(Ara Balears, 8/03/2105)

L'organisme complirà sis anys amb només sis consistoris adscrits

Margalida Bonnin. L'Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca farà sis anys el mes d'abril sense haver complert l'objectiu pel qual va ser creada: la cessió per part de la majoria d'ajuntaments de l'illa de les competències municipals d'inspecció, sanció i restabliment de la legalitat urbanística. Avui, només sis pobles tenen delegades les seves competències a l'agència: Algaida, Campanet, Montuïri, Marratxí, Son Servera i Puigpunyent. Valldemossa, que fou un dels primers a adherir-s'hi el setembre de 2009, se n'ha donat de baixa enguany.

"Compartesc l'esperit de l'Agència al cent per cent", diu Biel Ferrà, batle de Puigpunyent. "Els pobles petits sense recursos han de poder defensar els interessos dels veïns, però a tots per igual". La llibertat per atorgar llicències fent els ulls grossos és massa llépola perquè els ajuntaments, siguin del color polític que siguin, apostin per l'objectivitat (i la legalitat) cedint-la a un altre organisme. Per aquest motiu, la indisciplina urbanística, que ha modificat totalment el paisatge rústic de l'illa i es manifesta tan clarament en el paisatge, s'ha convertit paradoxalment també en un tema tabú. Plens de tota l'illa aproven una sessió sí i l'altra no expedients d'infracció o demolicions que finalment queden dins el calaix.

"La política duta a terme durant aquesta legislatura tampoc no hi ajuda", explica el batle puigpunyentí. "L'aprovació de la llei Company premia els que es boten la normativa, i els que la feim complir i feim les coses bé quedam com els dolents", afegeix.

Les xifres de 2014

Durant l'any 2014, l'Agència ha obert 172 expedients informatius, una xifra menor que l'any 2013 (195) i molt més baixa que el récord de 380 expedients oberts de l'any 2010. Pel que fa a les denúncies, se n'han registrades 66, moltes manco que les 94 de l'any 2012. Segons la memòria de l'Agència, que s'aprovarà el proper dijous, aquesta reducció es deu en part a la disminució de l'activitat econòmica vinculada a la construcció, producte de la crisi. També s'ha de tenir en compte la manca de recursos. La seva relació de llocs de feina estableix que ha de tenir 25 places adscrites. D'aquestes, durant el 2014 només 19 estaven dotades, segons reflecteix el text. A aquesta situació s'hi ha d'afegir les vacants registrades l'any 2011 no cobertes des d'aleshores i d'altres de posteriors tampoc no cobertes. Així doncs, actualment hi fan feina 15 treballadors.

La majoria d'infraccions detectades han estat en sòl rústic. Dels municipis pertanyents a l'Agència, on més s'ha recaptat, més inspeccions i més demolicions s'han ordenat (6) és Algaida, municipi que acumula el 43% d'aquestes inspeccions. Un dels motius és la gran quantitat de segones residències que hi ha al municipi a causa de la proximitat i fàcil accés a Palma.

On ha d'anar la recaptació?

Una de les crítiques que els pobles adherits fan a l'Agència és que aquesta incompleix el punt dels seus estatuts que estableix que l'excedent del que es recapti repercutirà en els consistoris, preferiblement per fer projectes de caràcter mediambiental.

"Els ajuntaments també feim feina, hem de passar tota la informació a l'Agència, per exemple", diu Ferrà. "Hi hauria d'haver una repercussió", remata. De fet, alguns dels consistoris varen aprovar mocions per reclamar aquests doblers, sense resultat, tanmateix.

Durant 2014 s'han iniciat 28 procediments sancionadors i de demolició, s'han imposat 28 multes per un valor de 1,5 milions d'euros i s'han dictat 18 ordres de demolició. Això no obstant, la recaptació real de tots aquests doblers es pot retardar durant anys. "Les multes petites són bones de cobrar, però les de 50.000 euros per amunt ja no", expliquen des de la institució.