![]() |
L'arquitecte de Pollença preveu 8 milions d'indemnització per protegir la primera línia del port |
(Ara Balears, 16/03/2015)
Es nega a incloure Can Franc a l'inventari de patrimoni municipal tot i la insistència del Consell de Mallorca
J. Perelló. L'arquitecte municipal de Pollença, Rafel Balaguer, es resisteix a promoure la catalogació patrimonial de determinats edificis del terme municipal, per molt que la normativa obligui a fer-ho, i en un informe recent fa servir l'amenaça de les indemnitzacions com a argument principal per intentar no incloure diversos béns, especialment el de Can Franc, situat al número 1 del passeig Colom, que segons els seus càlculs podria representar més de 3,5 milions d'euros.
En total, segons l'informe municipal, catalogar Can Ques, Can Morató, Can Mena, Ca l'Adroguer i Can Tugores pot suposar una despesa de 4,5 milions públics en concepte d'indemnització, als quals cal afegir els més de 3,5 que calcula el tècnic per Can Franc, de manera que totalitza un cost de 8 milions d'euros, sempre segons l'arquitecte municipal, que s'ha anat resistint a les ordres del Consell de catalogar la primera línia del Port de Pollença, on la institució insular considera que hi ha elements arquitectònics que mereixen ser reconeguts i inventariats.
Per defensar la seva posició, Balaguer es basa en la Llei del sòl estatal de 2008, en concret en l'article 35, on s'estableix que les “limitacions singulars que incloguin restriccions en els aprofitaments urbanístics” donaran lloc a indemnitzacions. En els casos abans esmentats, segons el criteri de l'arquitecte, es donaria la circumstància que atorga drets indemnitzatoris.
Fonts jurídiques consultades asseguren que resulta una mica sorprenent que un arquitecte municipal faci constar en un informe públic les quantitats exactes que considera que haurien de percebre els propietaris de determinats béns en un informe que únicament té com a objectiu l'adequació del planejament municipal a la normativa vigent, “perquè això podria tenir conseqüències per al patrimoni municipal, ja que si es fixa una quantitat a un document oficial, d'alguna manera es pot estar reconeixent un dret sobre el qual encara no hi ha cap pronunciament”, afirmen.
L'Ajuntament de Pollença havia intentat no incloure tots aquests immobles en el seu catàleg de patrimoni, i va ser el Consell de Mallorca qui li retornà l'expedient i li ordenà la inclusió dels que mereixen catalogació, i no la decisió capritxosa de retirar-ne alguns. Tot i això, en la darrera proposta enviada per Pollença s'inclouen més immobles, però el tècnic municipal es resisteix a ficar-hi Can Franc “pel seu impacte sobre la hisenda municipal”.
L'arquitecte pràcticament recomana als propietaris com actuar “demanant un senzill projecte bàsic, que serà denegat per la fitxa de protecció i sol·licitar a continuació la indemnització”.
El cas de Cortina
On sí que hi ha ja una sentència en contra, que podria ser molt costosa per a l'Ajuntament, és en el cas del xalet d'Alberto Cortina a Formentor, on s'atorgà una llicència que els tribunals consideren nul·la. Fonts properes a l’Ajuntament de Pollença asseguraren a l'ARA Balears, el dia que es va conèixer la sentència que tombà la llicència, que tant l'arquitecte Jaume Carbonero com Rafel Balaguer “podrien haver estat més curosos” a l'hora d'analitzar la situació d'aquest projecte, avui declarat il·legal pels tribunals.
Aquestes fonts afirmen que el projecte inicial era de mala qualitat i demostrava que es feien dos habitatges, tot i que en realitat només se’n podia autoritzar un. “Amb la simple eliminació d’una cuina, va colar el mateix projecte dins l’Ajuntament, cosa que significa una veritable vergonya, perquè és evident que no calia ser un gran expert per saber que allà s’estaven projectant dos habitatges”. Pollença ha estat un municipi amb una interpretació de l’urbanisme extremadament laxa; n’hi ha prou de fer una volta pel sòl rústic i comprovar les desenes i desenes de xalets que han sorgit com bolets, amb la complicitat de tots els governs municipals que hi ha hagut els darrers 20 anys, període durant el qual el lloguer de cases a estrangers s’ha convertit en la principal activitat econòmica del poble. “El paisatge i fins i tot la legalitat no han importat, i ningú, llevat de Pepe García, d’Alternativa, s’ha atrevit a dir les coses pel seu nom. Ara tenim un terme amb el paisatge parcialment destrossat”, va assegurar aquest tècnic a l'ARA Balears.