(Diari de Balears, 20/06/2010)

La consellera insular de Territori vol fer la demolició amb el pressupost d’enguany. Dubon també preveu que abans de l’estiu de 2011 el paisatge de la zona s’hagi restituït. L’arquitecte que ha realitzat els projectes calcula que l’enderroc costarà més d’un milió d’euros, però el Consell el vol més barat

Enric Borràs. El Consell confia esbucar els quatre xalets il·legals de Llucalcari entre novembre i desembre d'enguany, abans de Nadal. Així ho afirma la consellera insular de Territori i Paisatge, Maria Lluïsa Dubon, que fa les darreres passes per enllestir el conveni entre el Govern, el Consell i l'Ajuntament de Deià per pagar-ne la demolició. També espera que abans de l'estiu vinent s'hagi acabat la restitució paisatgística de la zona. Finalment, doncs, el rescat d'una de les cales més emblemàtiques de Mallorca ja és en camí i aquesta vegada, després de dècades de litigis i espera, sembla que és definitiu.

Dubon admet que el conflicte ja sembla "la història interminable", però explica que la disciplina urbanística és "complexa i feixuga" i que desfer il·legalitats com aquesta "és molt lent", perquè esbucar és una mesura extrema i la llei protegeix els ciutadans.

L'arquitecte extern designat per Cooperació Local, Llorenç Gili, ja té fets els quatre projectes de demolició, però ha calculat que tot plegat costarà més d'un milió d'euros. Els tècnics de Territori, en canvi, confien a rebaixar-lo i aquests dies ho negocien amb l'arquitecte. Allò que és segur, però, és que tomar les cases no costarà menys de 600.000 euros. Quan la xifra estigui clara, els serveis jurídics de cada administració revisaran el conveni i se signarà. Dubon confia que això es faci abans de l'agost.

Burocràcia pendent

Amb tot, encara mancarà molta paperassa per fer abans de dur les excavadores a Llucalcari. Després de signar el conveni, caldrà aconseguir permisos com la llicència municipal, l'autorització del Departament insular de Cultura i Patrimoni, el permís de la Xarxa Natura 2.000, etc. Tot plegat ho tramitarà l'Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, que depèn del Departament insular de Territori i Paisatge. Quan s'hagin fet els tràmits, a més, encara caldrà una autorització judicial per entrar a les finques i tomar les construccions.

Mentre s'apleguen tots els permisos, també es licitarà el concurs públic per contractar l'empresa encarregada de les demolicions. El concurs, és clar, haurà de passar les mesures de control de l'Administració i caldrà el vistiplau dels interventors corresponents. Sigui com sigui, Dubon espera poder acabar-ho tot a temps i esbucar les cases enguany, perquè aquest 2010 hi ha una partida pressupostària per tirar-ho endavant -es manté tot i la retallada arran de la crisi- i no és segur que l'any vinent n'hi hagi d'haver.

Finalment, quan s'hagi tomat tot, es procedirà a arreglar el paisatge d'aquest indret. Per dur-ho a terme, els tècnics de Territori confien poder fer servir la pedra de les finques, que és de la zona. També mantindran alguns bancals i miraran de reaprofitar tot allò que puguin. Dubon es planteja que la restitució es podria fer amb algun taller ocupacional. Si es respecta el calendari que s'ha marcat la consellera, el paratge podria estar arreglat del tot o gairebé abans de les eleccions.

Un procés llarg

El conflicte començà el 1985, quan el propietari de la finca de Can Simó, molt a la vora de Llucalcari, la parcel·là i construí un camí que suposadament era d'ús agrícola per tal d'accedir-hi. Els dos anys següents l'Ajuntament de Deià donà llicència per edificar-hi quatre xalets i un magatzem agrícola, malgrat que la zona era no urbanitzable i estava classificada com a Bé d'Interès Cultural. El 1986 el GOB començà una lluita legal que el maig de 1992 culminà en la primera sentència. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) declarà la nul·litat de les quatre llicències i el Tribunal Suprem ho confirmà el març de 1999. El juliol de 2001 el TSJIB requerí a l'Ajuntament de Deià que executàs la demolició. El Consistori hi va recórrer, però el març de 2005 el Tribunal Suprem arxivà el recurs i el maig de 2008 el TSJIB donà deu mesos de termini per executar la demolició. Els magistrats consideraren que el termini s'havia incomplert el mes de març de l'any passat.

A causa d'aquest darrer incompliment, el TSJIB arribà a condemnar el batle de Deià, Jaume Crespí, a una multa diària de 600 euros fins que no es fes l'esbucament. La multa quedà sense efecte de manera provisional, però el Consell ja havia agafat les regnes del procés de demolició. Ara, doncs, ja no és en mans de l'Ajuntament de Deià, que l'havia retardat tant com havia pogut.

De totes maneres, la vigilància judicial respecte del cas continua: el Consistori cada mes ha de passar comptes amb el jutjat per explicar com evoluciona el procés de demolició i quines actuacions s'estan fent.

Si finalment s'esbuquen les quatre cases abans que no s'acabi el 2010, haurà calgut esperar devuit anys des de la primera sentència judicial i vint-i-quatre, gairebé un quart de segle, des que el GOB començà la lluita contra els xalets il·legals. Ara caldrà veure si es respecta el calendari i l'estiu que ve Llucalcari és lliure dels xalets.