Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears
Inicio > Historias > Un Govern que amnistia els infractors

Un Govern que amnistia els infractors

(Ara Balears, 24/11/2013)

La desregulació i les exempcions marquen la política territorial aquesta legislatura

MERCÈ PINYA. Palma. "Com que no hi ha grues, no es percep com un problema, però aquesta legislatura s'està deixant el territori al millor postor". Ho diu Margalida Ramis, portaveu del GOB. Certament, el pols de l'atenció mediàtica i social no està centrat ara mateix en els assumptes territorials. Els anys 2004 i 2007 el GOB aconseguia treure al carrer unes 50.000 persones contra la política desenvolupista de Jaume Matas. Les agressions contra la llengua i la cultura durant la present legislatura han fet baixar la guàrdia davant els assumptes territorials i la mobilització s'ha centrat en el català i l'educació; amb tot, les iniciatives legislatives i els projectes urbanístics beneïts pel Govern de José Ramón Bauzá no fan cas de la bombolla immobiliària i continuen posant tots els ous dins el paner del totxo. "No hi ha model territorial, només afavorir uns interessos molt concrets", afegeix Ramis.

Llei del sòl
Amnistia als infractors

Les Illes Balears són l'única comunitat autònoma que no té llei del sòl. Després de diversos intents fallits durant la legislatura del darrer Pacte de Progrés, en què la regulació del sòl rústic era l'escull més important, el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori ha impulsat la tramitació de la norma.

Però la gran novetat és l'amnistia a milers de cases il·legals de menys de 8 anys que ja no es poden regularitzar perquè han prescrit a canvi de pagar els impostos municipals i una multa de fins al 25% del que costà l'obra; un premi al desgavell consentit per totes les administracions en el malmès sòl rústic mallorquí. "Hi ha un xinxer de cases i això no pot ser. A partir d'ara el que es pot fer es pot fer, i el que no es pot fer, no", argumentava el conseller Company a l'ARA Balears.

Tècnics Urbanistes, de la seva banda, constaten que és "el fracàs de la disciplina urbanística" i han al·legat unes mínimes condicions per legalitzar construccions, com ara que hi hagi "una única edificació a la parcel·la, que l'edificació respecti la reculada i l'altura que marca la normativa, i que el volum de la construcció no superi els 1.500 metres cúbics". Es tracta d'una mesura que permetrà incorporar totes aquestes construccions en el mercat immobiliari, ja que ara ni tan sols no es poden inscriure als registres ni comprar-les o vendre-les. Pel GOB, "augmenten el seu valor com a actius financers, per salvar els bancs i els especuladors".

L'amnistia en sòl rústic, però, no és l'única novetat, ja que la llei, actualment en tramitació parlamentària, també preveu la rebaixa del percentatge de la cessió de sòl obligatòria del 15% al 10% als promotors en sòl urbà, fet que suposarà una disminució de zones verdes.

Llei de mines
El sector indomable


El director general d'Indústria, Jaume Ochogavía, anunciava a prinicipi de mes que no hi haurà noves pedreres en zones protegides. L'anunci, però, no era complet i no desmentia que la nova llei de mines deixa la porta oberta que s'ampliïn o legalitzin les graveres existents en sòl de rellevància ambiental o paisatgística. Per tant, podria tractar-se d'una nova amnistia per als qui no han fet les coses bé, en un sector que acumula irregularitats. El 2008, un informe elaborat per la Conselleria d'Indústria i entregat a la Fiscalia Anticorrupció, donava xifres concretes del desgavell: un 85% de les explotacions no disposaven de tots els permisos en regla.

El que sí que s'eliminarà respecte de la primera versió del text són les expropiacions, una figura que permetia prendre la propietat a un particular perquè s'hi pogués fer activitat d'extracció minera.

Llei turística
Legalitzar places a canvi de pagar


La Llei de turisme, com a incentiu a les modernitzacions, va preveure una disposició que permetia als establiments turístics botar-se les màximes que estableix el planejament urbanístic. Sota el paraigua de la millora, es permetia així fer obres que es poden traduir a ampliacions de superfíce i de l'ocupació, que en alguns casos poden arribar a superar fins al 20% les edificabilitats i ocupacions permeses. El Decret llei 1/2013 va més enllà i permet acollir-se als beneficis de superar els paràmetres territorials, urbanístics o turístics als hotels que es construïren o s'ampliaren de manera il·legal, fet que no permet la llei Delgado.

2013-11-24 | Etiquetes: , , , , , , , , | Categories: Suprainsular | Enllaç

Referencias (TrackBacks)

URL de trackback de esta historia http://disurbia.blogalia.com//trackbacks/74075

Comentarios

Nombre
Correo-e
URL
Dirección IP: 54.162.234.109 (df392fe080)
Comentario





		

Arxius

<Abril 2017
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
             

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:


    Disúrbia. Recull de notícies 2000-2004
    Support independent publishing: Buy this book on Lulu.

    Blogalia

    Blogalia