 |
Palma: la urbanització il·legal de Son Olivaret, prop de Sant Jordi, continua creixent |
(Diari de Balears, 21/05/2006)
L'oposició demana la restitució de l'ús originari del sòl, mentre que els propietaris volen serveis
ANTONI MATEU.Palma.
Furgonetes amb els vidres enfosquits i cotxes de les marques més bones que hi ha al mercat passen, cada dia, pels carrers de Sant Jordi. Al seu interior hi viatgen els habitants de Son Olivaret, una urbanització il·legal sorgida ara fa 17 anys al costat del poble ciutadà.
La majoria d'aquests foravilers són estrangers o peninsulars, sobretot portuguesos, que arribaren a la zona sense haver tingut abans cap vincle amb aquest indret.
Carrers sense asfaltar, xalets amb el frontis sense retacar i teulades d'uralita són la imatge que ofereix avui dia Son Olivaret.
A final dels anys vuitanta aquesta possessió es partí entre dos germans. A principi dels noranta dos promotors urbanístics, Ignasi Moragues i Antoni Solivellas, decidiren iniciar la parcel·lació dels terrenys d'un dels dos germans. El resultat: cinc carrers de per llarg i quatre de través, que donaven accés a un nombre indefinit de parcel·les de 2.000 metres quadrats. Aquestes infraestructures viàries, construïdes en sòl classificat com a rústic, tenien com a funció possibilitar habitatges unifamiliars.
L'any 1991, sent batle de Palma Joan Fageda, es calculava que més de cent persones vivien al nucli de nova construcció.
A mitjan decenni passat, amb el conservador Carlos Ripoll com a regidor d'Urbanisme, Cort aprovà diverses ordres de demolició. La cosa, però, no arribà a bon port.
El 1995, hi havia fins a 84 parcel·les comptades. En algunes s'hi havien construït xalets, en altres només hi havia barraques. Aquell mateix any, el promotor tenia la intenció de fer augmentar el doble el nombre de solars. Al final, el nombre de cases va créixer perquè qualcunes de les parcel·les es dividiren en parts de fins a 500 metres.
Lluny de minvar, Son Olivaret ha crescut durant els darrers anys en població i en extensió. La superfície que ocupa ara la urbanització és semblant a la de Sant Jordi, i si es compara amb el nucli de s'Aranjassa el supera amb escreix.
Els residents de Sant Jordi i els del nou nucli es donen l'esquena els uns als altres, tenint en compte que poc més d'un quilòmetre els separa. Senzillament, no hi ha relació.
Qui controla els afers del nou poble és una associació de veïns. Aquesta entitat «fa i desfà» i s'encarrega que arribin els serveis i els equipaments que tot nucli de població ha de menester.
Com que la urbanització és il·legal, l'Administració local no pot dotar-la de cap tipus de prestació.
L'associació esmentada s'ha cuidat de posar noms als carrers i n'ha asfaltat qualque tram. De las Azucenas, de las Margaritas o de las Orquídeas són alguns dels topònims de nova creació que s'han triat.
Els propietaris, al llarg de tots aquests anys, s'han hagut d'espavilar a l'hora d'accedir al subministrament de corrent o d'aigua. Quant a la recollida de fems, a l'entrada de la urbanització hi ha un punt amb quatre contenidors que cobreix aquesta necessitat.
Des que s'inicià la parcel·lació, es produïren diferents denúncies dels partits polítics de l'oposició.
El PSM i EU-EV denunciaren els fets tot d'una que la urbanització començà a créixer. Demanaven la paralització de les obres i la restitució de l'ús del sòl. «L'existència d'aquestes edificacions fa que els delictes urbanístics quedin impunes», asseguraven.
Aquesta setmana fou el grup d'EU-EV qui tornà a denunciar la situació davant el jutjat de guàrdia.
Segons els esquerrans, aquesta denúncia ja venia d'enrere. «Com que la Fiscalia arxivà el cas 'per manca de complimentació per part de l'Ajuntament', decidírem traslladar els fets als jutjats penals», afirmà Grosske.
