Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears
Inicio > Historias > El Col·legi d'Arquitectes alerta els seus membres dels greus canvis territorials de la Llei agrària

El Col·legi d'Arquitectes alerta els seus membres dels greus canvis territorials de la Llei agrària

(Ara Balears, 29/12/2014)

L'oficina urbanística col·legial remet un escrit per informar d'aspectes com l'exoneració de la parcel·la mínima per a noves construccions

JAUME PERELLÓ Palma. El Col·legi d'Arquitectes de Balears (COAIB) ha hagut de fer feina entre festes i enviar una circular urgent a tots els professionals de les Illes per tal d'advertir-los dels "canvis importants" que provoca la Llei agrària en matèria d'ordenació del territori, i ha anunciat en el  mateix escrit que treballarà per fer-ne una anàlisi amb major profunditat.

En el document, l'oficina urbanística del Col·legi, que ja va al·legar durament contra les intencions de Gabriel Company de modificar normatives territorials amb l'excusa de promoure el camp, avisa els arquitectes que alguns articles canvien de manera important les regles del joc vigent. Així, per exemple, el document destaca que entre els articles 93 i 100 és on el conseller atorga a Agricultura la competència exclusiva a l'hora de permetre una edificació en sòl rústic, fins i tot sense que es disposi de la parcel·la mínima exigida per a la resta de ciutadans, que és de 14.000 metres quadrats. 

Aquesta exempció s'aconseguirà acreditant activitat agrícola, podrà vulnerar el que diguin els planejaments municipals i farà també impossible que el Consell Insular, veritable autoritat territorial, hi pugui dir la seva. Tant la Llei de sòl rústic com les Directrius d’Ordenació del Territori impedeixen construir per davall dels metres quadrats exigits en cada tipus de sòl.

Aquesta circumstància ja va ser molt criticada pels tècnics del Consell, però el PP va donar ordre a la institució de Maria Salom de no posar pals a les rodes a la normativa. 

Per la seva banda, els arquitectes ja digueren en fase d'al·legacions que Agricultura "hauria de prescindir d'incloure, novament, modificacions del marc normatiu vigent en matèria d’ordenació territorial", però de res varen servir les queixes d'aquest organisme professional.

En aquest sentit, els tècnics digueren al Govern que la Llei agrària no pot ser una excusa per modificar les normes territorials i que, en tot cas, "el més raonable hauria de ser assolir la revisió de la Llei de Directrius d'Ordenació del Territori, tot evitant ara la proposta de modificar la matriu de sòl rústic de la LDOT", que regula quins són els usos permesos en les diferents categories de protecció del sòl rústic, però en cap cas a través d'aquesta nova norma.La llei agrària modifica també, segons la circular del Col·legi enviada aquests dies, articles considerats clau de la Llei de sòl rústic, fet que l'òrgan col·legiat ja va considerar totalment "inconvenient".

Alteració de la legalitat

Especialment dur va ser el Col·legi d'Arquitectes en la seva anàlisi de la normativa en fase d'al·legacions, com ho va ser l'Associació d'agricultors ecològics o el GOB. Però Company no va moure les seves pretensions. El Col·legi d’Arquitectes va recriminar a Company que "resulta de difícil comprensió que només en els àmbits protegits per la Llei d'Espais Naturals els edificis, construccions i instal·lacions que ja eren existents ara siguin considerats com que es troben 'ajustats a la legalitat'". "A quina legalitat es refereix?", es demana el COAIB, "a qualsevol norma? Vol dir que una vegada aprovada la llei -agrària- es permetrà que, per exemple, una activitat contamini un aqüífer, tot infringint la Llei d'aigües o el Pla hidrològic? O que es permetrà que l’excés d’enllumenat contamini i infringeixi la normativa ambiental?”, deien els professionals en el plec d'arguments presentat al Govern.

Construccions injustificades

Un dels aspectes que més preocupa els arquitectes és precisament la proliferació de noves edificacions en sòl rústic, un clàssic de Balears. Per aquest motiu, consideren que el projecte de llei de Biel Company hauria d'haver posat molts més emperons a les construccions de nova planta. “Només s’haurien de permetre si es troben degudament justificats, a fi  d’evitar les innecessàries implementacions de difícil adaptació a l’entorn”, asseguraven en l'escrit d’al·legacions.

Precisament amb el pretext de "magatzem agrícola", a Balears es coneixen molts de casos d’edificacions que mai no han tingut aquest ús i que han emparat xalets camuflats. Els arquitectes volen evitar més abusos en aquest sentit.

Els arquitectes recorden als seus associats que la norma no entra en vigor fins al 20 de gener de 2015, després de la seva publicació el passat dia 23.

Només el sector agrícola ha beneït la llei, sobretot pels aspectes no urbanístics, com són la venda directa de productes, aspecte en el qual existeix un important acord social. La crítica, també la de l'oposició, ha vingut especialment per la important alteració en matèria urbanística que impulsa Company, i que res té a veure amb la promoció de l'activitat al camp ni amb la pagesia, sinó amb un intent descarat de fomentar l'explotació urbanística del territori rural, segons ha dit en diverses ocasions el GOB.

Referencias (TrackBacks)

URL de trackback de esta historia http://disurbia.blogalia.com//trackbacks/75152

Comentarios

Nombre
Correo-e
URL
Dirección IP: 54.224.158.232 (0926d7f672)
Comentario





		

Arxius

<Septiembre 2017
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  
             

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:


    Disúrbia. Recull de notícies 2000-2004
    Support independent publishing: Buy this book on Lulu.

    Blogalia

    Blogalia