Carles Tudurí. Els elevats retards que s’acumulen a l’hora de tramitar llicències d’obres, principalment de projectes d’obra major, estan provocant importants pèrdues empresarials tant per al sector de la construcció com per a les empreses, que es veuen en l’obligació d’haver de retadar l’obertura dels seus negocis durant mesos, tal com expliquen la CAEB, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes i altres fonts consultades.

Un estudi del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (COIB) destaca que la mitjana del temps per tramitar una llicència d’obra a la comunitat és de 16 mesos. L’illa amb un termini més llarg per a la tramitació d’una llicència és Eivissa, 28 mesos. Formentera, per la seva banda, té un termini de resolució de 15 mesos. Mallorca, en el seu conjunt, 14 mesos, i Menorca, 12 mesos. Aquest termini canvia molt d’un municipi a altre, dels 10 mesos de Calvià als 42 mesos de Felanitx.

Segons Óscar Carreras, president de la comissió de construcció de la CAEB, el primer efecte negatiu d’aquests períodes tan llargs de tramitació dels projectes són l’augment dels costos de finançament i d’estructura, ja que les empreses estan inactives durant aquest període.

“A més, suposa una inestabilitat i inseguretat per a les empreses a l’hora d’organitzar-se i de preparar-se, ja que no saben quan podran iniciar els treballs i això comporta després treballar amb presses per complir amb els terminis estipulats amb els clients”, afegeix Carreras.

Les empreses també corren el risc d’iniciar un projecte i que quan finalment es posi en marxa hagi canviat el cicle econòmic i, per tant, les previsions de l’inversor s’hagin modificat. Això fa que el projecte hagi quedat desfasat i que, per tant, tingui dificultats per consolidar aquests nous negocis o per vendre els habitatges que han construït.

Nacho Salas, president de la Demarcació de Mallorca del COIB, destaca que aquests retards provoquen sovint infraccions urbanístiques, ja que molts de propietaris particulars perden la paciència i decideixen tirar endavant la seva obra sense tenir el corresponent permís.

Perjudicis per als constructors

A més, també coincideix que en el cas de promotors de més gran dimensió i que construeixen habitatges per comercialitzar els perjudicis són molt clars. “El que comença un expedient no el sol deixar per aquest motiu, però sí que hi ha un efecte desmoralitzador o desincentivador”, destaca Salas, que considera que hi ha promotors que s’ho pensaran dues vegades abans de tornar a invertir en una promoció a les Balears a causa d’aquesta raó.

“L’inversor immobiliari necessita saber amb claredat què pot construir, quan pot iniciar les obres, en quant de temps les pot acabar i rebre les tornades de la seva inversió. Avui dia a les Illes amb la ingent normativa urbanística sempre canviant és molt difícil assegurar a un inversor amb absoluta certesa el que pot construir i quan podrà iniciar-ho fins que no tingui atorgada la llicència municipal. I fins i tot hem tingut casos que amb llicència municipal tampoc no han pogut desenvolupar-se els projectes. Aquesta situació té un efecte devastador sobre l’inversor que cerca altres mercats menys atractius però més segurs per invertir en el seu projecte”, destaca Carreras.

Els darrers anys s’han donat circumstàncies que han fet molt atractives les Balears per invertir perquè la demanda era molt superior a l’oferta, segons reconeixen els constructors. Tot i això, han començat a detectar canvis en aquestes circumstàncies i a constatar que altres regions comencen a ser més atractives perquè no tenen aquest problema.

“Alguns polítics pensaran que és millor paralitzar l’activitat. El problema és que és molt difícil seleccionar quines activitats paralitzes i quines no, perquè és el mercat de la demanda el que fa moure l’economia. El nostre sector està d’acord que es reguli, però no que es paralitzi. I, si es regula, que sigui amb la participació del sector i amb mires àmplies del que realment necessita la societat de les illes, més enllà d’interessos sectaris o dels quatre anys de govern de torn”, afegeix el representant del sector de la construcció.

De fet, aquests retards, a més d’afectar els promotors i els constructors, també impliquen problemes importants per a tota classe d’empreses que requereixen una llicència d’obra major per dur a terme un nou projecte o l’ampliació o la reforma del seu negoci.

El responsable d’una empresa que ha projectat un gimnàs a les proximitats de Palma destaca que aquesta situació provoca nombrosos problemes. Un d’ells és el finançament, ja que el desconeixement de la data d’inici de l’activitat causa incertesa. Un altre són els efectes que el pas del temps produeix sobre els costos. “L’empresa constructora et fa un pressupost amb certa validesa temporal, si l’obra comença dos anys després, s’ha de recalcular tot, ja que els costos normalment s’han incrementat”, destaca.

Mesures per millorar la situació

Tot i que la situació requereix mesures urgents per aconseguir la reducció de terminis, el col·lapse es deu a una combinació de factors, alguns dels quals tenen difícil solució, segons explica el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, Joan Carles Verd.

“Un dels problemes és la falta de personal. Les retallades varen deixar reduïdes les plantilles dels ajuntaments i en el moment que s’ha reactivat l’economia i han entrat més projectes no hem tingut la capacitat d’adequar la capacitat a les necessitats, especialment per la Llei Montoro”, destaca Verd.

Tan el Col·legi d’Arquitectes com la Felib recorden que els terminis de resolució tan llargs no només són causats per la lentitud dels ajuntaments, ja que altres institucions intervenen en tot el procés. “També depenem dels consells insulars, Costes, Aena, Recursos Hídrics, Patrimoni, etc.”, explica Nacho Salas, del Col·legi d’Arquitectes.

Això explica una altra de les raons del col·lapse, una major inseguretat jurídica que du als tècnics municipals a demanar nombrosos informes abans de prendre decisions. “De fet, creim que s’haurien de simplificar els processos i evitar alguns informes que de vegades ens semblen innecessaris”, explica Verd, que considera que un tercer factor clau és la falta de personal especialitzat en aquest tema.

Un dels ajuntaments que ha impulsat canvis per agilitzar aquests tràmits és el de Palma. El responsable d’Urbanisme de Cort, José Hila, destaca que en deu anys s’ha duplicat el nombre de llicències d’obres, mentre que el nombre de personal és inferior al de 2008 per la regla de despesa, que no permet incrementar les plantilles.

Una de les novetats que s’instaurarà ben aviat a Palma és la cita prèvia per a informació urbanística i informes sectorials per a professionals. Quan l’interessat demani cita ja haurà d’especificar quina informació necessita. Així, el tècnic que hagi de respondre podrà consultar-la amb anterioritat.

Avui en dia, segons dades de l’Ajuntament, el termini de concessió de llicències és d’uns quatre mesos quan la petició no presenta cap deficiència ni s’ha de demanar cap informe, un termini que es preveu que es pugui reduir fins als tres mesos durant aquest any.

Per la seva banda, Verd destaca que s’ha creat un grup de treball amb el COAIB per agilitzar els tràmits. Una de les mesures és que els arquitectes puguin fer estades formatives a les àrees d’urbanisme dels consistoris. La Felib també comptarà amb un arquitecte que s’incorporarà a l’entitat gràcies al programa joves qualificats.