(Diario de Mallorca, 9/07/2008)

Carta al Director

Carme Galmés Manresa. Son Servera.

Pareix ésser que un dels objectius de la nova consellera Ma. Lluïsa Dubon és començar a aplicar la llei de disciplina urbanística a Mallorca.

Aquesta llei, que data del 90, quasi mai ha estat aplicada ni per part del Consell, que té competències en sòl rústic, ni per part dels Ajuntaments al sòl urbà.

Ara s´estan duent a terme les primeres demolicions de construccions il.legals a sòl rústic o protegit, és a dir, de construccions que no tenien cap tipus de permís per executar-se. Els que estimam Mallorca pensam que tal vegada així la gent se n´adoni que no se pot fer el que un vulgui sino que hi ha unes normes a seguir.

Als Ajuntaments la disciplina urbanística així com cal no s´aplica pràcticament mai, bé per falta de medis, per interessos particulars o per pressió popular. És irònic que les sancions per infraccions urbanístiques no s´apliquin ja que aquestes reportarien uns ingressos que els Ajuntaments necessiten per sobreviure. Les lleis estan fetes per complir-se sino no tenen raó d´ésser. Hi ha un article que conmina als ajuntaments a obrir expedients de caducitat si una obra no està executada en 2 anys (3 si demanen pròrroga), això no s´ha aplicat mai i ja és ben hora que se comenci. L´incumpliment d´aquest tràmit (per desidia del departament d´urbanisme, perquè significa molts de papers a omplir i no hi ha personal suficient?) ha fet que Mallorca estigui plena de construccions mig acabades que enlletgeixen els pobles, promocions d´apartaments o bucs abandonats durant anys. Es una imatge nefasta per una illa que vol atraure un turisme de qualitat. Els promotors que les abandonen ho fan segurament per conveniència, per pura especulació i sabent que la seva actuació no serà sancionada. A vegades també se treuen llicències per usar més endavant quan preveuen que les condicions urbanístiques d´aquell lloc poden canviar i perjudicar-los.

Si s´aplicàs aquest article se podria frenar l´especulació urbanística però els Ajuntaments necessiten tenir un departament amb mitjans personals i econòmics per aplicar la disciplina. També, sobretot en els pobles petits, és essencial que aquest departament estigui format per persones alienes al poble, sense cap tipus de lligam amb els veïns.

La llei i el procediment administratiu protegeixen massa als posseïdors d´una llicència; aquests adquireixen un dret quasi intocable però molt sovint no compleixen amb els seus deures; un exemple molt clar és el dret d´urbanització simultània: moltes de vegades els promotros construeixen amparant-se en aquest dret i llavors deixen la dotació de serveis mig feta. Això ha destrossat molts d´indrets de Mallorca i ha causat molts de perjudicis als compradors que mai són informats dels problemes en què es poden trobar, sobretot si són estrangers i no coneixen la zona ni les mangarrufes que fan els promotors per vendre una casa. És evident que el sistema de compraventa també necessita que se controli més i que si hi ha actuacions fraudulentes sigui molt més fàcil que l´infractor sigui sancionat.

En resum, l´urbanisme a Mallorca i a Espanya ha de millorar, s´ha de controlar més tot el procés d´obtenció de llicències (no permetent per exemple les llicències per decret de batle) i s´ha d´aplicar amb fermesa, per tot i per a tots, la llei de disciplina urbanística.

Esperem que aquestes demolicions siguin només el principi d´un canvi molt més profund.