 |
Andratx: el jutge s'oposà que Hidalgo i Gibert sortissin en llibertat amb una fiança |
(Diari de Balears, 24/03/2007)
El fiscal Carrau volia que l'excarceració fos «amb les mateixes condicions anteriors»
P.C. Palma.
El fiscal Anticorrupció de les Balears Joan Carrau sol·licità al jutge instructor del cas Andratx, Álvaro Latorre, que decreti la llibertat d'Eugenio Hidalgo i de Jaume Gibert «sota les mateixes condicions anteriors», és a dir, amb sengles fiances de 100.000 i 60.000 euros, respectivament. Però el jutge rebutjà aquesta petició i només imposà dues condicions als dos principals imputats en la causa: que no abandonassin territori espanyol i que es presentin cada quinze dies al jutjat. Aquesta nova discrepància de criteris entre el magistrat i el fiscal ha sorprès en els cercles judicials. Tot i que es considera «normal» dissentir en un procés, no ho és tant que jutge i Ministeri Públic hagin expressat opinions tan dispars com en el cas Andratx. L'advocat de Gibert, Juan Luis Matas, comentà ahir a aquest diari que ell tenia preparada la fiança (60.000 euros) en cas que el jutge la hi requerís per deixar en llibertat el seu client. «Els doblers continuen dipositats en el mateix compte bancari. Era absurd retirar-los».
L'exbatle d'Andratx i l'exzelador es troben en llibertat sense fiança des de dijous després de 50 dies a la presó. Els criteris dispars del jutge Latorre i del fiscal Carrau han quedat de manifest en diverses ocasions i per assumptes molt diferents. La primera desavinença va sorgir amb les escoltes telefòniques del conseller José María Rodríguez. El jutge va ordenar que acabassin les «punxades» molt abans del període de temps sol·licitat pel fiscal. Després es va produir la «fricció» més vistosa, quan Carrau convocà els mitjans per llegir un comunicat en el qual s'oposava de manera rotunda a l'acte de Latorre que decretava la llibertat, amb fiança, d'Hidalgo i de Gibert.
Més tard, el fiscal va sol·licitar al magistrat que requerís a Hidalgo una fiança de 40 milions d'euros per l'hipotètic cost de la demolició de totes les construccions il·legals. Aquesta quantitat, segons el Ministeri Públic, garantiria «les responsabilitats pecuniàries que hauran de ser declarades en la sentència que en el seu dia serà dictada per la presumpta trama de corrupció al municipi». El jutge, tanmateix, va rebutjar de pla aquesta petició. El fiscal també havia sol·licitat que s'elevàs la fiança inicial de 100.000 euros abonada per l'exbatle per eludir la presó per la de tres milions, mentre sol·licitava que «s'impedís que aquesta fos prestada a càrrec dels béns que estan intervinguts o embargats».
Les indagacions de l'operació Vora Mar s'estenen a diversos àmbits, un dels quals és la vasta operació iniciada per l'Agència Tributària de les Balears que, a instàncies del jutge i de la Guàrdia Civil, rastreja les dades de més d'un centenar de persones físiques i jurídiques des de 2001. A la llista que publicam avui apareixen ciutadans que ja figuren com a imputats o testimonis en el sumari principal del cas Andratx i d'altres que encara no hi eren. El mateix ocorre amb la relació de les empreses, algunes de molt vistoses, com Anchorage Club, Mallorca SL, Urbanizadora del Port o Dorint Camp de Mar. En la primera, el jutge ha sol·licitat a Hisenda les dades fiscals de Jacobo Rodríguez Miranda Juan de Sentmenat, conseller delegat d'Anchorage.
Els informes sol·licitats pel magistrat inclouen l'impost sobre la renda, activitats econòmiques, impost de societats, impost patrimonial, de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, préstecs hipotecaris, imputacions tributàries, tràfic de divises, dades de notaris i registradors i operacions amb valors, entre altres. En la relació, fins i tot, apareix una societat, San Telmo Marinas y Puertos Deportivos Inc, domiciliada a les illes Caiman, un paradís fiscal. També destaquen totes les societats que, d'una manera o una altra, són investigades per la seva suposada participació en la «trama» descrita pel fiscal, entre les quals Balear Helvética de Inversiones, l'empresa immobiliària que l'exdirector general d'Ordenació del Territori Jaume Massot tenia registrada al seu domicili. Els investigadors segueixen el possible rastre dels doblers que suposadament han deixat els principals imputats en la comissió dels set delictes dels quals són acusats.
