(Diari de Balears, 18/10/2010)

Les entitats d’atenció a la discapacitat física reclamen l’eliminació total de barreres que impedeixen l’accessibilitat. La Llei que les suprimia fou aprovada el 1993 i donava 15 anys de termini per fer les obres. Al cap de dos anys d’haver finalitzat la moratòria, la norma és incomplerta sistemàticament

Ander Zurimendi. La supressió de barreres arquitectòniques a les Illes Balears es troba lluny de ser una realitat. I tot i així, és una obligació per llei que cap edifici mantengui aquestes barreres d'accessibilitat per a les persones discapacitades; siguin públics o privats, tenint en compte que no estan exempts de complir la norma comerços, hotels, empreses privades, etcètera. Aquesta és la denúncia pública que han expressat -una vegada més- tres entitats d'atenció al discapacitat aglutinades a Predif: ABDEM (orientada a l'escleròsi múltiple), ASPAYM (de lesions medul·lars) i REHACER (d'afectats per danys cerebrals adquirits).

Totes acaben d'instituir els seus premis anuals per distingir o criticar l'obra de les entitats a favor de l'accessibilitat. El guardó favorable rep el nom de Per aquí anam, mentre que el dolent és Per aquí no pas; i seran lliurats el proper 19 de novembre. Segons Matias Bosch, president de Predif, "és un poc trist haver de premiar que es complesqui la llei". Tot i que les Illes Balears foren pioneres a regular la supressió de barreres (la primera llei data de 1993), l'impuls reformista ha quedat aturat. "Aquesta llei, i ho confirmava un decret posterior de 2003, donava un termini de 15 anys per fer les obres necesssàries".

Com que l'any 2008 acabà la moratòria, aparentment no haurien de quedar barreres. "Però la llei ha fet adormir el sueño de los justos", diu Matias Bosch fent broma. Si bé és cert que el Govern balear aprovà unes excepcions a edificis per motius històrics i/o artístics, o per la impossibilitat material d'eliminar-los, aquests casos són una minoria. Bosch explica que Predif ja interposà 30 denúncies l'any 2009, sobretot a comerços de barri. "En podríem posar 2.000 cada any, però no tenim recursos per fer-ho", afegeix Bosch. Tan sols els casos flagrants, idò.

Ara bé, també remarquen que el camí emprès per Cort (d'ençà que governa el Pacte de Progrés), és molt satisfactori. "La comissió d'Urbanisme sempre té presents les normes d'accessibilitat". I afegeix que les obres del Pla E han millorat, fins i tot, els criteris emprats per evitar barreres, com ara l'elevació del nivell de la carretera en els passos de vianants per fer-los coincidir així amb les voreres. "Es una forma senzilla de fer-nos un camí accessible i còmode", recorda Bosch.