Sóller: de galliner a xalet de luxe: així es pot edificar a la Vall en sòl rústic protegit |
(Diari de Balears, 19/06/2005)
La Sala donà el final d'obra a la construcció perquè era un «magatzem agrícola»
LL. GARCIA. Sóller.
Sembla que els porcs del batle de Campos són els que habiten una de les solls més luxoses del món, ja que oficialment aquest tipus d'instal·lació és la que ha construït en una finca de la seva propietat. Però aquests porcs no són els únics components de la «granja mallorquina» que són uns privilegiats. Arreu del camp illenc -la majoria de les vegades amb la necessària connivència dels ajuntaments- hi ha instal·lacions que es poden considerar «de luxe», sovint dotades de piscina i altres comoditats. Són «magatzems agrícoles», perfectament legals segons la legislació vigent i que disposen del final d'obra dels corresponents serveis tècnics municipals, però que en realitat són residències que es poden vendre o llogar a preu de canari jove.
Un cas ben explícit ha estat detectat a la Vall de Sóller per Diari de Balears arran de la denúncia que en el seu moment presentà un veí. Un galliner de blocs de fàbrica i teulada d'uralita, de pocs metres quadrats de superfície situat en una petita parcel·la de menys de 2.000 m de sòl rústic protegit (Àrea d'Assentament dins Paisatge d'Interès, segons la LEN), s'ha convertit en pocs anys en una edificació de dues plantes que gaudeix d'una de les millors vistes sobre la Vall. Si més no, només per aquest fet ja es pot considerar com un producte «de luxe», encara que per l'arquitecte municipal que l'abril del 2002 n'informà favorablement en la concessió del final d'obra es tracta d'un «magatzem agrícola».
La història és ben sucosa: el gener del 1996 el propietari de la parcel·la sol·licità a l'Ajuntament l'ampliació amb 20 m de l'«habitatge existent» a la parcel·la i la construcció d'un safareig. Com es pot veure en una de les fotografies, aquest habitatge no era tal, sinó una instal·lació utilitzada, segons el denunciant, com a galliner de precària estructura, fins al punt que la Conselleria d'Agricultura informà desfavorablement de l'ampliació. Tot i això, l'Ajuntament concedí la llicència per ampliar aquests 20 m. El mes d'abril el propietari de la parcel·la sol·licità a la Sala «l'ampliació i canvi de coberta del magatzem agrícola existent». En aquest cas la Sala, sense demanar informació a Agricultura, concedí una nova llicència.
Aquestes dues llicències -una per ampliar 20 m una casa inexistent i una per ampliar i canviar la coberta d'un magatzem agrícola també inexistent, ja que l'estructura original s'havia enderrocat- són la base «legal» de l'edificació que actualment s'alça a la parcel·la. Davant la situació, un veí indignat presentà el juliol del 1998 una denúncia davant l'Ajuntament que, després d'una sèrie d'escrits del propietari i d'un intercanvi de notificacions, instàncies i decrets, acabà amb un expedient d'infracció urbanística que implica la «demolició total» de les obres il·legals.
A partir d'aquí la història agafa proporcions autènticament «sicilianes». L'infractor, sense interrompre les obres denunciades i fent cas omís del decret de paralització, presenta «l'ou de dos vermells» de l'intríngulis: un projecte de legalització de les obres ja iniciades acompanyat de plànols del suposat magatzem agrícola. Un examen superficial d'aquests plànols ja indica a qualsevol profà que el projecte no correspon a un magatzem agrícola, sinó a un habitatge de grans proporcions, però la legalització va ser donada per bona per l'Ajuntament. En el final d'obra, els tècnics asseguren que «es vigilarà l'ús de la construcció», cosa que evidentment mai no han fet.
Hi ha molts altres detalls de l'extens expedient que criden poderosament l'atenció i que posen aquest cas com un excel·lent exemple de la complicitat municipal en aquesta forma de burlar la llei, que crea un gran greuge comparatiu respecte de molts altres propietaris.
