(Ara Balears, 25/03/2015)

L'Ajuntament de Pollença guia els veïns amb cases il·legals en rústic perquè s'acullin a l'amnistia de la Llei del sòl

M. BONNÍN. L'Ajuntament de Pollença va posar ahir en marxa tota la maquinària per orientar els ciutadans en la legalització de xalets a foravila o, el que és el mateix, la petició de l'amnistia urbanística en sòl rústic promoguda per la llei Company, amb el vistiplau del Consell de Mallorca. El batle, el tinent de batle, l'advocat municipal i els dos arquitectes municipals varen exposar la situació davant de més de 300 persones que varen fer petita la sala d'actes del Club Pollença.

L'esdeveniment també va deixar en evidència el poc èxit que ha tingut l'esmentada amnistia, vigent des de juliol de l'any passat. A Pollença, no s'ha atorgat cap llicència de legalització i s'han registrat poques peticions, tot i que és un dels municipis on es registren més infraccions urbanístiques en sòl rústic. "Pensàvem que hi hauria una allau, però no", indicà el batle, Bartomeu Cifre, a l'inici de l'acte.

Tres anys d'amnistia

"Qui vulgui aprofitar-ho, ara és el moment de fer-ho", va afegir el tinent de batle, Martí Roca. L'advocat Miquel Ripoll recordà als assistents que l'amnistia urbanística és un procés extraordinari, amb data de caducitat i que s'encareix amb el temps. La disposició transitòria serà vigent fins al 16 de juliol de 2017 i està dividida en tres períodes anuals: fins al 16 de juliol d'enguany, el propietari ha de pagar el 15 per cent del valor de l'obra, una xifra que puja fins al20 % l'any que ve i el 25% la darrera anualitat. "Legalitzar no és gratis", va dir el misser.

La llei permet acollir a l'amnistia totes les obres il·legals dins sòl rústic comú que haguessin prescrit el 29 de maig de 2014, és a dir, acabades vuit anys abans, o anteriors a l'any 1991 si es troben en sòl rústic protegit.

Els assistents, entre els quals hi havia infractors, curiosos, regidors i arquitectes, feren algunes preguntes. La primera fou la d'un veí que tenia dubtes sobre si podia legalitzar, tot i haver pagat el 100 % d'una multa per infracció urbanística. "No tens descompte, mala sort", li aclarí Ripoll. "I algú que tingui ordre de demolició?", demanà un altre.

Legalitzar és car

La intervenció del regidor del PSM i arquitecte, Bartomeu Cifre Bennàssar, va donar algunes pistes de per què l'amnistia ha tingut poc èxit. Sumant totes les taxes que s'han de pagar (15% de valor de l'obra, 2,8% d'impost de construcció, etc.) i documentació que s'ha de preparar (projecte de legalització), es calcula que el propietari paga un 31,5% del valor de l'habitatge. "En una casa de 150.000 € se'n pagarien 47.000 per legalitzar-la", digué Cifre.

Un infractor que no amnistiï el seu xalet pot continuar llogant-lo a turistes i el pot escripturar, però no hi pot fer obres de rehabilitació, per exemple. L'arquitecte municipal Rafel Balaguer va subratllar l'augment del preu dels terrenys que implica una legalització i els consegüents avantatges a l'hora de vendre una finca.

A la sortida de la reunió, alguns es queixaven: "Aquesta gent no vol pagar, però què passa amb els que hem pagat abans i hem fet les coses bé?", es queixava una veïna.