(Ara Balears, 10/03/2014)

La llei del sòl que s’aprova demà els dóna el dret de tanteig i retracte

Jaume Perelló. Els ajuntaments de Balears podran exercir el dret de tanteig i retracte i, per tant, tindran prioritat per adquirir aquells immobles que hagin estat catalogats per raons d’interès patrimonial o cultural dins del seu terme.

Així ho estableix l’article 102 de la llei del sòl que demà arriba al ple del Parlament per ser aprovada després del treball en comissió. Precisament la redacció final d’aquest dret preferencial per als consistoris prové d’una esmena presentada pel grup MÉS i assumida per la majoria del Partit Popular.

Seran, doncs, els ajuntaments els primers que podran optar a la compra de cases i elements arquitectònics catalogats dins el seu terme quan els propietaris decideixin posar-los a la venda. A més, la llei preveu que siguin els municipis els que puguin establir la protecció i classificació no només d’edificacions, sinó també d’àrees o conjunts complets. L’article 102 afirma que els ajuntaments podran “delimitar en qualsevol classe de sòl àrees en les quals les transmissions oneroses de terrenys i edificacions queden subjectes a l’exercici dels drets de tanteig i retracte per l’administració actuant”. Aquesta potestat, la de fixar edificis o espais on es reserva el dret de tanteig i retracte, queda fixada per un període de 10 anys, segons la llei que demà s’ha d’aprovar.

Per tractar-se d’una majoria conservadora i que pregona i exercita polítiques més aviat liberals, alguns juristes consultats consideren si més no “sorprenent” que el mateix redactat de la llei faci referència a aquest intervencionisme de l’administració. L’article assegura que un dels motius de sotmetre les compravendes d’elements catalogats i també la de permetre que se’n declarin tots aquells que l’ajuntament vulgui són tres: “Garantir el compliment de la programació de l’instrument de planejament, incrementar els patrimonis públics de sòl i intervenir en el mercat immobiliari”.

L’únic requisit que posa la llei perquè els ajuntaments declarin nou patrimoni o sòl catalogat i que exercitin el seu dret preferencial és que els immobles afectats hagin estat “perfectament identificats”.

Amnistia en sòl rústic

En una mateixa llei conviuen, per tant, articles intervencionistes més propis de plantejaments d’esquerra amb l’ultraliberalisme que s’aplica en matèria d’edificacions il·legals en sòl rústic. I és que la llei que demà ha d’aprovar el ple del Parlament permetrà, com ja s’ha anunciat, una amnistia total en matèria de construccions il·legals en rústic.

Quan entri en vigor la llei del sòl de Balears, totes aquelles construccions fora d’ordenació i en les quals ja no hi hagi possibilitat d’aplicació de la normativa pel temps transcorregut “es podran incorporar a l’ordenació”. És a dir, totes les cases i xalets que aixecaren els propietaris amb el silenci còmplice dels municipis ara podran aconseguir la legalitat, “amb tots els drets i deures inherents a les obres realitzades amb llicència”.

“Un premi per als infractors”, va dir Margalida Ramis, portaveu del GOB, entitat que ha assegurat en diferents ocasions que l’amnistia de construccions irregulars és un veritable “greuge per als qui han respectat la llei”, a més “d’abonar la indisciplina urbanística”, segons Ramis.

Objectiu recaptatori

La legalització que promou aquesta llei elaborada per la Conselleria que dirigeix Biel Company té, segons fonts tècniques de Medi Ambient, un objectiu recaptatori. “El conseller està convençut que moltes persones pagaran el que calgui per aconseguir els papers d’una casa il·legalitzable”, diu un funcionari que vol mantenir l’anonimat.[Nota de Disúrbia: el temps dirà, però no pensam que es doni això, perquè la gent no voldrà pagar per quedar-se com està, si tanmateix fins ara li ha anat bé així]

Així, segons el redactat final després que el document hagi passat per comissió parlamentària, el preu de la legalització serà un percentatge del cost que l’administració calculi que ha tingut l’edificació.

A més, es fixen unes “bonificacions” si s’actua amb celeritat. El propietari pagarà el 15% del cost d’execució de la casa irregular si la legalització es du a terme en el primer any de la vigència de la llei; el 20%, si es realitza en el segon any, i el 25%, si es fa dins el tercer.

Per tant, el premi té, a més, descompte, si es formalitza com més aviat millor. “Es volen aconseguir recursos perquè, si no, no té gens de sentit que l’administració premiï doblement els infractors”, assegura aquest tècnic.

El segon “premi” de Company a les cases il·legals en rústic

Balears acabarà amb el dubtós honor de ser l’única comunitat autònoma que no tenia llei del sòl. Pel portal especialitzat en matèria urbanística de Balears Disúrbia [Nota de Disúrbia: gràcies per la menció], per fer-la així, “no calia”. Certament, la compilació de normes que suposa aquesta llei incorpora dos aspectes que consoliden un model d’utilització del territori de manera especulativa i irregular: la manca de debat públic sobre el model territorial i l’altra, més concreta, l’esmentada i criticada legalització d’habitatges irregulars en sòl rústic.

No és la primera intervenció de Gabriel Company en la matèria, que ja va fer “la feina bruta de legalització d’assentaments irregulars en rústic” amb un decret anterior, com va recordar el GOB. “El sòl urbà -diuen els tècnics de l’associació d’experts urbanistes- comporta uns drets i obligacions dels propietaris en relació a la cessió d’espais públics dels quals s’exonera els assentaments rurals si se’ls qualifica d’urbans de cop” . Com en el cas de l’amnistia de cases en rústic, els urbanistes indiquen que és necessari posar uns requisits, marcar unes pautes i no donar carta blanca als irregulars.

Però Company ha defensat la mesura amb una veritat innegable: els municipis, de tot color, han mirat cap a una altra banda en matèria d’il·legalitat en rústic. Qui no ho feia perdia les eleccions. “L’amnistia s’ha produït durant molts anys perquè alguns van mirar cap a una altra banda”, no van perseguir les irregularitats i van deixar passar els vuit anys que les fan prescriure, ha dit Company, i no li falta raó. També és veritat que per quantitat d’ajuntaments i de territori governat, el PP és el que s’endú la major part d’il·legalitats urbanístiques municipals.