El cas és que un poble nou, que no figura enlloc, existeix. I que en el futur s'haurà de legaliztar o d'esbucar.
L'oposició demana la restitució de l'ús originari del sòl, mentre que els propietaris volen serveis
ANTONI MATEU.Palma.
Furgonetes amb els vidres enfosquits i cotxes de les marques més bones que hi ha al mercat passen, cada dia, pels carrers de Sant Jordi. Al seu interior hi viatgen els habitants de Son Olivaret, una urbanització il·legal sorgida ara fa 17 anys al costat del poble ciutadà.
La majoria d'aquests foravilers són estrangers o peninsulars, sobretot portuguesos, que arribaren a la zona sense haver tingut abans cap vincle amb aquest indret.
Carrers sense asfaltar, xalets amb el frontis sense retacar i teulades d'uralita són la imatge que ofereix avui dia Son Olivaret.
A final dels anys vuitanta aquesta possessió es partí entre dos germans. A principi dels noranta dos promotors urbanístics, Ignasi Moragues i Antoni Solivellas, decidiren iniciar la parcel·lació dels terrenys d'un dels dos germans. El resultat: cinc carrers de per llarg i quatre de través, que donaven accés a un nombre indefinit de parcel·les de 2.000 metres quadrats. Aquestes infraestructures viàries, construïdes en sòl classificat com a rústic, tenien com a funció possibilitar habitatges unifamiliars.
L'any 1991, sent batle de Palma Joan Fageda, es calculava que més de cent persones vivien al nucli de nova construcció.
A mitjan decenni passat, amb el conservador Carlos Ripoll com a regidor d'Urbanisme, Cort aprovà diverses ordres de demolició. La cosa, però, no arribà a bon port.
El 1995, hi havia fins a 84 parcel·les comptades. En algunes s'hi havien construït xalets, en altres només hi havia barraques. Aquell mateix any, el promotor tenia la intenció de fer augmentar el doble el nombre de solars. Al final, el nombre de cases va créixer perquè qualcunes de les parcel·les es dividiren en parts de fins a 500 metres.
Lluny de minvar, Son Olivaret ha crescut durant els darrers anys en població i en extensió. La superfície que ocupa ara la urbanització és semblant a la de Sant Jordi, i si es compara amb el nucli de s'Aranjassa el supera amb escreix.
Els residents de Sant Jordi i els del nou nucli es donen l'esquena els uns als altres, tenint en compte que poc més d'un quilòmetre els separa. Senzillament, no hi ha relació.
Qui controla els afers del nou poble és una associació de veïns. Aquesta entitat «fa i desfà» i s'encarrega que arribin els serveis i els equipaments que tot nucli de població ha de menester.
Com que la urbanització és il·legal, l'Administració local no pot dotar-la de cap tipus de prestació.
L'associació esmentada s'ha cuidat de posar noms als carrers i n'ha asfaltat qualque tram. De las Azucenas, de las Margaritas o de las Orquídeas són alguns dels topònims de nova creació que s'han triat.
Els propietaris, al llarg de tots aquests anys, s'han hagut d'espavilar a l'hora d'accedir al subministrament de corrent o d'aigua. Quant a la recollida de fems, a l'entrada de la urbanització hi ha un punt amb quatre contenidors que cobreix aquesta necessitat.
Des que s'inicià la parcel·lació, es produïren diferents denúncies dels partits polítics de l'oposició.
El PSM i EU-EV denunciaren els fets tot d'una que la urbanització començà a créixer. Demanaven la paralització de les obres i la restitució de l'ús del sòl. «L'existència d'aquestes edificacions fa que els delictes urbanístics quedin impunes», asseguraven.
Aquesta setmana fou el grup d'EU-EV qui tornà a denunciar la situació davant el jutjat de guàrdia.
Segons els esquerrans, aquesta denúncia ja venia d'enrere. «Com que la Fiscalia arxivà el cas 'per manca de complimentació per part de l'Ajuntament', decidírem traslladar els fets als jutjats penals», afirmà Grosske.
El cas és que un poble nou, que no figura enlloc, existeix. I que en el futur s'haurà de legaliztar o d'esbucar.