Selva: el poble encara sap destriar que dues quarterades no són un quartó |
Les construccions en sòl rústic i els adossats als pobles fan canviar la fesomia d'aquest terme
ANTONI MATEU.Palma.
Selva és un municipi particular. No es troba a vorera de mar, ni hi passa cap de les grans xarxes de comunicació de l'Illa. Tot el que allà succeeix té poca transcendència. Si miràssim les pàgines de premsa en què han aparegut els pobles del terme (Selva, Caimari, Moscari o Biniamar) durant aquesta legislatura, és ben segur que les podríem comptar amb els dits d'una mà. Un extern pensaria que no hi ha res més que fires i festes, i qualque pancaritat. La cosa, però, es troba lluny d'anar calmada. D'uns anys ençà la construcció en sòl rústic s'ha estès com un corc per tot el fora vila selvatgí. Si un puja al turó de Crist Rei, des d'on es pot veure la planura que s'estén entre Selva i Inca, observarà com hi han proliferat xalets i cases.
Aquest fenomen, lluny d'esvair-se, continua en augment. Basta fer un volt pel terme per ser-ne testimoni. Mentrestant, les denúncies per infraccions urbanístiques -suposant que hi hagi cap construcció que no s'adapti a la normativa- no surten a llum pública i la tasca de qui hauria de fer-les efectives (zeladors urbanístics o agents ambientals) és encara un misteri. El poble, que és savi, no se n'entén d'hectàrees, però a Selva tothom sap que dues quarterades no són un quartó. El ritme d'obres no minva i les llicències d'obres proliferen. I les Normes Subsidiàries, que és el document que ordena i planifica el creixement urbanístic de cada un dels municipis, a Selva encara estan pendents d'aprovació.
El batle major, Joan Rotger, també és director general d'Interior del Govern. Qui es cuida dels afers urbanístics de tot el municipi és Pere Seguí, batle pedani de Caimari, conegut arreu com es Figueroler. A Moscari, un dels altres llogarets, actualment hi ha sis promocions d'habitatges adossats en construcció. Això suposa un creixement d'una trentena d'habitatges per a un poble que tan sols té una població de devers tres-centes persones. Algunes d'aquestes promocions ja han penjat el cartell de «se venden adosados con terreno y piscina propia».
El municipi, per tant, experimenta una dèria urbanística que no té per finalitat acollir el jovent d'aquests pobles en edat d'emancipar-se. De manera paradoxal, molts de joves del municipi, a causa de la pujada dels preus de l'habitatge a Selva, no tenen més remei que establir-se a la veïna Inca. Allà, les promotores construeixen blocs de pisos a preus «relativament» barats, si es comparen amb els de Selva, a les nombroses barriades que s'hi estableixen. Per tant, Selva experimenta un canvi en el teixit social i un consum de territori que en cap cas no beneficia els residents dels quatre pobles.