Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears
Inicio > Historias > L’amnistia en rústic no triomfa

L’amnistia en rústic no triomfa

(Ara Balears, 12/04/2015)

Els ajuntaments compten amb els dits d’una mà les legalitzacions emparades en la llei Company, que preveia milers de sol·licituds

MARGALIDA BONNÍN. Les xifres ballen per milenars i evidencien la desregulació en sòl rústic a les Illes. Es va calcular que l’amnistia introduïda per la Llei del sòl, també coneguda com a llei Company, podia afectar 20.000, 35.000 o 40.000 habitatges, depenent de qui facilitàs la xifra. Tenint en compte la magnitud de les dades, les previsions foren d’una allau de peticions de legalització. Però l’amnistia ha foradat. Nou mesos després que entràs en vigor, els ajuntaments de Mallorca poden comptar amb els dits d’una mà les llicències que han donat. “En total, deuen ser 20 o 30 a tota l’illa”, diu un tècnic. I tenen identificats els motius pels quals els infractors no es decideixen a regularitzar la caseta de foravila.

Els encarregats de decidir si una edificació mereix la regularització són els consistoris. El Consell no ha fixat uns criteris a seguir a l’hora de prendre la decisió ni en fa comptes. Tampoc no hi ha un recull de dades oficials. L’arbitrarietat està servida i la ideologia de qui governa o el criteri triat per cada tècnic són factors clau perquè a un municipi hi hagi més o menys amnistiats.

A Algaida, un dels sis municipis adherits a l’Agència de Disciplina Urbanística, l’Ajuntament no ha donat cap llicència. “No ens han fet cap sol·licitud, només algunes peticions d’informació”, diu Francesc Miralles, el batle. “També és perquè hi som reticents, ho trob una immoralitat”, afegeix. No opinen el mateix a Llucmajor. Joan Amengual, regidor d’Urbanisme del municipi més extens de les Illes, lamenta que poca gent s’aculli a l’amnistia. “Creim que és una bona iniciativa per regularitzar. Pot posar en valor una edificació, però la gent es fa enrere perquè és car”, indica. El Consistori ha rebut 82 sol·licituds d’informació, però tan sols té tres edificacions en fase d’instrucció.

A Campos, s’han atorgat tres llicències de regularització i n’hi ha tres o quatre més en tràmit. “Hi ha hagut moltes consultes, però la gent fa comptes i es fa enrere”, expliquen des del Consistori. A Alaró, on es calcula que unes 200 edificacions es podrien acollir a l’amnistia, l’Ajuntament ha donat dues llicències de legalització i n’hi ha “set o vuit” , diu el batle, Joan Simonet, en espera.

El preu de ser legal

Regularitzar l’habitatge construït il·legalment no surt gratis. La disposició transitòria desena de la Llei del sòl, que regula aquesta amnistia, serà vigent fins al 16 de juliol de 2017. El termini està dividit en tres anualitats. Fins al proper 16 de juliol, el propietari ha de pagar el 15% del valor actual de l’obra. La xifra puja fins al 20% l’any que ve i el 25% la darrera anualitat.

A aquests doblers s’hi ha de sumar l’impost de construcció i el preu del projecte de legalització, entre d’altres. “Una casa de 150.000 euros pot haver de pagar-ne uns 47.000”, va dir el regidor del PSM de Pollença i arquitecte Bartomeu Cifre Bennàssar, en una reunió que l’Ajuntament va convocar per orientar els propietaris a l’hora de legalitzar una edificació. Hi assistiren unes 300 persones i es calcula que al municipi es podrien legalitzar 500 cases.

“Quan es va anunciar la llei, ja vàrem dir que no se’n legalitzarien tantes”, explica el president de la demarcació de Mallorca del Coaib (Col·legi Oficial d’Arquitectes), Ignacio Salas. La institució ja es va mostrar aleshores contrària a la llei Company. “És un greuge comparatiu. Què passa amb els que han fet bonda?”, demana. I també alerta del risc que aquesta llei provoqui un efecte crida. “El missatge que s’envia és que es pot construir sense preocupar-se de si compleix la normativa o no”, diu.

Un altre dels motius de la manca de sol·licituds és que l’infractor no veu un benefici real que compensi aquesta despesa. “Molts mallorquins són patrimonialistes i no es preocupen per com deixaran les seves propietats a la gent que vindrà després”, diu un tècnic que no vol ser identificat. Deixar la caseta regulartizada implica tota una sèrie de facilitats a l’hora de formalitzar herències o vendre propietats, comenta. Però el Govern no ha fet cap campanya per explicar els beneficis de l’amnistia i el propietari, desinformat, prefereix no legalitzar.

