han de respectar els recorreguts de vianants i ciclistes. També ja és el moment de tenir una visió de la mobilitat de tota l'illa amb un pla específic de vies per a ciclistes, polivalent i amb uns criteris que unifiquin les iniciatives disperses existents (ecovies, rutes cicloturístiques, carrils bicis), que serveixi tant per al cicloturisme com per als desplaçaments quotidians i que permeti anar de poble a poble per vies segures i eficients.

2. Defensa del patrimoni public

Hauríem d'aturar la privatització dels terrenys de domini públic i la mercantilització dels espais naturals, així com resoldre definitivament els continus problemes d'accés a la natura amb una llei de camins que fomenti la recuperació de tots els camins públics i drets de pas. Una Llei que els defineixi, que doni les pautes per identificar-los, els procediments per incorporar-los a l'inventari de bens públics i finalment lliurar-los a la població. Una llei que concreti uns terminis perquè les administracions actuïn i així es pugui resoldre definitivament aquest conflicte.

3. La protecció del sòl rústic

Hem d'intentar evitar els nous creixements sobre el sòl rústic prioritzant el reciclatge d'espais urbans degradats ja existents. També hauríem d'augmentar el grau de protecció del sòl d'interès agrari ampliant els definits actualment i eliminat la pressió edificatòria sobre ells, per tal d'afavorir realment el seu ús agrari.

Un altre tema que s'hauria de considerar és com incentivar les implantacions d'instal·lacions fotovoltaiques en sòl urbà per tal d'evitar que aquestes s'ubiquin en sòl rústic.

4. La protecció del paisatge

Creiem que ja és hora d'aprovar una llei del paisatge que introdueixi la figura de l'estudi d'impacte paisatgístic en els planejaments, les grans obres en sòl urbà i actuacions en sòl rústic. Una llei que intenti minimitzar el fort impacte que generen les edificacions de les urbanitzacions en terrenys de forts pendents que fins ara havien estat inedificades.

Una llei que mani l'elaboració d'un catàleg de grans impactes negatius sobre el paisatge (es Fogueró d'Alcúdia, pedreres d'Establiments...) i defineixi quines mesures correctores s'haurien d'aplicar. Que recondueixi els greus impactes paisatgístics i territorials que es generen amb l'aplicació de lleis sectorials com la turística i l'agrària.

5. Restituir la seguretat juridica i el urbanisme

Amb l'excusa de la crisi, algunes lleis recents (d'ordenació i ús del sol, turística, agrària) han trastocat tot el sistema urbanístic construït durant els darrers vint anys, atorgant privilegis a determinats sectors i premiant les infraccions urbanístiques. Així s'haurien de revisar els articles i disposicions clarament injustos i tornar a restituir l'interès general per sobre del particular, amb una visió global del territori que nomes s'obté des de l'urbanisme. També consideram fonamental traslladar part de la disciplina urbanística dels ajuntaments cap a organismes autònoms i independents, reforçant els mecanismes d'intervenció i control de l'agència del Consell Insular.

6. Una illa de pobles

Volem una illa policèntrica, formada per pobles que mantenguin les seves característiques pròpies, que estiguin ben abastits i connectats amb transport públic. Hauríem de reconèixer la identitat dels nuclis tradicionals i preservar-los, estudiant la possibilitat d'eliminar del Pla Territorial les àrees de creixement, que indiquen per on han de créixer els pobles, en molts de casos de manera inadequada, i substituir-les per una delimitació de les zones cap a on no han de créixer, per tal de preservar així la seva fesomia més característica.

7. Reciclatge urbà

S'haurien de posar en marxa, encara que s'hagin de revisar, els plans de reforma integral de les principals zones turístiques (Platja de Palma, cala Millor, Magaluf) i executar algunes obres de manera immediata.

8. Protecció del petit comerç i diversificació de l'activitat econòmica

Hauríem de protegir el petit comerç tradicional mitjançant un nou pla director sectorial d'equipaments comercials que reguli la implantació de noves grans superfícies en un territori ja saturat. També hauríem de fomentar una adequada distribució de l'activitat econòmica en els municipis, assegurant la viabilitat dels tallers dins els pobles i la petita indústria i magatzems dins els polígons industrials.

9. Limitació dels creixements de l'aeroport i el port

Si el nostre territori i els nostres recursos són limitats, l'aeroport i els ports també ho haurien de ser. Hauríem de tenir clar que un i altres no poden créixer sense límits i apostar per afavorir la qualitat i l'equilibri. Hauríem d'aturar els creixements purament especulatius i pel que fa als ports comercials, potser aprofitar millor el fet de disposar de dos ports, el de Palma i Alcúdia, situats als dos extrems de l'illa. Més concretament s'haurien que revisar els criteris de l'avanç del pla director del port de Palma optimitzant l'aprofitament de l'existent, destinant-lo a usos exclusivament portuaris i evitant la necessitat de construir un nou dic de l'oest exterior.

10. Creació d'una oficina tècnica de planejament i projectes supramunicipals

Un moment de crisi és un bon moment per a la planificació, ja és hora que el Consell, apart de la supervisió i control, també proposi, elabori i executi els grans projectes d'àmbit supramunicipal. Seria interessant, per exemple, avançar cap al desenvolupament d'una xarxa de grans parcs periurbans supramunicipals, situats a prop dels principals nuclis de població (com per exemple el de na Burguesa a Palma-Calvià, el del torrent Gros a Palma-Marratxí, el dels torrents des Jueus i Son Verí a Palma-Llucmajor o el de Na Penyal-Punta de n'Amer a Son Servera-Sant Llorenç), que puguin donar resposta a les necessitats de lleure dels residents i turistes, evitant els desplaçaments a zones llunyanes i més fràgils.