El fiscal Carrau volia que l'excarceració fos «amb les mateixes condicions anteriors»
P.C. Palma.
El fiscal Anticorrupció de les Balears Joan Carrau sol·licità al jutge instructor del cas Andratx, Álvaro Latorre, que decreti la llibertat d'Eugenio Hidalgo i de Jaume Gibert «sota les mateixes condicions anteriors», és a dir, amb sengles fiances de 100.000 i 60.000 euros, respectivament. Però el jutge rebutjà aquesta petició i només imposà dues condicions als dos principals imputats en la causa: que no abandonassin territori espanyol i que es presentin cada quinze dies al jutjat. Aquesta nova discrepància de criteris entre el magistrat i el fiscal ha sorprès en els cercles judicials. Tot i que es considera «normal» dissentir en un procés, no ho és tant que jutge i Ministeri Públic hagin expressat opinions tan dispars com en el cas Andratx. L'advocat de Gibert, Juan Luis Matas, comentà ahir a aquest diari que ell tenia preparada la fiança (60.000 euros) en cas que el jutge la hi requerís per deixar en llibertat el seu client. «Els doblers continuen dipositats en el mateix compte bancari. Era absurd retirar-los».
L'exbatle d'Andratx i l'exzelador es troben en llibertat sense fiança des de dijous després de 50 dies a la presó. Els criteris dispars del jutge Latorre i del fiscal Carrau han quedat de manifest en diverses ocasions i per assumptes molt diferents. La primera desavinença va sorgir amb les escoltes telefòniques del conseller José María Rodríguez. El jutge va ordenar que acabassin les «punxades» molt abans del període de temps sol·licitat pel fiscal. Després es va produir la «fricció» més vistosa, quan Carrau convocà els mitjans per llegir un comunicat en el qual s'oposava de manera rotunda a l'acte de Latorre que decretava la llibertat, amb fiança, d'Hidalgo i de Gibert.
Més tard, el fiscal va sol·licitar al magistrat que requerís a Hidalgo una fiança de 40 milions d'euros per l'hipotètic cost de la demolició de totes les construccions il·legals. Aquesta quantitat, segons el Ministeri Públic, garantiria «les responsabilitats pecuniàries que hauran de ser declarades en la sentència que en el seu dia serà dictada per la presumpta trama de corrupció al municipi». El jutge, tanmateix, va rebutjar de pla aquesta petició. El fiscal també havia sol·licitat que s'elevàs la fiança inicial de 100.000 euros abonada per l'exbatle per eludir la presó per la de tres milions, mentre sol·licitava que «s'impedís que aquesta fos prestada a càrrec dels béns que estan intervinguts o embargats».
Les indagacions de l'operació Vora Mar s'estenen a diversos àmbits, un dels quals és la vasta operació iniciada per l'Agència Tributària de les Balears que, a instàncies del jutge i de la Guàrdia Civil, rastreja les dades de més d'un centenar de persones físiques i jurídiques des de 2001. A la llista que publicam avui apareixen ciutadans que ja figuren com a imputats o testimonis en el sumari principal del cas Andratx i d'altres que encara no hi eren. El mateix ocorre amb la relació de les empreses, algunes de molt vistoses, com Anchorage Club, Mallorca SL, Urbanizadora del Port o Dorint Camp de Mar. En la primera, el jutge ha sol·licitat a Hisenda les dades fiscals de Jacobo Rodríguez Miranda Juan de Sentmenat, conseller delegat d'Anchorage.
Els informes sol·licitats pel magistrat inclouen l'impost sobre la renda, activitats econòmiques, impost de societats, impost patrimonial, de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, préstecs hipotecaris, imputacions tributàries, tràfic de divises, dades de notaris i registradors i operacions amb valors, entre altres. En la relació, fins i tot, apareix una societat, San Telmo Marinas y Puertos Deportivos Inc, domiciliada a les illes Caiman, un paradís fiscal. També destaquen totes les societats que, d'una manera o una altra, són investigades per la seva suposada participació en la «trama» descrita pel fiscal, entre les quals Balear Helvética de Inversiones, l'empresa immobiliària que l'exdirector general d'Ordenació del Territori Jaume Massot tenia registrada al seu domicili. Els investigadors segueixen el possible rastre dels doblers que suposadament han deixat els principals imputats en la comissió dels set delictes dels quals són acusats.