 |
El fiscal afegeix 3.434 obres visades des del 1997 al sumari d'Andratx |
(Diari de Balears, 13/01/2007)
Anticorrupció cercarà irregularitats en totes les llicències atorgades en una dècada
P.C.Palma.
El fiscal adscrit a Anticorrupció Pedro Horrach, que investiga el «cas Andratx» al costat de Juan Carrau, s'ha dirigit al Col·legi d'Arquitectes de Balears per demanar-los que informin de totes les obres visades en aquest municipi des de 1997. Els 3.434 habitatges projectats han estat incorporats al sumari de l'«operació Vora mar», posada en marxa des del passat dilluns 27 de novembre i que s'ha saldat, per ara, amb la imputació formal de l'exbatle d'Andratx Eugenio Hidalgo, el zelador municipal, Jaume Gibert, i l'exdirector d'Ordenació del Territori del Govern, Jaume Massot. Tots tres estan acusats de set delictes: contra l'ordenació del territori, blanqueig de capitals, suborn, negociacions prohibides a funcionaris, falsedats documentals, trànsit d'influències i associació il·lícita.
Els fiscals anticorrupció estudiaran totes les llicències concedides en el terme municipal d'Andratx en l'última dècada per comprovar si les irregularitats detectades a l'«operació Vora mar», com l'emissió de certificats falsos i la comissió del presumpte delicte contra l'ordenació del territori, s'estenen a aquell període concret. Precisament, els tres principals imputats han jugat un paper clau en el desenvolupament urbanístic explosiu d'Andratx. Hidalgo va ser delegat d'Urbanisme des de 1991, abans d'accedir a la batlia, mentre que Gibert portava més de 25 anys al càrrec quan es va desencadenar l'«operació Vora mar». Massot també va tenir durant molts anys l'última paraula en temes urbanístics.
L'escrit del fiscal Carrau detalla a l'«operació Vora mar» 23 casos de presumptes falsedats documentals i 28 contra l'ordenació de territori. En el primer dels casos, s'exposen irregularitats de diversa índole, com la concessió de certificats falsos per desenvolupar presumptes reformes i obres d'habitatges en terra rústic protegit que mai havien existit. I en el segon, es permetia la construcció de cases en llocs en els quals les normes de protecció del territori ho impedien. Aquesta pràctica, descoberta després d'una complicada investigació del Ministeri Públic sobre denúncies de veïns i del GOB, ha marcat gran part de la instrucció de la causa dirigida pel jutge Álvaro Latorre. Així mateix, després de la decisió de formar 56 peces separades (amb cada una de les suposades llicències irregulars concedides) i de sol·licitar al Col·legi d'Arquitectes que destini un professional per assessorar-lo, el magistrat ha deixat clar que donarà una gran importància als aspectes urbanístics de la trama. En aquest sentit, el fiscal Carrau cerca el fil conductor entre aquests presumptes favors urbanístics i el pagament d'elevades comissions. Hidalgo i Gibert podrien enfrontar-se a penes de 18 anys de presó, atesa la «gravetat» dels delictes comesos, segons el fiscal Anticorrupció. Ambdós es troben en llibertat sota fiança de 100.000 i 60.000 euros, respectivament.
Anticorrupció cercarà irregularitats en totes les llicències atorgades en una dècada
P.C.Palma.
El fiscal adscrit a Anticorrupció Pedro Horrach, que investiga el «cas Andratx» al costat de Juan Carrau, s'ha dirigit al Col·legi d'Arquitectes de Balears per demanar-los que informin de totes les obres visades en aquest municipi des de 1997. Els 3.434 habitatges projectats han estat incorporats al sumari de l'«operació Vora mar», posada en marxa des del passat dilluns 27 de novembre i que s'ha saldat, per ara, amb la imputació formal de l'exbatle d'Andratx Eugenio Hidalgo, el zelador municipal, Jaume Gibert, i l'exdirector d'Ordenació del Territori del Govern, Jaume Massot. Tots tres estan acusats de set delictes: contra l'ordenació del territori, blanqueig de capitals, suborn, negociacions prohibides a funcionaris, falsedats documentals, trànsit d'influències i associació il·lícita.
Els fiscals anticorrupció estudiaran totes les llicències concedides en el terme municipal d'Andratx en l'última dècada per comprovar si les irregularitats detectades a l'«operació Vora mar», com l'emissió de certificats falsos i la comissió del presumpte delicte contra l'ordenació del territori, s'estenen a aquell període concret. Precisament, els tres principals imputats han jugat un paper clau en el desenvolupament urbanístic explosiu d'Andratx. Hidalgo va ser delegat d'Urbanisme des de 1991, abans d'accedir a la batlia, mentre que Gibert portava més de 25 anys al càrrec quan es va desencadenar l'«operació Vora mar». Massot també va tenir durant molts anys l'última paraula en temes urbanístics.
L'escrit del fiscal Carrau detalla a l'«operació Vora mar» 23 casos de presumptes falsedats documentals i 28 contra l'ordenació de territori. En el primer dels casos, s'exposen irregularitats de diversa índole, com la concessió de certificats falsos per desenvolupar presumptes reformes i obres d'habitatges en terra rústic protegit que mai havien existit. I en el segon, es permetia la construcció de cases en llocs en els quals les normes de protecció del territori ho impedien. Aquesta pràctica, descoberta després d'una complicada investigació del Ministeri Públic sobre denúncies de veïns i del GOB, ha marcat gran part de la instrucció de la causa dirigida pel jutge Álvaro Latorre. Així mateix, després de la decisió de formar 56 peces separades (amb cada una de les suposades llicències irregulars concedides) i de sol·licitar al Col·legi d'Arquitectes que destini un professional per assessorar-lo, el magistrat ha deixat clar que donarà una gran importància als aspectes urbanístics de la trama. En aquest sentit, el fiscal Carrau cerca el fil conductor entre aquests presumptes favors urbanístics i el pagament d'elevades comissions. Hidalgo i Gibert podrien enfrontar-se a penes de 18 anys de presó, atesa la «gravetat» dels delictes comesos, segons el fiscal Anticorrupció. Ambdós es troben en llibertat sota fiança de 100.000 i 60.000 euros, respectivament.