 |
Andratx: la Direcció General de Massot va fer reviure urbanitzables del 2003 al 2006 |
(Diari de Balears, 3/05/2007)
Va remoure les DOT i només a Manacor es pogué construir a 689.000 metres protegits
JOAN RIERA. Palma.
Jaume Massot Sureda, «cervell» de l'Operació Vora mar segons la Guàrdia Civil, i ara investigat a l'Operació Llampec al voltant de doble venda de solars a Cala Llamp, va tenir intervencions molt importants durant la seva etapa de director general d'Ordenació del Territori del Govern Matas (2003-2006) per remoure les Directrius d'Ordenació del Territori i fer «reviure» urbanitzables que ja estaven desclassificats. És el cas de Son Talent (471.000 metres) i Es Domingos (227.000 metres) de Manacor; com també nombroses intervencions a Eivissa i Formentera, sempre per permetre més expansió del formigó. Quan el 27 de novembre del 2006 Massot va ser detingut per la seva implicació en l'escàndol d'Andratx, el president Matas de seguida va dir que el seu càrrec era merament formal i que no tenia «competències en urbanisme». El fets demostren el contrari. Ja la llei d'acompanyament dels pressuposts generals del 2004 mostren la mà de Massot per modificar les DOT. A Son Talent de Manacor a hores d'ara ja s'hi ha construït prop d'una cinquantena de xalets de superluxe. A alguna de les grans cases de la zona protegida per les DOT fins i tot s'hi han vist estruços. Una de les urbanitzacions properes impulsades recentment és la de Son Mas, on ja hi té casa el batle Antoni Pastor (PP), que ha donat suport a les iniciatives de Son Talent i es Domingos (Cales de Mallorca). La «requalificació» total arriba als 689.000 metres.
La influència de la Direcció General de Massot és clara a Eivissa. Allà incidí en les prevencions en rústic previstes a les DOT, permetent aixecar a les àrees de prevenció de riscs. Per a Eivissa també es canvià la normativa per a la legalització d'habitatges unifamiliars aïllats existents dins una àrea de protecció territorial, com passà a Cas Cretu. Ni les zones més emblemàtiques de la lluita ecologista mallorquina se salvaren del bisturí del director general Massot. A Campos va permetre un equipament de caràcter sanitari i assistencial a la zona del balneari de Sant Joan de la Fontsanta, a una àrea natural protegida, i on es consentí construir «un màxim» de dues plantes amb vuit metres d'alçada. Així quedaren sense efecte determinacions contingudes en el Pla de Protecció des Trenc i el Salobrar, aprovat el 1987. La mà de Massot arriba fins a la Llei de Capitalitat de Palma, que arrabassa les competències territorials del Consell.
Va remoure les DOT i només a Manacor es pogué construir a 689.000 metres protegits
JOAN RIERA. Palma.
Jaume Massot Sureda, «cervell» de l'Operació Vora mar segons la Guàrdia Civil, i ara investigat a l'Operació Llampec al voltant de doble venda de solars a Cala Llamp, va tenir intervencions molt importants durant la seva etapa de director general d'Ordenació del Territori del Govern Matas (2003-2006) per remoure les Directrius d'Ordenació del Territori i fer «reviure» urbanitzables que ja estaven desclassificats. És el cas de Son Talent (471.000 metres) i Es Domingos (227.000 metres) de Manacor; com també nombroses intervencions a Eivissa i Formentera, sempre per permetre més expansió del formigó. Quan el 27 de novembre del 2006 Massot va ser detingut per la seva implicació en l'escàndol d'Andratx, el president Matas de seguida va dir que el seu càrrec era merament formal i que no tenia «competències en urbanisme». El fets demostren el contrari. Ja la llei d'acompanyament dels pressuposts generals del 2004 mostren la mà de Massot per modificar les DOT. A Son Talent de Manacor a hores d'ara ja s'hi ha construït prop d'una cinquantena de xalets de superluxe. A alguna de les grans cases de la zona protegida per les DOT fins i tot s'hi han vist estruços. Una de les urbanitzacions properes impulsades recentment és la de Son Mas, on ja hi té casa el batle Antoni Pastor (PP), que ha donat suport a les iniciatives de Son Talent i es Domingos (Cales de Mallorca). La «requalificació» total arriba als 689.000 metres.
La influència de la Direcció General de Massot és clara a Eivissa. Allà incidí en les prevencions en rústic previstes a les DOT, permetent aixecar a les àrees de prevenció de riscs. Per a Eivissa també es canvià la normativa per a la legalització d'habitatges unifamiliars aïllats existents dins una àrea de protecció territorial, com passà a Cas Cretu. Ni les zones més emblemàtiques de la lluita ecologista mallorquina se salvaren del bisturí del director general Massot. A Campos va permetre un equipament de caràcter sanitari i assistencial a la zona del balneari de Sant Joan de la Fontsanta, a una àrea natural protegida, i on es consentí construir «un màxim» de dues plantes amb vuit metres d'alçada. Així quedaren sense efecte determinacions contingudes en el Pla de Protecció des Trenc i el Salobrar, aprovat el 1987. La mà de Massot arriba fins a la Llei de Capitalitat de Palma, que arrabassa les competències territorials del Consell.