(Ara Balears, 21/10/2013)

El judici, que continuarà aquesta setmana, pot acabar amb penes mínimes, però la condemna seria moral

DAVID VENTURA. Després de dècades d'excessos urbanístics, els eivissencs pensaven que ho havien vist tot, però el mes de març de 1996 es varen superar tots els límits imaginables: després de desforestar el cim d'un turó a Can Guillem, a Corona, la maquinària pesant començava a rebaixar el turó per construir-hi una mansió de dimensions megalòmanes. La casa, propietat del músic alemany d'origen romanès Michel Cretu, col·leccionava tota mena d'infraccions possibles: es trobava en una zona ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès), sobre un turó i, a més a més, es va començar a construir sense tenir llicència d'obra.

L'any següent, l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany va donar llum verda a l'obra i va concedir la llicència d'una edificació de 700 metres quadrats en un espai protegit. Quan es varen acabar els treballs, l'edifici violava la llicència original: es passava de 700 a 1.600 metres quadrats i el volum total es multiplicava per cinc. Cap problema: quan l'aparellador del Consistori, Miguel Ángel Martín Miralles, va realitzar la visita de fi d'obra, va redactar un informe assegurant que tot era normal i correcte. La sensació era que, ara sí, tot estava permès.

Batalla del GEN

Just quan l'Ajuntament va autoritzar aquesta obra, va iniciar-se un combat legal que va durar més d'una dècada entre els ecologistes del GEN i el Consistori portmanyí. Un combat de David contra Goliat en el qual, per una vegada, va guanyar el peix petit, i que va culminar l'any 2009 amb l'enderrocament definitiu de la mansió. En aquesta lluita els ecologistes varen comptar amb una aliada decisiva: la jutgessa Carmen Frígola, que va perseverar en la seva determinació per aturar una construcció obertament il·legal.

L'Ajuntament de Sant Antoni va assegurar que tenia desset informes que confirmaven que la casa era legal. L'aleshores alcalde, Antoni Marí Tur, va dir que el fet que la mansió estigués al cim d'un turó era un "fet interpretable" i que potser es tractava d'una "protuberància del terreny". Finalment, la casa Cretu semblava sentenciada l'any 2001 quan el Tribunal Superior de Justícia va donar la raó als ecologistes i en va ordenar la demolició.

Una llei feta a mida

No obstant això, tant Cretu com el principal avalador, el Consistori portmanyí, tenien una carta amagada. L'any 2003, el Partit Popular va aprovar al Parlament balear una disposició addicional a la Llei d'acompanyament als pressupostos de l'any 2004 que es va convertir en un sinònim del concepte de "fer una llei a mida". En concret, aquesta disposició legalitzava totes les cases que no estiguessin a la franja de 250 metres de la costa -la casa Cretu està a 450 metres- i que estigui entre la cota 200 i 250 d'altura -està a 223 metres.

És a dir, el seu únic objectiu era legalitzar la mansió. No obstant això, aquest pegat legislatiu tampoc no va funcionar, ja que no va tenir en compte el fet que estava construïda al cim d'un turó, amb l'incompliment els articles 11.1 i 16 de la Llei d'espais naturals. El Suprem i el TSJ varen reconfirmar la demolició de la casa, tot i els recursos que va presentar l'Ajuntament de Sant Antoni que, amb un nou alcalde, acatava la decisió judicial però al·legava que les finances municipals no podien pagar l'elevat cost de l'enderrocament.

El mes de maig de l'any 2009, les màquines de l'empresa Erri Berri entraven dins la propietat de Michel Cretu i iniciaven les feines per tirar en terra la mansió, aplanar el terreny i intentar, en la mesura del possible, minimitzar l'impacte visual que havia provocat. Era la fi d'una batalla judicial que va durar catorze anys i que ha marcat un punt d'inflexió en l'urbanisme eivissenc. Un batalla en la qual es demostra que trepitjar la llei no sempre es premia amb la impunitat.

El judici continua

Després d'una instrucció que s'ha demorat durant una dècada, l'exalcalde de Sant Antoni Antoni Marí Tur, l'exregidora d'Urbanisme Blanca Castiella, l'aparellador municipal, Miguel Ángel Martí Miralles -l'únic que encara manté el càrrec-, a més de Michel Cretu i el seu arquitecte, José Torres, ja han passat pel banc dels acusats. Dimecres passat va haver-hi la primera part de la vista a l'Audiència de Palma i, segons informà efe, és previst que demà, dimarts, continuï, però aquesta vegada ja als jutjats d'Eivissa.

Les penes que demana la Fiscalia són mínimes -inhabilitacions en el cas d'uns expolítics que ja han abandonat la política, multes econòmiques d'escassa quantitat-, excepte en el cas de l'aparellador Martí Miralles, per a qui es demanen tres anys de presó per falsedat en document oficial. La condemna, si es produeix, serà simbòlica i moral.

Cretu, l'impulsor del grup Enigma

La combinació de cants gregorians i música moderna varen convertir la cançó Sadeness (Part I) en número 1 a diferents països l'any 1990 i s'arribaren a vendre fins a 5 milions de còpies a tot el món. Aquest tema trance formava part del disc MCMXC a.D., el primer treball d'Enigma, el projecte musical electrònic alemany creat per Cretu, David Fairstein i Frank Peterson el 1990 i en el qual també va col·laborar en l'apartat volcal la teclista Sandra Ann Lauer, llavors la dona del músic romanès. Els vuit discs que tenen fins ara del projecte Enigma, el més exitós de la carrera de Cretu, es gravaren a l'estudi que el músic s'havia construït a Eivissa, on tenia la seva base d'operacions. Ara, després de la demolició, resideix ara a Alemanya.