(Ara Balears, 12/04/2013)

La llei del sòl supera el primer tràmit amb l'únic suport del PP

Q. TORRES. La futura llei del sòl superà ahir el primer tràmit parlamentari, amb el rebuig per part de la majoria absoluta del PP de les esmenes a la totalitat presentades pels dos grups de l'oposició, PSIB i MÉS, que demanaren sense èxit la retirada del text. El primer debat de la llei se centrà en la seva principal novetat, l'amnistia que preveu perquè es puguin legalitzar les construccions il·legals en sòl rústic a canvi d'una compensació econòmica als ajuntaments corresponents. Mentre que els grups de l'oposició rebutjaren la mesura de manera contundent, el conseller que impulsa la normativa, Biel Company, no només defensà la mesura sinó que, a més, negà que es tractàs d'una amnistia, perquè "no surt gratis", i culpà els responsables municipals dels diversos partits de la situació creada. "L'amnistia s'ha produït durant molts anys perquè alguns van mirar cap a una altra banda", no van perseguir les irregularitats i van deixar passar els vuit anys que fan prescriure la suposada il·legalitat, sentencià.

Mentre Company insistia a justificar la necessitat d'actuar per resoldre la situació que suposa tenir milers de construccions il·legals que no es poden legalitzar però que tampoc no es poden esbucar, els diputats de l'oposició advertien que l'amnistia prevista suposa un greuge comparatiu respecte dels ciutadans que feren les coses bé i respecte d'aquells ajuntaments que feren complir la legalitat. També denunciaren que es legalitzin les cases il·legals a canvi de doblers però sense limitació, i defensaren que s'haurien de posar límits a les construccions més impactants, per exemple.

"Una barbaritat"

"És una barbaritat" perquè "legalitzen tots els edificis per impactants que siguin i tinguin l'ús que tinguin", exclamà el diputat de MÉS, Antoni Alorda, qui també augurà que la mesura provocarà un efecte crida i s'executaran noves irregularitats amb l'esperança que arribi una altra amnistia.

Tant el diputat de MÉS com el representant socialista Jaume Carbonero criticaren un altre dels punts polèmics de la norma i és el que, segons ells, permetrà considerar com a urbans terrenys que no tinguin tots els serveis bàsics o, fins i tot, les parcel·lacions il·legals en rústic, que es podran legalitzar.

Els representants de l'oposició i el conseller Company dedicaren bona part del debat a acusar-se de no haver volgut negociar la llei. El conseller, però, optà per veure el tassó mig ple i emfatitzà que són molt pocs els articles de la futura llei que separen govern i oposició, apuntà la intenció d'acceptar esmenes de l'oposició i defensà que hi ha marge per millorar la llei durant la tramitació. Un pic s'aprovi la norma, Balears deixarà de ser l'única comunitat de l'Estat sense llei del sòl. [Nota de Disúrbia: ja no sabem què és pitjor, si no tenir-ne o tenir-ne una com aquesta...]