(Ara Balears, 8/11/2013)

L'exportaveu del GOB resulta absolt en acabar la vista i el denunciant s'enfronta a les costes

"Mai no s'hauria d'haver obert judici oral per aquests fets", "les motivacions d'aquest judici són unes altres, no hi ha interès general" o el "lament" del magistrat Eduardo Calderón que no podrà parlar del cas en les seves classes -perquè ja no en fa- són frases que es pogueren escoltar ahir en la sala de judicis de la qual Miquel Àngel March, exportaveu del GOB, ja va sortir absolt del delicte contra l'ordenació del territori que fins ahir li imputava un particular per haver arreglat una soll i pel qual volia que anàs dos anys a la presó.

Amb la clara sensació que el caprici o la revenja d'un particular han fet predre temps i recursos a l'Administració de Justícia i a la persona denunciada, el magistrat Eduardo Calderón donà ahir una lliçó de lògica aclaparadora, que va molt més enllà de la interpretació de normes i la seva aplicació. I donà tantes oportunitats com pogué (amb una paciència i uns silencis que parlaven per si mateixos) a l'acusació perquè es replantejàs les seves pretensions i s'evitàs una sentència que se li pot tornar en contra, amb una possible imposició de les costes de tot el procés.

"Tothom sap de què va això"

"Al meu poble tothom sap de què va aquesta història", digué Miquel Àngel March en acabar la vista, lamentant-se que és una història que arrossega des de fa set anys i que atribuí als problemes que pot generar estar en primera línia d'una organització ecologista i de defensa del territori com el GOB.

L'objecte del judici era una soll ubicada a la finca familiar de Miquel Àngel March a Pollença (L'Assarell) que es va fer malbé pel cap de fibló de 2001 i que va ser restaurada aprofitant les ajudes públiques que el Govern donà a les finques afectades pel temporal.

Segons el denunciant, March hi havia aixecat una construcció (la soll que ja existia en els anys 70) sense llicència i afirmà que fins i tot podria amagar-hi un habitatge. Després que en la primera sessió del judici, en la qual la Guàrdia Civil deixà clar que de cap manera allò no era habitable per a les persones i que els testimonis confirmassin que la soll existia ja en els anys 70, poca cosa hi havia més a fer per part de l'acusador. A més a més, quedà clar que, en cas que es requerís llicència, era autoritzable, fet que descarta la comissió del delicte.

Havia quedat tan clar que el magistrat Calderón ja havia advertit que es replantejassin "els posicionaments" en el seu primer missatge a l'acusació.

Així i tot, els denunciants, si bé retiraren la imputació contra March pel delicte, demanaren al magistrat que, després de la sentència, remeti el cas a l'Ajuntament de Pollença perquè acordi si s'obre un expedient per infracció urbanística.

Es retirava l'acusació, però no tant. El magistrat s'esforçà a explicar a l'acusador la peculiaritat de la seva estratègia, i la Fiscalia, representada per la fiscal Isabel Monforte, qüestionà obertament que s'hagués obert el judici per aquests fets i la real intencionalitat de l'acusador, molt allunyada de la defensa d'un interès general, funció que es donà a les acusacions populars.

I la Fiscalia encertà la clau del cas. Els interessos, tot i que no es ventilassin a la sala de vista, eren molt diferents dels que es pressuposen a una acusació popular.

I quasi millor que just s'hi fes una breu al·lusió de passada per part de la defensa, perquè la reacció del magistrat Calderón -un dels més veterans i respectats dels tribunals de les Illes- hauria estat per veure si hagués sentit dir al denunciant (com es pot comprovar mirant les hemeroteques) que posava la denúncia a March "com un passatemps".

"Passatemps" en uns moments de justícia saturada. Ara, el denunciant tal vegada -si així ho estima el magistrat en la sentència- haurà de pagar aquest passatemps.

Les claus de l'estrany cas de la reparació d'una soll elevada a desastre urbanístic

El denunciant i un golf

És l'advocat Joan Mateu, de Pollença. Quan va esclatar el cas, assegurà (DM 14/3/2007) que ho feia "perquè l'indignava que els que denuncien no tinguin coherència personal a ca seva". Mateu era l'advocat del golf de Can Guilló, que es va veure frustrat per les denúncies del grup ecologista GOB, del qual March era cap visible. El març de 2007 era militant del PP, així ho va afirmar en declaracions en els mitjans.

Desplegament de mitjans

El denunciant no escatimà mitjans per dur endavant la denúncia, amb fotos aèries amb helicòpter incloses. En el seu moment, el denunciant digué que en el viatge en helicòpter en què es fotografià la soll (que, segons ell i segons defensà el seu advocat en el judici, podia amagar un habitatge) també hi anava un altre amic propietari de finques que el grup ecologista GOB havia denunciat per tancar camins que es consideraven públics.

Denunciar com a passatemps

Quan va denunciar Miquel Àngel March, el 2007, l'advocat arribà a dir que posava la denúncia "com a passatemps" i explicava que anteriorment ja havia denunciat March per tancar un camí. Ahir, en prendre la darrera paraula en el judici, March va assegurar que "al meu poble tothom sap de què va aquesta història" i afegí que posar-se al capdavant d'un grup ecologista pot tenir conseqüències com la que l'ha dut al banquet.