Campos: el batle Prohens es firmà vuit llicències per poder fer les obres a la seva finca |
(Diari de Balears, 29/05/2005)
Emprà el nom de la dona, Inés Salom Llompart, per demanar-se els permisos a ell mateix
P.M.A.Palma.
Ell s'ho cuina i ell s'ho menja. El batle de Campos, regidor d'Urbanisme i diputat del Parlament, el popular Andreu Prohens Vicens, no només practica aquest exercici de creació gastronòmica i deglució simultània a l'hora de veure estranys contubernis on només hi ha treball periodístic. També ho ha fet en els moments en els quals ha hagut de sol·licitar alguna llicència municipal d'obres a l'Ajuntament que ell mateix presideix, on per cert, també ostenta el càrrec de regidor d'Urbanisme.
Així ho evidencien les vuit llicències municipals d'obres amb les quals el primer edil campaner intenta per tots els mitjans (més per algun que per altres) demostrar que no va cometre cap delicte contra l'ordenació del territori a les quatre parcel·les rústiques que, juntament amb la seva esposa, posseeix a la finca de Son Fullana.
En totes aquestes ocasions, Andreu Prohens Vicens va utilitzar el nom de la seva esposa, Inés Salom Llompart, per sol·licitar al regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Campos (és a dir, a si mateix) poder efectuar diverses obres i construccions a les parcel·les rústiques 677, 664, 658 i 42 del polígon número 18 del municipi de Campos. Una zona, segons un projecte que l'arquitecte de Prohens va remetre al Consell de Mallorca, de caràcter no urbanitzable destinat a l'ús agrícola i ramader.
Unes parcel·les, la titularitat de les quals, segons es desprèn de les notes simples informatives expedides pel Registre de la Propietat de Felanitx, ostenten Inés Salom Llompart i el seu espòs. Un individu, aquest últim, la identitat del qual correspon a la mateixa persona que concedeix, segella i firma les llicències d'obres a Campos i que alhora fa de batle del municipi: Adreu Prohens.
Com s'ha apuntat, en el transcurs de les sessions de vuit comissions de govern celebrades el 13 d'agost de 1996, el 18 de novembre de 1997, el 10 de març de 1997, el 26 de maig de 1999, el 27 de juliol de 1999, el 6 de març de 2000, el 15 de maig de 2000 i el 17 d'abril de 2001; el batle de Campos no va delegar les seves funcions en la resta de membres de la Comissió de Govern que llavors conformaven Rafel Mas, Guillem Adrover i Margalida Gelabert, i va procedir a firmar-se a si mateix vuit llicències municipals d'obra en les quals per la seva obra i gràcia s'autoritzava, entre altres coses, a construir-se una cort, un colomar i una gàbia per a tórtores d'unes dimensions que ja voldrien per a si els joves propietaris dels minúsculs pisos que s'estan venent a desenes de promocions urbanístiques, encara en construcció, a Campos.
A totes i cada una de les llicències anteriorment detallades, apareix el segell de l'àrea d'Urbanisme i la inconfusible rúbrica d'Andreu Prohens. Bé, en totes menys en una en la qual només apareix el segell del Consistori. La llicència municipal d'obres que el batle i regidor d'Urbanisme ni tan sols es va molestar a firmar és precisament la que autoritza la construcció de la cort que tant sembla enorgullir-lo.
[Nota de Disúrbia: vegi's una altra versió d'aquests fets a (1) i (2)]
Emprà el nom de la dona, Inés Salom Llompart, per demanar-se els permisos a ell mateix
P.M.A.Palma.
Ell s'ho cuina i ell s'ho menja. El batle de Campos, regidor d'Urbanisme i diputat del Parlament, el popular Andreu Prohens Vicens, no només practica aquest exercici de creació gastronòmica i deglució simultània a l'hora de veure estranys contubernis on només hi ha treball periodístic. També ho ha fet en els moments en els quals ha hagut de sol·licitar alguna llicència municipal d'obres a l'Ajuntament que ell mateix presideix, on per cert, també ostenta el càrrec de regidor d'Urbanisme.
Així ho evidencien les vuit llicències municipals d'obres amb les quals el primer edil campaner intenta per tots els mitjans (més per algun que per altres) demostrar que no va cometre cap delicte contra l'ordenació del territori a les quatre parcel·les rústiques que, juntament amb la seva esposa, posseeix a la finca de Son Fullana.
En totes aquestes ocasions, Andreu Prohens Vicens va utilitzar el nom de la seva esposa, Inés Salom Llompart, per sol·licitar al regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Campos (és a dir, a si mateix) poder efectuar diverses obres i construccions a les parcel·les rústiques 677, 664, 658 i 42 del polígon número 18 del municipi de Campos. Una zona, segons un projecte que l'arquitecte de Prohens va remetre al Consell de Mallorca, de caràcter no urbanitzable destinat a l'ús agrícola i ramader.
Unes parcel·les, la titularitat de les quals, segons es desprèn de les notes simples informatives expedides pel Registre de la Propietat de Felanitx, ostenten Inés Salom Llompart i el seu espòs. Un individu, aquest últim, la identitat del qual correspon a la mateixa persona que concedeix, segella i firma les llicències d'obres a Campos i que alhora fa de batle del municipi: Adreu Prohens.
Com s'ha apuntat, en el transcurs de les sessions de vuit comissions de govern celebrades el 13 d'agost de 1996, el 18 de novembre de 1997, el 10 de març de 1997, el 26 de maig de 1999, el 27 de juliol de 1999, el 6 de març de 2000, el 15 de maig de 2000 i el 17 d'abril de 2001; el batle de Campos no va delegar les seves funcions en la resta de membres de la Comissió de Govern que llavors conformaven Rafel Mas, Guillem Adrover i Margalida Gelabert, i va procedir a firmar-se a si mateix vuit llicències municipals d'obra en les quals per la seva obra i gràcia s'autoritzava, entre altres coses, a construir-se una cort, un colomar i una gàbia per a tórtores d'unes dimensions que ja voldrien per a si els joves propietaris dels minúsculs pisos que s'estan venent a desenes de promocions urbanístiques, encara en construcció, a Campos.
A totes i cada una de les llicències anteriorment detallades, apareix el segell de l'àrea d'Urbanisme i la inconfusible rúbrica d'Andreu Prohens. Bé, en totes menys en una en la qual només apareix el segell del Consistori. La llicència municipal d'obres que el batle i regidor d'Urbanisme ni tan sols es va molestar a firmar és precisament la que autoritza la construcció de la cort que tant sembla enorgullir-lo.
[Nota de Disúrbia: vegi's una altra versió d'aquests fets a (1) i (2)]