(Diari de Balears, 25/02/2011)

La sala ha desestimat el recurs i la petició d'arxiu de la causa que els encausats havien sol·licitat

Europa Press. La Secció Segona de l'Audiència Provincial ha confirmat mitjançant una interlocutòria que l'exassessor jurídic de l'Ajuntament d'Andratx, Jacobo Rodríguez Miranda, i uns altres set imputats podran ser jutjats, al costat de l'excap d'Urbanisme del Consistori i exdirector general d'Ordenació del Territori del Govern, Jaume Massot, en el marc de la peça 9 del cas Andratx, després que els encausats recorreguessin aquest tràmit davant d'aquesta instància judicial, que ha desestimat així la petició d'arxiu sol·licitat per cada un d'ells. El tribunal ha rebutjat d'aquesta manera els recursos d'apel·lació interposats per les defenses d'aquests inculpats, que d'acord a les investigacions van participar al costat de Massot -que no havia recorregut-, en l'emissió d'informes favorables i la concessió d'una llicència, tot això de forma presumptament irregular, per a la construcció d'un habitatge en una Àrea Rural de Interès Paisagístic (Arip) malgrat que al terreny, de 7.103 metres quadrats, no es podia edificar.

La resolució de l'Audiència, a la qual ha tingut accés Europa Press, avala d'aquesta manera el text interlocutori dictat per l'anterior jutge d'instrucció del cas Andratx, Francisco José Pérez, que posava fi a la instrucció d'aquesta peça i decretava el seu passi a procediment abreujat perquè les acusacions poguessin presentar els seus escrits. De fet, l'acusació particular, exercida per l'advocada Isabel Fluxà, ja s'ha pronunciat i les seves peticions més elevades de presó (sis anys) les dirigeix contra Massot, defensat per Fernando Mateas, i l'administrativa Ángela Hernández, assistida per Alberto García, arran del grau d'implicació que van tenir en els fets. L'acusació, en nom de l'Ajuntament, postula que després d'adquirir la parcel·la per la "burlesca quantitat" de 31.252 euros, els acusats María Jesús González, el seu marit Emilio Martínez i el seu fill Pedro Martínez en van començar entre 2002 i 2004 a efectuar obres sense cap tipus de llicència i sense que constàs l'existència de cap construcció sinó tan sols unes ruïnes d'una casa d'eines. Per a això, van sol·licitar un certificat de superfície i antiguitat a l'acusada Ángela Hernández, que va escriure del seu puny i lletra la inscripció de 50 metres quadrats -amb referència a les restes existents- "a posta de la falsedat de les esmentades dades".

"Ho redacta ella mateixa per ordres del senyor Massot", prossegueix l'acusació particular en incidir al paper que va jugar la inculpada en els fets, qualificant fins i tot de "estreta" i "indubtable" la relació d'amistat que l'unia a Massot. L'escrit assenyala que la concessió de la llicència va ser recolzada pel també inculpat Luis Ros, que "faltant clarament a la veritat" va indicar que el terra era urbà, per a posteriorment entrar en escena Rodríguez Miranda i Gabriel Vicens, que van emetre sengles informes favorables "de forma arbitrària per afavorir l'otorgamiendo d'una llicència nul·la de ple dret". Precisament, sobre Rodríguez Miranda ja advertia el jutge d'instrucció que com a assessor jurídic havia de tenir coneixements en matèria urbanística i "vetlar pel compliment de la legalitat". "Si altrament es limitàs a comprovar que s'han elaborat tots els informes, seria irrellevant la seva formació: és igual que fora administratiu, llicenciat en infermeria o en psicologia". En qualsevol cas, la llicència va ser finalment aprovada per junta de govern el 22 de juliol de 2005.

Uns fets que podrien ser constitutius de delictes de falsedat i document oficial, contra l'ordenació del territori i de prevaricació urbanística, i pels quals, a més de la petició de sis anys de presó per a Massot i Hernández, l'Ajuntament reclama uns altres quatre per a María Jesús González, Emilio Martínez, Pedro Martínez i Luis Ros, i un any de privació de llibertat per a Gabriel Vicens i Rodríguez Miranda.