![]() |
Deià: just queden restes dels xalets de Llucalcari |
(Diari de Balears, 9/12/2012)
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ordenava l’esbucament de les edificacions i el retorn dels terrenys al seu estat original d’abans que es fessin les construccions
Pep Verger. La justícia ha de ser ràpida. I, a més a més, és evident que, perquè sigui justa, ha de comportar sempre el compliment de la sentència. En urbanisme, quan una resolució judicial suposa l'esbucament d'una edificació, no és feina fàcil aconseguir-ne el compliment. Els quatre xalets de Llucalcari en són un clar exemple.
La sentència ferma obliga l'Ajuntament de Deià a demolir els quatre xalets i retornar els terrenys al seu estat original. Dies enrere, Margalida Ramis, portaveu del Grup d'Ornitologia Balear, i Lluís Apesteguia, regidor de l'Agrupació Deià i militant del PSM -a l'oposició municipal-, denunciaren que l'Ajuntament no ha deixat els terrenys com estaven abans d'edificar-hi. Hi queden restes dels habitatges i són ben evidents.
De fet, és visible l'existència d'enderrocs a la zona on abans hi havia un dels xalets. Hi ha parets de blocs que encara continuen dretes i, fins i tot, en algunes zones s'acumulen bosses plenes d'enderrocs. A més, sembla clar que queden restes dels fonaments d'almanco un dels habitatges.
És prou visible els indrets on hi havia els xalets. En aquest sentit, on abans hi havia una de les cases s'hi pot apreciar una antena parabòlica i una altra de televisió.
Així mateix, just vora on s'ubicava alguna de les construccions s'hi poden veure quasi intactes terrasses i esplanades i fins alguna escala quasi en perfecte estat.
Margalida Ramis i Lluís Apesteguia tenen clar que els xalets de Llucalcari són un símbol per la lluita ecologista a les Illes Balears. Recorden que no és suficient disposar d'una sentència judicial que n'ordeni l'esbucament i que és imprescindible que es compleixi. En aquest sentit, tant Ramis com Apesteguia contemplaren amb preocupació com queden clars vestigis dels xalets i que hi ha un bon grapat de terrasses i parets gairebé sense deteriorar-se.
Els xalets de Llucalcari suposen, en definitiva, un precedent important per al cas dels apartaments de les Covetes. A Campos, la situació es troba ara en el punt en el qual el Tribunal Superior ha fixat data perquè l'Ajuntament presenti el projecte de demolició, n'iniciï les obres i, finalment, certifiqui el final de l'esbucament.
La història judicial
Han passat més de vint-i-cinc anys des que el Grup d'Ornitologia Balear inicià la batalla judicial contra les llicències atorgades per l'Ajuntament de Deià que permetien la construcció de quatre xalets a la zona de Llucalcari.
El conflicte es remunta a l'any 1985, quan el propietari de la finca de can Simó va parcel·lar-la i va construir-hi un camí, suposadament d'ús agrícola. Els dos anys següents, l'Ajuntament de Deià atorgà llicències per fer-hi quatre xalets, malgrat que la zona era no urbanitzable i estava classificada com a Bé d'Interès Cultural. El GOB començà així la lluita legal el 1986, la qual el maig de 1992 culminà amb la primera sentència. El Tribunal Superior declarà la nul·litat dels quatre permisos i el Tribunal Suprem ho confirmà el març de 1999. Però l'Ajuntament de Deià no tomà res. De fet, més de dos anys després, el Consistori no havia fet res i el TSJIB el requerí perquè executàs la sentència, esbucàs les edificacions i deixàs el terreny en el seu estat original. El procés s'allargà encara més quan el Consistori hi tornà a recórrer. El març del 2005, el Tribunal Suprem va arxivar el recurs.
Això fou el maig del 2008, més de vint anys després que s'iniciàs la lluita judicial, quan el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va donar 10 mesos de termini a l'Ajuntament per realitzar l'esbucament.
Res no va succeir i fou aleshores quan el TSJIB condemnà el batle de Deià, Jaume Crespí, a una multa de 600 euros setmanals fins que no es dugués a terme l'enderrocament.