Per aquest motiu, Pollença va organitzar una xerrada amb els veïns. El públic només va fer tres preguntes, però la iniciativa va tenir èxit. “De llavors ençà, han entrat una vintena de sol·licituds, sobretot d’estrangers ”, explica el batle, Tomeu Cifre.

Quan es va començar a discutir la Llei 2/2014 del sòl de les Illes Balears, el Govern va apuntar que potser serviria per configurar un cens d’edificacions fora d’ordenació en rústic a les Illes. Això no obstant, cap institució supramunicipal elabora un recompte oficial o controla l’aplicació de la disposició transitòria desena per part dels ajuntaments. Sobiranes, les institucions locals són les encarregades d’aplicar una llei molt poc específica sense cap supervisió ni guia d’actuació. “El Consell no hi intervé gens i això és intencionat”, expliquen des del Consell. “Mai ningú no tindrà dades concretes”, afegeixen. El GOB calcula que només a Mallorca hi ha més de 226.000 edificacions en sòl rústic, legals i il·legals. Tots els tècnics municipals consultats consideren que la llei és injusta perquè premia els infractors.

Consistoris i tècnics cerquen criteris per aplicar la llei

Felanitx n’aprovarà de propis en el proper ple

Els consitoris i també el Col·legi d’Arquitectes han demanat al Consell de Mallorca que estableixi uns criteris a l’hora d’apliclar la disposició transitòria desena de la llei Company. “Hi ha molts dubtes. Depenent de l’arquitecte i de l’assessor, es regulen unes cases o unes altres”, explica Ignacio Salas, president de la demarcació de Mallorca del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears. El text de la llei és molt poc específic i despatxa en tan sols 22 línies l’explicació de l’amnistia en rústic.

Davant la manca de resposta de la institució insular, alguns ajuntaments han pres la iniciativa. És el cas de Felanitx, que aprovarà unes línies bàsiques d’actuació durant el proper ple. “Volem saber què es pot legalitzar i què no”, explica el batle, Biel Tauler. “Per exemple, no seria lògic legalitzar una casa feta damunt una paret mitgera, o tampoc no ho seria permetre dues edificacions dins una mateixa parcel·la”. El Consistori només ha rebut dues o tres sol·licituds. “N’esperàvem una allau”, diu el primer edil. En aquest cas, l’Ajuntament va atorgar una gran quantitat de llicències just un any abans que s’aprovàs la Llei d’Espais Naturals.

L’exemple de Menorca

El Consell de Menorca va elaborar un document que estableix unes línies generals d’actuació que serveiixen per dissipar alguns dubtes sobre l’aplicació de la disposició transitòria. S’hi explica el concepte de sòl rústic, entre d’altres consideracions, i també s’hi tracten problemes específics. Destaca que el document explicita que es pot permetre més d’un habitatge en una única parcel·la, malgrat que es contradigui la Llei 6/1997 de sòl rústic de les Illes Balears. Pel que fa als edificis amb ampliacions annexes no prescrites, la institució insular menorquina indica que l’edificació es podrà legalitzar si s’enderroquen aquestes ampliacions.

A més d’establir un criteri sobre què pot ser objecte d’amnistia i què no, també es vol tenir clar quines proves s’accepteni i quines no per demostrar l’antiguitat d’una edificació. Per exemple, en el cas d’un habitatge, els propietaris han de demostrar que fa vuit anys que aquella edificació és un habitatge com a tal. “La gent aporta diversos documents, cada cas és un món: fotos aèries, empadronaments, altes cadastrals, fotos personals...” explica el batle d’Alaró, Joan Simonet.

“Com que no hi ha reglament, hi ha moltes interpretacions”, lamenta Ignacio Salas, totalment contrari a l’amnistia. Les edificacions que es regularitzaran amb la llei Company estan fora d’ordenació, la seva il·legalitat ha prescrit i per això els ajuntaments no poden obrir-hi un expedient de disciplina urbanística.

Quina és la solució, doncs? Segons Salas, és bàsic que els ajuntaments actuïn quan és l’hora: “S’hauria de ser molt més expeditiu i tirar endavant els expedients”, afirma.

Referencias (TrackBacks)

URL de trackback de esta historia http://disurbia.blogalia.com//trackbacks/75533

Comentarios

Nombre
Correo-e
URL
Dirección IP: 54.145.92.172 (c945c82404)
Comentario





		

Arxius

<Agosto 2017
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:


    Disúrbia. Recull de notícies 2000-2004
    Support independent publishing: Buy this book on Lulu.

    Blogalia

    Blogalia