(Ara Balears, 15/09/2013)

Ecologistes i oposició critiquen una amnistia sense límits com la plantejada pel Govern

Quim Torres. El Govern no va voler donar xifres, però diversos experts consultats calculen que les cases il·legals que hi ha en el sòl rústic de les Illes Balears poden arribar a ser unes 50.000. Aquestes construccions es podran beneficiar de l'amnistia que es decretarà quan s'aprovi la futura llei del sòl que ara impulsa el Govern. Aquesta norma permet legalitzar totes les construccions en rústic que tinguin il·legalitats comeses fa més de vuit anys i que no hagin estat mai denunciades per l'Ajuntament corresponent. Si compleixen aquests requisits, pagant podran regularitzar-se.

Oficialment no es té constància d'un nombre aproximat d'edificis en aquesta situació. De fet, el mateix Govern apunta que l'amnistia podria servir per configurar aquest cens. Amb tot, especialistes de diversos sectors calculen que la xifra estaria al voltant de les 50.000 a Balears, comptant les legalitzables i les que són il·legalitzables perquè estan ubicades en terrenys que no compleixen els paràmetres de parcel·la mínima. Les memòries de les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT), que es varen fer a final dels anys noranta, xifraven aquestes edificacions il·legals en 30.000. De llavors ençà, la quantitat s'hauria incrementat fins a les 50.000, la majoria de les quals estaria a Mallorca i el nombre més reduït a Menorca.

Els experts consultats coincideixen a apuntar que el Govern no ha aclarit quins tipus d'edificacions es podran acollir a l'amnistia i, per tant, si també afectarà les edificacions construïdes sobre terrenys que no arriben als metres necessaris per complir amb el paràmetre de parcel·la mínima. En aquest sentit, també troben a faltar que s'apuntin límits a aquesta mena d'indult i que, a més de demanar que tinguin més de vuit anys, que no tinguin cap denúncia i que paguin, també es fixin un seguit de paràmetres (d'ocupació, d'impacte, entre d'altres) que les edificacions hagin de complir per poder passar a ser legals.

226.000 legals i il·legals a l'illa

El grup ecologista GOB xifra les edificacions en sòl rústic, legals i il·legals, amb usos turístics i residencials en 226.590 només a Mallorca. L'entitat considera que promoure una llei que legalitza xalets construïts en espais naturals i a foravila "és un greuge per als que han respectat la llei fins a dia d'avui", "abona la delinqüència urbanística dels que apostaren per fer infraccions" i "compromet la sostenibilitat del futur perquè elimina les "portes" de la ciutat al camp amb l'extensió de la ciutat difusa".

Els ecologistes alerten que la coneguda com a llei Company ja va abonar el terreny legalitzant urbanitzacions il·legals, i ara es fan més passes en aquest sentit legalitzant xalets en rústic, que es revaloraran en el mercat immobiliari a costa de sacrificar territori. Pel GOB, la llei "promou la urbanització dels espais naturals", més creixement difús, i a la vegada és "pa per a avui i gana per a demà".

Crítiques de l'oposició

La decisió del Govern d'obrir una amnistia per legalitzar aquestes construccions (tant habitatges com magatzems agrícoles) també provocà ahir les primeres reaccions de l'oposició. El diputat socialista Jaume Carbonero posà èmfasi en la fórmula "estranya" que ha elegit l'Executiu per legalitzar les infraccions en rústic. Advertí que s'estan canviant "de manera importantíssima" els criteris que s'han seguit fins ara, augurà que aquesta serà la mesura "estrella" de la futura llei del sòl i destacà que dóna la possibilitat de regular "la totalitat" d'edificacions que s'hagin fet en sòl rústic comú a les Illes Balears

Des de la coalició MÉS, Antoni Alorda deixà clar que no està d'acord amb una amnistia com la plantejada pel Govern perquè no fixa cap limitació. I avisà que si es posassin límits de superfície ocupada, d'altures, d'impactes ambientals, si s'obligàs a esbucar segons què o a canviar segons quins materials i, sobretot, si es deixàs clar que d'ara endavant no prescriurà la possibilitat d'esbucar una obra il·legal (ara prescriu als vuit anys), el seu grup ho podria negociar. Però "una amnistia sense límits és una barbaritat" i suposa "premiar l'urbanisme il·legal". Ara bé, "si hi ha limitacions dures i potents se'n podria parlar, però pagar no basta", que és una de les poques condicions que posa el Govern per legalitzar.

Tot i el qüestionament que fa l'oposició al text presentat divendres per l'Executiu, el cert és que la majoria absoluta del PP pot aprovar sense necessitat de l'esquerra aquesta llei, la primera llei del sòl de Balears, que deixaria de ser l'única comunitat de tot l'Estat que no en tenia. El fet que es plantegi ara aquesta llei, amb una moratòria de casetes i xalets il·legals en rústic que no apareixia en els esborranys anteriors, pot fer pensar que el Govern cerca capgirar el desgast que pateix en camps com l'educatiu amb una mesura que pot agradar a part important de la població, que té casetes o segones residències en aquesta situació.