(Diari de Balears, 20/01/2010)

Sense entrar en el fons de l’assumpte, desestima el recurs que presentaren ASI i Joaquín Rabasco fa quasi cinc anys i al·lega un defecte de forma en la demanda

Clara Giner. La magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Palma, Irene Truyols, ha desestimat, després de quatre anys i set mesos, el recurs presentat per l'expresident de l'Agrupació Social Independent (ASI) Joaquín Rabasco contra la inactivitat de l'Ajuntament de Santa Maria del Camí pel que fa a la sol·licitud de precintar de manera cautelar la planta impressora Omniprint fins a la legatització definitiva de la seva activitat. La jutgessa no entra en el fons de l'assumpte, sinó que al·lega un defecte de forma per desestimar la demanda.

La magistrada assenyala que el recurs manté un defecte processal advertit i no solucionat pel que fa a qui interposa la denúncia -Rabasco i ASI-. Truyols apunta que "no queda constància de qui acordà la interposició del recurs" i que, malgrat la documentació aportada, "no s'acredita que qui diu ser secretari general de l'associació tingui aquesta atribució". No és el primer pic que es denega el tancament d'Omniprint. L'abril de 2006, l'anterior magistrada del número 1, Carme Frigola, desestimà la paralització cautelar a la planta, en entendre que Rabasco no era un perjudicat per l'activitat. El desembre del mateix any, el TSJIB també desestimà l'apel·lació.

Rabasco presentà a mitjan del 2005 un recurs contra el municipi en el qual sol·licità el tancament d'Omniprint perquè entenia que la nau on està ubicat -parcel·la 35 del polígon industrial Son Llaüt- no té els permisos d'activitat i obertura ni tampoc el de final d'obra municipal. La decisió fou presa arran d'unes declaracions de la batlessa, Rosa Vich, qui reconeixia que el seu govern signà "per error" els plànols de la planta impressora.

Antecedents

Els fets es remunten al març de 2001. El ple del Consistori de Santa Maria intentà sense èxit una modificació del Pla Parcial del polígon de Son Llaüt que permetés la construcció d'un projecte de les dimensions d'Omniprint. Tot i les discrepàncies, l'equip de govern aprovà el 2002 un projecte d'execució per a l'edifici, que ocupa espai públic i sobrepassa en 7 metres l'altura permesa. Mentrestatnt, la planta ja s'havia construït. Tècnics del Consell detectaren, a més, irregularitats i, poc després, el Jutjat admeté un recurs del Consistori contra Omniprint en què demanava que s'anul·làs l'acord signat el 2002 en el qual es donà la llicència de construcció. La Fiscalia també hi obrí diligències. Omniprint, propietat d'Unedisa, Vermont i el Grup Barceló, imprimeix les publicacions d'El Mundo-El Día Baleares, The Mirror i Sunday Mirror, entre d'altres. Aquesta sentència es pot recórrer davant la Sala Contenciosa del Tribunal Superior.

Una nau fora de la llei

La nau que conté aquesta planta impressora té 16 metres i busques d'altura, encara que el màxim permès al polígon de Son Llaüt és d'11. També s'ha denunciat que envaeix espai públic. Rabasco i ASI dugueren la batalla legal. L'actuació de l'Ajuntament de Santa Maria, comandat per Rosa Vich (PSM), és un dels més esperpèntics en la història de l'urbanisme mallorquí. Vich viu devora el polígon de Son Llaüt, a 200 metres de la planta, però mai no s'adonà que excedia en més de 5 metres l'altura legal quan l'estaven edificant. És més alta que l'Església del poble. El 31 de juliol del 2004, en època de vacances i quan la planta estava acabada i en funcionament, l'Ajuntament signà el projecte incial de 17 metres.

El Consell, presidit per Maria Antònia Munar, amb Tomeu Vicens a Territori, hi va intervenir i n'exigí el tancament. Es presentà a l'Ajuntament la corresponent ordre perquè es dugués a efecte la clausura després de la pertinent inspecció dels serveis de Disciplina Urbanística. Aleshores, Vich assegurà que s'havien equivocat en signar l'aprovació inicial, perquè els responsables d'Omniprint "presentaren uns plànols d'11 metres i després uns altres de quasi 17 metres. Ens embullàrem".

El 26 de juliol del 2006, el ple aprovà la declaració de lesivitat de la planta impressora, decisió que implicava que quedava fora de la llei, i va recórrer als tribunals per poder tenir-ne el suport a l'hora de tancar la planta. Rabasco i una trentena dels seus seguidors acudiren a aquell ple entre el públic i aplaudiren quan s'aprovà la declaració de lesivitat. A hores d'ara, aquest recurs no s'ha resolt. El contingut és un misteri. dBalears intentà conèixer-ne el text exacte fa més de tres anys, però Rosa Vich i els seus col·laboradors només ens en facilitaren un resum poc aclaridor.