(Diari de Balears, 27/01/2012)

La Fiscalia manté la pena que sol·licitava inicialment de nou anys d'inhabilitació, mentre que la defensa demana la lliure absolució

Europa Press. El judici contra l'exbatle de Capdepera, Bartomeu Alzina, per un presumpte delicte de prevaricació administrativa arran de l'ensorrament de l'hotel Son Moll, que el 16 de desembre de 2008 va costar la vida de quatre operaris i va causar diversos ferits, ha quedat vist per a sentència. L'acusat s'ha assegut entre aquest dimecres i dijous a la banqueta i en la seva declaració va reconèixer que abans que succeís aquest sinistre sabia que les obres de reforma que s'estaven duent a terme a l'edifici mancaven de llicència.

Durant la fase de conclusions duta a terme aquest matí, la Fiscalia ha mantingut la pena que sol·licitava inicialment per a l'exprimer edil, i que s'eleva a nou anys d'inhabilitació, mentre que la defensa, exercida per l'advocat Gaspar Oliver, ha demanat la lliure absolució per a seu patrocinat.

L'inculpat va ser interrogat aquest dimecres en la vista oral, celebrada al Jutjat Penal número 3, i en la seva deposició va justificar que, malgrat conèixer que els treballs s'estaven executant sense permís municipal, era conscient que les deficiències detectades s'estaven reparant i tan sols quedava pendent l'autorització de Costes i de Turisme.

Per la seva part, el Ministeri Públic manté que, malgrat que Alzina tenia "ple coneixement que les obres s'estaven executant sense la preceptiva llicència municipal des dels seus coneixements així com de l'envergadura de les obres, es va apartar de seu deure de garant del compliment de la Llei".

Així, al seu lloc "emparant l'actuació de l'empresa promotora que va prevaler celeritat i benefici econòmic davant la seguretat i el respecte a la norma, amb total menysprei de la legalitat vident i per tant amb clara consciència de la seva arbitrarietat, no va iniciar l'expedient sancionador ni va ordenar la paralització de les obres de l'hotel Son Moll", sosté la Fiscalia en el seu escrit d'acusació, al qual va tenir accés Europa Press.

Tal com assenyala l'acusació pública, la concessió de la llicència estava pendent de l'esmena de deficiències d'ocupació i volum així com les autoritzacions de Costes i Turisme, a més d'un informe jurídic, malgrat el qual Alzina s'hauria "apartat de les normes essencials del procediment urbanístic, autoritzant en interès exclusiu de la promotora l'execució d'unes obres sense les preceptives garanties per a la seguretat pública i els interessos generals".

Tot això, prossegueix la Fiscalia, sense haver-se aprovat el projecte bàsic ni presentat el d'execució, "arribant al punt de permetre l'execució d'unes obres a l'ala esquerra de l'edifici no emparades en cap projecte" i que van acabar amb l'ensorrament parcial de l'edifici. No va ser, segons l'escrit, fins després de l'esdeveniment quan l'acusat va decretar la suspensió dels treballs de reforma.

Entre els testimonis interrogats durant la vista oral ha comparegut un dels zeladors municipals, Llorenç Melis, que ha recordat que durant el procés de reforma de l'hotel va visitar unes set vegades l'edifici i va advertir Alzina, llavors batle i regidor d'Urbanisme, que les obres s'estaven efectuant sense permís municipal i que faltaven deficiències sense reparar.

Tal com va afirmar davant del jutge Jaime Tártalo, la fiscal Silvia Aigé i el lletrat de l'exprimer edil, Alzina li va comentar que s'havien corregit les deficiències i només faltava l'autorització de Costes i Turisme. "No es va obrir cap decret de suspensió de les obres, només després de l'ensorrament", ha asseverat el testimoni, qui, a preguntes de la defensa, ha apuntat que si aquestes autoritzacions haguessin arribat abans el projecte bàsic "s'hauria aprovat perquè en principi anaven a ser favorables".

Cinc condemnats

Es pot recordar que el jutge ja va condemnar a dos anys i tres mesos de presó l'arquitecte Arturo Vila i l'aparellador José Luis Pujol per aquest sinistre així com dos anys de presó als constructors que van intervenir en els treballs, Bartomeu Estelrich i Rafel Sancho Febrer, i al cap d'obra Joan Bonet.

En concret, el magistrat tots els va condemnar per quatre delictes d'homicidi imprudent, quatre per lesions imprudents i un contra els drets dels treballadors, mentre que va aplicar per a cada un d'ells els atenuants de confessió i reparació del dany produït.