Primícia sobre la possible nova Llei del sòl |
Disúrbia ha tengut accés a un esborrany de la futura Llei de règim del sòl i de l'habitatge de les Illes Balears que està circulant per diversos organismes oficials. Hem de dir que es tracta d'un text bastant decebedor, ja que la seva sistemàtica i tècnica jurídica deixen bastant que desitjar. Dóna tota la impressió de tractar-se d'una feina feta aviat i poc meditada, atesos els errors gramaticals i de coherència interna que hi són presents.
Com a novetats, i pel que fa a la disciplina urbanística, podem destacar en una primera lectura la desaparició de les denúncies de móra, dels finals d'obra municipals i del règim d'edificis fora d'ordenació. En canvi, es mantenen les competències per subrogació dels consells insulars (excepte en relació amb els procediments sancionadors de quanties elevades) i s'afegeixen les del Defensor del Territori, si bé d'una manera absolutament confusa i descoordinada. Hi ha una distinció molt poc pràctica entre infraccions territorials i urbanístiques, el termini de prescripció de les quals es fixa en només quatre anys (amb certes excepcions). Malauradament, moltes de les deficiències de l'actual Llei de disciplina urbanística es mantenen, especialment quant a la tipificació de les infraccions. Existeix un monstruós article, el 165, amb 16 apartats, que les regula gairebé totes, però de forma mesclada amb qüestions de valoracions, legalitzacions i reduccions de multa en cas de demolició voluntària.
Amb 199 articles, la Llei sembla massa breu i ben poc aclaridora per venir a substituir la Llei d'ordenació territorial, la llei del sòl rústic, la llei d'edificis fora d'ordenació, la llei de disciplina urbanística i, a més a més, entrar a regular qüestions d'habitatge. O bé es tractaria d'un esborrany molt preliminar, o bé ens temem que novament s'haurà perdut una oportunitat històrica per redactar una normativa així com cal.
Com a novetats, i pel que fa a la disciplina urbanística, podem destacar en una primera lectura la desaparició de les denúncies de móra, dels finals d'obra municipals i del règim d'edificis fora d'ordenació. En canvi, es mantenen les competències per subrogació dels consells insulars (excepte en relació amb els procediments sancionadors de quanties elevades) i s'afegeixen les del Defensor del Territori, si bé d'una manera absolutament confusa i descoordinada. Hi ha una distinció molt poc pràctica entre infraccions territorials i urbanístiques, el termini de prescripció de les quals es fixa en només quatre anys (amb certes excepcions). Malauradament, moltes de les deficiències de l'actual Llei de disciplina urbanística es mantenen, especialment quant a la tipificació de les infraccions. Existeix un monstruós article, el 165, amb 16 apartats, que les regula gairebé totes, però de forma mesclada amb qüestions de valoracions, legalitzacions i reduccions de multa en cas de demolició voluntària.
Amb 199 articles, la Llei sembla massa breu i ben poc aclaridora per venir a substituir la Llei d'ordenació territorial, la llei del sòl rústic, la llei d'edificis fora d'ordenació, la llei de disciplina urbanística i, a més a més, entrar a regular qüestions d'habitatge. O bé es tractaria d'un esborrany molt preliminar, o bé ens temem que novament s'haurà perdut una oportunitat històrica per redactar una normativa així com cal.