Deià: Crespí dimiteix i vol denunciar Bauzá si no paga part de la indemnització de Llucalcari |
(Ara Balears, 6/02/2014)
L'Ajuntament pretén que el Col·legi d'Arquitectes pagui 120.000 euros als propietaris dels xalets
MARGALIDA BONNÍN. El fins ahir batle de Deià, Jaume Crespí (PP), anuncià que si les institucions implicades en l'atorgament de llicències il·legals per construir els xalets de Llucalcari es negassin a pagar la seva part de la indemnització, l'Ajuntament les durà davant la justícia amb un recurs contenciós administratiu. D'aquesta manera, Crespí es referma en la idea que les indemnitzacions que reclamen els quatre propietaris s'han de pagar entre les quatre parts suposadament implicades -segons la versió de l'Ajuntament-, en la construcció dels xalets: Govern, Consell de Mallorca, Col·legi d'Arquitectes i el Consistori mateix.
Aquesta és la conclusió que s'extreu de l'acord aprovat per l'Ajuntament de Deià el 24 de gener, en què es proposa una indemnització per a un dels propietaris dels xalets. Davant la reclamació de quasi 2,7 milions per danys materials i morals, el Consistori fa la seva valoració i xifra els danys en poc més de 480.000 euros basant-se en un informe dels tècnics municipals. Dóna per suposat que cada part "implicada" n'ha de pagar 120.000.
El text, però, no deixa clar els criteris seguits per decidir la divisió. En el cas del Govern, el fa responsable per haver emès informes vinculants (un de la Comissió de Patrimoni Històric i un altre de la Comissió d'Urbanisme). Pel que fa al Consell, l'hi implica per si de cas la responsabilitat del Govern quedàs subrogada en la institució. Finalment, tant l'arquitecte redactor del projecte com el Col·legi d'Arquitectes són suposadament responsables perquè l'arquitecte, que és membre del COAIB, signà el projecte. Fonts jurídiques del GOB indicaren que aquest acord no tindria raó de ser, ja que es basa en criteris no vàlids que no alliberarien l'Ajuntament de la responsabilitat patrimonial.
Dimissió
Ahir, quan sortí a la llum la xifra que demanen els quatre propietaris dels xalets de Llucalcari (en total, quasi 13,5 milions), Jaume Crespí presentà la dimissió com a batle. Defensà que la renúncia no té res a veure amb les indemnitzacions, afirmà que des de principis del mandat s'havia anunciat el relleu i que la data es decidí per Nadal. El substitueix Magdalena López, que fa un any i mig que cobra dedicació exclusiva. Crespí continuarà com a conseller del Consell i vicepresident de l'Insitut Mallorquí d'Afers Socials. El ple per elegir la batlessa es fa demà.
Indemnitzacions i quatre expedients pendents
Les indemnitzacions que haurà de pagar l'Ajuntament de Deià als propietaris dels quatre xalets il·legals de la finca de can Simó esbucats encara són una incògnita. De moment, l'expedient que està en estat més avançat és el del xalet de Marlene Richter i Christian Lampelius, que demanen 2,7 milions d'euros.
El 9 de gener de 2014, la jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 dictà una resolució en què requeria a l'Ajuntament de Deià que dictàs quina és la seva responsabilitat patrimonial en aquest cas. L'Ajuntament la xifra en 480.000 euros, però la quantitat final pot ser molt més elevada, ja que no és segur que la jutgessa l'accepti.
Per afegitó, hi ha tres expedients més oberts (per uns altres tres xalets) pels quals l'Ajuntament encara ha de fer una contraoferta. En total, el Consistori s'enfronta a quatre indemnitzacions que, sumades, donen la xifra de quasi 13,5 milions d'euros.
Aquesta quantitat resulta més elevada encara si es compara amb el pressupost anual del Consistori deianenc, que sol rondar els 2 milions d'euros.
Les cases il·legals de Llucalcari, prop de 30 anys de conflicte urbanístic
MERCÈ PINYA. El procés judicial que ha desembocat en la demolició dels xalets il·legals de Llucalcari, juntament amb el de ses Covetes, ha esdevingut paradigmàtic de la lluita ecologista a Mallorca. El conflicte s'inicià fa prop de trenta anys, quan el 1985 el propietari de can Simó parcel·là la finca i demanà permís per fer un camí i llicència per a quatre xalets i un magatzem. Tanmateix, tant una cosa com l'altra acabarien sent denunciades pel GOB i sentenciades per les més altes instàncies judicials.
La tàctica dilatòria de l'Ajuntamen -governat pel Partit Popular-, promovent un "incident d'execució de sentència" intentant legalitzar les cases mitjançant el Pla Especial de Deià, no va servir de res davant el president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, el magistrat Gabriel Fiol, que en una resolució de 2001 tombà les pretensions de l'Ajuntament i ordenà l'esbucament dels xalets "sense més dilació". No hi hagué recurs de súplica que valgués i el 2005 el Tribunal Suprem posà punt final al procés dictant una sentència definitiva i no recorrible davant cap instància superior. Fins que arribà el 2009 i el Tribunal Superior de Justícia exigí una multa de 600 euros al batle, Jaume Crespí, a càrrec del seu patrimoni personal per cada setmana que passàs sense complir la sentència de demolició. El 2010 començà l'esbucament.
El mes de maig passat, una comitiva judicial encapçalada per Fiol inspeccionava la restitució dels terrenys on durant més de 25 anys s'aixecaren quatre xalets il·legals.