 |
Els ja antics precedents de la situació d'Andratx |
(30/11/2006, collita pròpia)
Encara que hi ha gent que ara vol fer veure que tot l'escàndol de l'Operació Voramar li ha vengut molt de nou, són fets ben coneguts i confirmats fins i tot per resolucions judicials. Presentam ara, perquè es vegi d'on surten les coses, la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia núm. 229/2001, de 21 de febrer, l'objecte de la qual eren "dues resolucions adoptades per la sessió plenària del Consell Insular de Mallorca el dia 3 de novembre de 1997, i en virtut de les quals, i per la primera, s’ordena al Sr. X l’enderrocament d’una obra construïda a la parcel·la XXX del polígon X, del terme municipal d’Andratx, i, per la segona, se li imposava una sanció pecuniària d’un milió noranta dues mil pessetes (1.092.000)".
En aquest pronunciament, en un supòsit en què el Consell de Mallorca actuava en subrogació de competències per la passivitat municipal, podem llegir: "Només quan transcorri el termini al·ludit de dos mesos sense sol·licitar llicència, o, quan aquesta, a pesar de ser sol·licitada, es denega resulta procedent la demolició. Els tràmits assenyalats (requeriment de suspensió o paralització de les obres, i requeriment de sol·licitar la llicencia en el termini de dos mesos) són específics, del procediment destinat a restaurar la legalitat urbanística.
"La Sala és conscient que hi ha una esquerda a l’anterior afirmació en la mesura que s’està pensant en la pròpia Administració actuant, de tal volta que, quan no és així, com aquí succeeix, els problemes seriosos surten quan hi ha mancança de col·laboració degut a una actitud negativa per part de l’Administració municipal, la qual, i això és força evident, tenia que haver actuat davant la indisciplina urbanística reiteradament denunciada. Passivitat més accentuada, si hi cap, a partir del moment de la subrogació i en què, el Sr. X, complint allò que se li ordenava, a l’inici de l’expedient va sol·licitar la llicència el 20 de desembre de 1996, i, a pesar dels reiterats requeriments per part del Consell Insular de Mallorca, es va limitar a respondre, molts mesos més tard, l’1 d’agost de 1997, que no hi havia hagut resolució encara; com si, en la seva actitud feble i passiva, volgués col·laborar en el manteniment de la infracció urbanística". (FJ tercer, la negreta és nostra).
És a dir, l'Ajuntament no només no va actuar contra la infracció, sinó que després -quan ja s'havia subrogat el Consell- no va tramitar la sol·licitud de legalització, de manera que per activa i per passiva sostenia la irregularitat de l'edificació. No cal dir qui era aleshores la persona responsable de l'urbanisme a Andratx...
Encara que hi ha gent que ara vol fer veure que tot l'escàndol de l'Operació Voramar li ha vengut molt de nou, són fets ben coneguts i confirmats fins i tot per resolucions judicials. Presentam ara, perquè es vegi d'on surten les coses, la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia núm. 229/2001, de 21 de febrer, l'objecte de la qual eren "dues resolucions adoptades per la sessió plenària del Consell Insular de Mallorca el dia 3 de novembre de 1997, i en virtut de les quals, i per la primera, s’ordena al Sr. X l’enderrocament d’una obra construïda a la parcel·la XXX del polígon X, del terme municipal d’Andratx, i, per la segona, se li imposava una sanció pecuniària d’un milió noranta dues mil pessetes (1.092.000)".
En aquest pronunciament, en un supòsit en què el Consell de Mallorca actuava en subrogació de competències per la passivitat municipal, podem llegir: "Només quan transcorri el termini al·ludit de dos mesos sense sol·licitar llicència, o, quan aquesta, a pesar de ser sol·licitada, es denega resulta procedent la demolició. Els tràmits assenyalats (requeriment de suspensió o paralització de les obres, i requeriment de sol·licitar la llicencia en el termini de dos mesos) són específics, del procediment destinat a restaurar la legalitat urbanística.
"La Sala és conscient que hi ha una esquerda a l’anterior afirmació en la mesura que s’està pensant en la pròpia Administració actuant, de tal volta que, quan no és així, com aquí succeeix, els problemes seriosos surten quan hi ha mancança de col·laboració degut a una actitud negativa per part de l’Administració municipal, la qual, i això és força evident, tenia que haver actuat davant la indisciplina urbanística reiteradament denunciada. Passivitat més accentuada, si hi cap, a partir del moment de la subrogació i en què, el Sr. X, complint allò que se li ordenava, a l’inici de l’expedient va sol·licitar la llicència el 20 de desembre de 1996, i, a pesar dels reiterats requeriments per part del Consell Insular de Mallorca, es va limitar a respondre, molts mesos més tard, l’1 d’agost de 1997, que no hi havia hagut resolució encara; com si, en la seva actitud feble i passiva, volgués col·laborar en el manteniment de la infracció urbanística". (FJ tercer, la negreta és nostra).
És a dir, l'Ajuntament no només no va actuar contra la infracció, sinó que després -quan ja s'havia subrogat el Consell- no va tramitar la sol·licitud de legalització, de manera que per activa i per passiva sostenia la irregularitat de l'edificació. No cal dir qui era aleshores la persona responsable de l'urbanisme a Andratx...