Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears
Inicio > Historias > Amnistia urbanística “política” per als nuclis rurals de Menorca

Amnistia urbanística “política” per als nuclis rurals de Menorca

(Ara Balears, 14/04/2014)

Consell i ajuntaments pactaren fa un any suspendre tots els expedients per infraccions

MARIA JOSEP FERRI, Maó. L’avís d’una presumpta irregularitat en la tramitació de determinats expedients de disciplina urbanística a Menorca ha encès totes les alarmes. Fou en el transcurs, la setmana passada, de la presentació de l’Associació Balear de Tècnics Urbanistes (ABTU) a Menorca. I, efectivament, un acord de la junta de govern del Consorci per a la protecció de la legalitat urbanística en sòl rústic, amb data de 8 de maig de 2013, confirma a priori les sospites. Aquell dia, Consell i ajuntaments pactaren suspendre “els procediments de restabliment de la legalitat urbanística, oportunament instruïts, per raó d’actuacions urbanístiques dutes a terme dins parcel·les incloses en nuclis rurals”.

Les administracions implicades, representades pels batlles i pel conseller d’Ordenació del Territori, en aquell moment Cristóbal Huguet, van justificar la polèmica decisió per l’entrada en escena de la Llei 7/2012 de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible, ara incorporada a la nova Llei d’ordenació i ús del sòl, que obria la porta a legalitzar determinades infraccions urbanístiques a partir de la delimitació dels coneguts com a assentaments en el medi rural. Una motivació del tot insuficient per l’assessor jurídic del Consorci, qui no va dubtar, segons consta en acta, a l’hora de qualificar la proposta de “contrària a la seguretat jurídica i, en conseqüència, a la legalitat”. Això, però, no va obstar perquè els membres de la junta de govern aprovessin aquesta proposta “estrictament política”, com s’encarregaren de remarcar.

Un acord polèmic

L’acord és polèmic [Nota de Disúrbia: siguem sincers, no és gens polèmic: és directament il·legal] per diversos motius. D’una banda, perquè s’agafa a un supòsit de legalització que la llei balear esbossa però que requereix de la reglamentació i la validació del Consell, cosa que no s’ha produït -és un dels punts que conté la norma territorial transitòria en tràmit-, amb la qual cosa els nuclis rurals es continuarien regint pel Pla Territorial Insular (PTI), encara en vigor.

D’altra banda, perquè posa un paraigua aparentment discrecional sobre determinades actuacions irregulars i impedeix d’aquesta manera l’efectiva i proporcionada aplicació de la normativa de disciplina urbanística. Per acabar-ho d’adobar, en el mateix acord es recalca que els expedients afectats han estat “oportunament instruïts” i es reconeix el caire possibilista, que no fàctic, de les vies obertes per la nova legislació.

Passivitat i lentitud

L’acta d’aquella reunió és un document que dóna fe del que per molts és una pràctica estesa en totes les administracions públiques amb competències en urbanisme: la passivitat a l’hora de fer complir la llei. “No és complicat iniciar expedients disciplinaris; en canvi, sí que ho és resoldre’ls”, assenyalava dijous en la jornada de presentació d’ABTU a Maó l’advocat del Consorci, Miquel Àngel Cardona.

La cadena de control es trenca sempre pel mateix lloc: quan, després de la llarga tramitació, s’ha de fer efectiva la demolició de les edificacions construïdes sense llicència municipal. No n’hi ha gaires casos. Certament, no és una decisió fàcil. Sebastián Grau, president de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes (AETU), ho explicava amb una mica d’humor: “Només conec un cas d’enderroc d’una construcció a l’àrea metropolitana de Barcelona, on he fet feina durant trenta anys, i en aquest cas es van donar dues circumstàncies: la construcció era de fusta i el propietari era estranger, amb la qual cosa no es va lesionar cap dret de cap votant”.

Justícia lenta

A més de la manca de predisposició política per executar una mesura impopular, hi entra en joc la lentitud de la justícia. “La llei de disciplina no és una llei dolenta, el problema el tenim en la cadena jurisdiccional”, advertia Pablo Molina, secretari d’AETU i soci del despatx Garrigues, per qui el volum d’il·legalitats és proporcional al temps que tarden els tribunals a pronunciar-s’hi. “En la mentalitat del propietari, la infracció és una aposta contra el control i la sol guanyar”, afegia. No deixa de ser significatiu, com anotà Cardona, que tampoc s’hagi guanyat aquesta batalla en una Reserva de Biosfera.

Referencias (TrackBacks)

URL de trackback de esta historia http://disurbia.blogalia.com//trackbacks/74542

Comentarios

Nombre
Correo-e
URL
Dirección IP: 54.162.234.109 (df392fe080)
Comentario





		

Arxius

<Abril 2017
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
             

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:


    Disúrbia. Recull de notícies 2000-2004
    Support independent publishing: Buy this book on Lulu.

    Blogalia

    Blogalia