 |
Munar afirma que crear el Defensor del Territori és ara més necessari que mai |
(Diari de Balears, 16/01/2007)
La corrupció urbanística no va ser aliena al debat sobre Mallorca
J.T./LL.P.Palma.
La presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, aprofità ahir el discurs del Debat de Mallorca per reclamar la creació d'un òrgan superior i independent, «amb plens poders» per garantir el compliment de la legalitat urbanística: el Defensor del Territori. Munar, que defensà la gestió de la institució a Andratx, advertí que després del cas de suposada corrupció urbanística, aquesta figura s'ha convertit en una «necessitat imperiosa». Per justificar la creació del nou òrgan, recordà que els ajuntaments «són els que tenen les competències d'urbanisme» i, fins ara, només «una petita part» s'han adaptat al Pla Territorial, un instrument «molt bo» si s'aplica. Per evidenciar-ho, posà l'exemple d'Andratx, que funciona amb normes dels setanta i no s'ha adaptat a cap llei posterior.
Sobre Andratx, assegurà que el Consell ha actuat de manera «competent i conseqüent», vetlant «més que mai» pel compliment de la normativa urbanística, però respectant amb «lleialtat» les competències municipals. Afirmà que si l'Ajuntament hagués corretgit els defectes en el planejament detectats pel Consell «s'haurien evitat els presumptes delictes posteriors». A més, assegurà que quasi totes les llicències impugnades des de 2005 són d'Andratx, on també s'han incoat 40 expedients de disciplina en sòl rústic. A banda d'Andratx, Munar també marcà distàncies amb el PP en dues qüestions territorials més: Llei de capitalitat i autopistes. En el primer punt, recalcà que la «Llei Rodríguez-Rodrigo» suposa «crear una taifa independent en matèria urbanística» i permet a Cort dictar normes que «seran incompatibles» amb la resta del territori. Amb tot, augurà que amb el nou Estatut les competències urbanístiques «tornaran» al Consell.
[...]
La corrupció urbanística no va ser aliena al debat sobre Mallorca
J.T./LL.P.Palma.
La presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, aprofità ahir el discurs del Debat de Mallorca per reclamar la creació d'un òrgan superior i independent, «amb plens poders» per garantir el compliment de la legalitat urbanística: el Defensor del Territori. Munar, que defensà la gestió de la institució a Andratx, advertí que després del cas de suposada corrupció urbanística, aquesta figura s'ha convertit en una «necessitat imperiosa». Per justificar la creació del nou òrgan, recordà que els ajuntaments «són els que tenen les competències d'urbanisme» i, fins ara, només «una petita part» s'han adaptat al Pla Territorial, un instrument «molt bo» si s'aplica. Per evidenciar-ho, posà l'exemple d'Andratx, que funciona amb normes dels setanta i no s'ha adaptat a cap llei posterior.
Sobre Andratx, assegurà que el Consell ha actuat de manera «competent i conseqüent», vetlant «més que mai» pel compliment de la normativa urbanística, però respectant amb «lleialtat» les competències municipals. Afirmà que si l'Ajuntament hagués corretgit els defectes en el planejament detectats pel Consell «s'haurien evitat els presumptes delictes posteriors». A més, assegurà que quasi totes les llicències impugnades des de 2005 són d'Andratx, on també s'han incoat 40 expedients de disciplina en sòl rústic. A banda d'Andratx, Munar també marcà distàncies amb el PP en dues qüestions territorials més: Llei de capitalitat i autopistes. En el primer punt, recalcà que la «Llei Rodríguez-Rodrigo» suposa «crear una taifa independent en matèria urbanística» i permet a Cort dictar normes que «seran incompatibles» amb la resta del territori. Amb tot, augurà que amb el nou Estatut les competències urbanístiques «tornaran» al Consell.
[...]
Opinión. Fracaso judicial en urbanismo
(Diario de Mallorca, 16/01/2007)
FELIPE ARMENDÁRIZ
La propuesta de la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, de crear un exótico Defensor del Territorio denota el completo fracaso de la jurisdicción contencioso-administrativa de las islas para poner coto a los desmanes del urbanismo ilegal. Las funciones que Munar quisiera conceder al nuevo organismo son las que, en un Estado de Derecho, corresponden a los tribunales, que no han sabido, o podido, hacerse respetar en los últimos 20 años. Ahora, y el caso Andratx es paradigmático, se ha tenido que recurrir a la vía penal, un camino mucho más difícil y tortuoso que la vía de lo contencioso, para tratar de frenar una corrupción cuasi obscena por su tamaño e impudicia. Pero la propia presidenta en su discurso admite que las instituciones de carácter insular o autonómico, como el propio Consell o el Govern, han sido incapaces también de poner orden en el totum revolutum del urbanismo mallorquín. En Andratx, sin ir más lejos, se han carcajeado del Plan Territorial y de la Ley de Espacios de Naturales.