La Sala donà el final d'obra a la construcció perquè era un «magatzem agrícola»
LL. GARCIA. Sóller.
Sembla que els porcs del batle de Campos són els que habiten una de les solls més luxoses del món, ja que oficialment aquest tipus d'instal·lació és la que ha construït en una finca de la seva propietat. Però aquests porcs no són els únics components de la «granja mallorquina» que són uns privilegiats. Arreu del camp illenc -la majoria de les vegades amb la necessària connivència dels ajuntaments- hi ha instal·lacions que es poden considerar «de luxe», sovint dotades de piscina i altres comoditats. Són «magatzems agrícoles», perfectament legals segons la legislació vigent i que disposen del final d'obra dels corresponents serveis tècnics municipals, però que en realitat són residències que es poden vendre o llogar a preu de canari jove.
Un cas ben explícit ha estat detectat a la Vall de Sóller per Diari de Balears arran de la denúncia que en el seu moment presentà un veí. Un galliner de blocs de fàbrica i teulada d'uralita, de pocs metres quadrats de superfície situat en una petita parcel·la de menys de 2.000 m de sòl rústic protegit (Àrea d'Assentament dins Paisatge d'Interès, segons la LEN), s'ha convertit en pocs anys en una edificació de dues plantes que gaudeix d'una de les millors vistes sobre la Vall. Si més no, només per aquest fet ja es pot considerar com un producte «de luxe», encara que per l'arquitecte municipal que l'abril del 2002 n'informà favorablement en la concessió del final d'obra es tracta d'un «magatzem agrícola».
La història és ben sucosa: el gener del 1996 el propietari de la parcel·la sol·licità a l'Ajuntament l'ampliació amb 20 m de l'«habitatge existent» a la parcel·la i la construcció d'un safareig. Com es pot veure en una de les fotografies, aquest habitatge no era tal, sinó una instal·lació utilitzada, segons el denunciant, com a galliner de precària estructura, fins al punt que la Conselleria d'Agricultura informà desfavorablement de l'ampliació. Tot i això, l'Ajuntament concedí la llicència per ampliar aquests 20 m. El mes d'abril el propietari de la parcel·la sol·licità a la Sala «l'ampliació i canvi de coberta del magatzem agrícola existent». En aquest cas la Sala, sense demanar informació a Agricultura, concedí una nova llicència.
Aquestes dues llicències -una per ampliar 20 m una casa inexistent i una per ampliar i canviar la coberta d'un magatzem agrícola també inexistent, ja que l'estructura original s'havia enderrocat- són la base «legal» de l'edificació que actualment s'alça a la parcel·la. Davant la situació, un veí indignat presentà el juliol del 1998 una denúncia davant l'Ajuntament que, després d'una sèrie d'escrits del propietari i d'un intercanvi de notificacions, instàncies i decrets, acabà amb un expedient d'infracció urbanística que implica la «demolició total» de les obres il·legals.
A partir d'aquí la història agafa proporcions autènticament «sicilianes». L'infractor, sense interrompre les obres denunciades i fent cas omís del decret de paralització, presenta «l'ou de dos vermells» de l'intríngulis: un projecte de legalització de les obres ja iniciades acompanyat de plànols del suposat magatzem agrícola. Un examen superficial d'aquests plànols ja indica a qualsevol profà que el projecte no correspon a un magatzem agrícola, sinó a un habitatge de grans proporcions, però la legalització va ser donada per bona per l'Ajuntament. En el final d'obra, els tècnics asseguren que «es vigilarà l'ús de la construcció», cosa que evidentment mai no han fet.
Hi ha molts altres detalls de l'extens expedient que criden poderosament l'atenció i que posen aquest cas com un excel·lent exemple de la complicitat municipal en aquesta forma de burlar la llei, que crea un gran greuge comparatiu respecte de molts altres propietaris.