(Ara Balears, 9/11/2013)

L'Audiència deixa clar que no es pot mirar cap a un altre costat davant una il·legalitat

Més enllà de la tragèdia que va suposar l'esfondrament de l'hotel de Son Moll de Cala Rajada el 16 de desembre de 2008, sinistre en el qual moriren quatre treballadors i quatre més resultaren ferits, l'Audiència Provincial ha deixat clar, en la sentència que ahir va confirmar la condemna a l'exbatle de Capdepera Bartomeu Alzina, que mirar cap a un altre costat quan es comet una il·legalitat urbanística és delicte de prevaricació.

Indisciplina urbanística

La indisciplina urbanística als municipis és encara avui una assignatura pendent, i sentències com la que analitza l'actuació que va tenir el batle en el cas d'unes obres il·legals (en aquest cas amb el luctuós desellanç de quatre morts) és una advertència seriosa que si no s'actua de manera immediata aplicant les mesures que imposa la Llei de disciplina urbanística, la Justícia pot exigir responsabilitas fins i tot penals, com ha passat en el cas d'Alzina, condemnat a vuit anys d'inhabilitació per a l'exercici d'una feina o càrrec públic.

El Tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial ha desestimat el recurs d'apel·lació que l'exbatle va interposar contra la sentència del Jutjat Penal 3, que el considerà autor d'un delicte de prevaricació per omissió en el cas de l'hotel de Son Moll.

L'Audiència ve a dir que no just prevarica aquell qui dicta una resolució injusta a consciència, sinó que també ho fa el qui sap que ha d'actuar, que ha d'aplicar la llei, i no ho fa. I això és el que va passar en el cas de la tragèdia de Son Moll. Per la tragèdia ja varen ser jutjats i condemnats l'arquitecte, l'aparellador, els constructors i el cap d'obra per delictes d'homicidi imprudent, lesions i delicte contra els drets dels treballadors.

Tenia coneixement de les obres

La sentència de l'Audiència feta pública ahir recorda que el zelador municipal havia advertit el batle que les obres de rehabilitació de l'hotel s'estaven fent sense llicència. Segons consta en la sentència, entre el 29 d'octubre (data de la primera denúncia del zelador municipal) i el 3 de novembre, el batle va tenir "cabal coneixement que s'estaven fent obres a l'hotel de Son Moll sense la preceptiva llicència municipal". L'acusat -continua el tribunal- "no va dur a terme cap actuació que tingués com a conseqüència "la immediata paralització de les obres", de manera que la seva conducta omissiva és constitutiva d'un delicte de prevaricació per omissió.

De cap manera, assenyala el tribunal, no es pot acceptar l'argument de la defensa que simplement la incoació de l'expedient es va fer amb retard o que el fet que el batle tingués coneixement que es feien les obres vol dir que les autoritzàs. La defensa apuntà que no es podia tractar "d'una autorització tàcita" perquè el batle simplement s'havia "trobat amb les obres".

El tribunal de l'Audiència utilitza els propis arguments del batle en contra seva. Segons el tribunal, aquesta afirmació ajuda a sustentar el retret penal al batle perquè si "es va trobar" amb unes obres sense llicència "desatén els seus deures com a autoritat urbanística actuant" i, com a tal, "obligada" a l'exercici immediat d'allò que la llei imposa. El retret és no paralitzar les obres de manera immediata tal com exigeix la Llei de disciplina ubanística.

En definitiva, destaca el tribunal, fins al 16 de desembre (dia del col·lapse de l'hotel) s'executaren obres sense l'empara d'una llicència i sense que el batle complís amb el seu deure de paralitzar-les, tot i que en tingué coneixement com a mínim des del 4 de novembre.

Just se'n decretà la paralització després de la tragèdia

Les obres que es feien a l'ala esquerra de l'hotel foren les que causaren l'esfondrament i no estaven emparades en cap projecte, assegurà la Fiscalia en el judici a l'exbatle. No es paralitzaren les obres ni s'obrí expedient fins després de la tragèdia.

Fins aquell moment, s'estava pendent de "solucionar determinades deficiències i autoritzacions de la Conselleria de Turisme i de Costes". Durant el judici, un dels zeladors municipals assenyalà que havia fet fins a set visites a les obres i que advertí el batle de la falta de llicència i que no s'estaven resolent les deficiències.