(Ara Balears, 7/01/2014)

Intenten restringir la possible legalitzacció massiva de construccions il·legals en rústic

ANTONI OLIVER. Unes 300 esmenes han presentat els grups de l'oposició al projecte de llei del sòl del conseller Company. Endemés, s'hi han d'afegir al·legacions del Grup d'Ornitologia Balear (GOB) i les que puguin presentar associacions i col·legis professionals. El sentit de les esmenes i al·legacions van en la direcció de restringir la possibilitat de legalització massiva de construccions il·legals en sòl rústic. Es calcula que, només a Mallorca, hi ha unes trenta mil edificacions no legals en sòl rústic. D'altra banda, també proposen limitar la possibilitat de declarar com a urbans terrenys que en realitat no ho són. Segons les al·legacions del GOB, el text presentat pel Govern "exclou la regulació del sòl rústic " i només hi entra "per legalitzar il·legalitats".

Profit del litoral

La llei del sòl autonòmica que proposa el Govern pretén "regular un procediment extraordinari de legalització de construccions il·legals a través d'una disposició transitòria que no apareixia a l'avantprojecte sotmès a exposició pública", assegura la portaveu del GOB, Margalida Ramis. El diputat de MÉS, Antoni Alorda subratlla que el text presentat al Parlament suposa "una amnistia a les il·legalitats sense precedents, espectacular, sense condicions", i afegeix que "se'n traurà un especial profit en el litoral".

El portaveu del PSIB en temes urbanístics, Jaume Carbonero, destaca que "aquesta llei és molt més permissiva que la legislació estatal, que considera que sòl urbà només és el que està urbanitzat" i descriu el mecanisme de la legalització. "Legal·litza -subratlla Carbonero- totes les edificacions en sòl rústic amb una infracció urbanística que hagi prescrit, és a dir, que tinguin més de vuit anys, i les construccions en espais naturals protegits anteriors a 1991". Segons el diputat socialista, la llei va en contra del princip bàsic que "ningú no pot treure profit d'una infracció urbanística".

Així mateix, el projecte de llei rebaixa el percentatge d'aprofitament urbanístic obligatori en la transformació de sòl rústic en urbà a causa de la generació de plusvàlues. També disminueixen de manera considerable les cessions en equipaments. A més, canvia el criteri habitual fixant les sancions per regularitzar en un 15% del cost de les obres, malgrat que hauria de ser, almenys, del cent per cent.

Carbonero va insistir que es "disminueix la reserva de sòl destinat a habitatge de protecció oficial, la possibilitat de construir zones verdes, equipaments, instal·lacions esportives i limita altres actuacions de caràcter públic".

Les conseqüències de la legalització massiva són diverses. Una vegada legalitzada la construcció, s'hi poden dur a terme tot tipus de reformes i ampliacions. A les al·legacions del GOB, s'hi destaca que "els xalets il·legals, un cop legalitzats, es podran escripturar i vendre o hipotecar, és a dir, que augmenten el seu valor com a actius financers per salvar bancs i especuladors".

Zombis urbanístics

El grup ecologista, amb les seves esmenes, vol evitar que la llei serveixi "per revaloritzar els actius tòxics, de propietaris i promotors, zombis urbanístics morts amb l'esclat de la bombolla immobiliària", diuen.

El GOB aposta per rebaixar la capacitat de càrrega urbanística del territori i destaca que el projecte de llei no diu res de l'estoc urbanístic ja construït i tampoc del que es pot construir en sòl urbà".

En aquest sentit, proposa fixar un índex d'intensitat d'ús residencial o turístic que impliqui una rebaixa; reclassificacions a rústics d'urbans i urbanitzables, a més de requalificacions d'usos plurifamiliars a familiars.

Així mateix, el grup ecologista considera que la llei hauria de donar un ús residencial a tot el parc construït, per tal de facilitar l'accés a un habitatge digne. Es tractaria, expliquen, d'adoptar mesures fiscals o d'altre tipus que desincentivassin la desocupació dels habitatges existents, és a dir, que no afavorissin l'adquisició d'habitatges pensant únicament en la seva revenda a millor preu.

Segons el GOB, aquesta legislatura del PP s'ha caracteritzat per la política urbanística expansiva. "Som la darrera comunitat que fa una llei del sòl, però tenim molta legislació urbanística parcial a la qual hem de sumar els efectes sobre l'ordenació impulsats durant aquesta legislatura i que han tingut unes conseqüències desreguladores per afavorir l'expansió urbanística; en especial, la llei Company i la llei de Turisme", remarca el grup conservacionista en les seves al·legacions.