 |
El PP requalificà zones d'Eivissa i Formentera per poder edificar-hi |
(Diari de Balears, 21/05/2007)
Es va fer quan Jaume Massot era director d'Ordenació del Territori
XAVIER GISPERT. Palma.
La protecció de sòl rústic i de moltes zones costaneres d'Eivissa i Formentera quedà molt debilitada arran d'una sèrie de mesures legals empreses pel Govern del PP, amb Jaume Massot i Sureda com a director general d'Ordenació del Territori. Per fer-ho utilitzaren la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d'Ordenació Territorial i Urbanisme a les Illes Balears, durant el període 2003-2006.
Amb aquesta llei, l'Executiu balear aconseguí aprofundir en la desprotecció de sòl rústic d'ambdues illes, fins al punt que ara es poden construir habitatges en molts d'indrets considerats Àrea Natural d'Especial Interès, una possibilitat que havia estat del tot eradicada amb els preceptes que marquen les Directrius d'Ordenació del Territori.
Camps de golf
Les mesures 'urgents' que el PP promogué significaren la requalificació com a urbanitzables de solars declassificats en primera línia de mar que es trobaven plenament protegits per les directrius territorials.
A més, amb la nova llei es derogà la moratòria de camps de golf a la més gran de les Pitiüses.
Sota pretextos com la «integració en la xarxa urbana», o que en alguns casos la classificació com a sòl rústic «pertorba» determinades àrees urbanitzades del litoral, les mesures legals aprovades pel PP permeteren requalificar com a urbanitzables -i, per tant, edificables- 111.000 metres quadrats a Ciutadella i 15.000 a Regalat d'Artà.
A Eivissa les conseqüències no foren menors: devers vuit hectàrees a Sant Antoni i devers 41,4 hectàrees a Sant Josep passaren a integrar-se en aquesta categoria.
Les disposicions legals que feren efectiva la nova qualitat dels terrenys, establien quines n'havien de ser les condicions necessàries. Així, passaren a ser urbanitzables totes les àrees inferiors a 20 hectàrees la superfície de les quals limitàs en un 50% amb una zona de caràcter urbà i que, sense tallar la ribera de la mar, suposassin una «discontinuïtat» amb els terrenys costaners d'urbanització consolidada i que necessitassin continuar desenvolupant-se per poder donar «continuïtat» i «coherència» al teixit urbà.
Es va fer quan Jaume Massot era director d'Ordenació del Territori
XAVIER GISPERT. Palma.
La protecció de sòl rústic i de moltes zones costaneres d'Eivissa i Formentera quedà molt debilitada arran d'una sèrie de mesures legals empreses pel Govern del PP, amb Jaume Massot i Sureda com a director general d'Ordenació del Territori. Per fer-ho utilitzaren la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d'Ordenació Territorial i Urbanisme a les Illes Balears, durant el període 2003-2006.
Amb aquesta llei, l'Executiu balear aconseguí aprofundir en la desprotecció de sòl rústic d'ambdues illes, fins al punt que ara es poden construir habitatges en molts d'indrets considerats Àrea Natural d'Especial Interès, una possibilitat que havia estat del tot eradicada amb els preceptes que marquen les Directrius d'Ordenació del Territori.
Camps de golf
Les mesures 'urgents' que el PP promogué significaren la requalificació com a urbanitzables de solars declassificats en primera línia de mar que es trobaven plenament protegits per les directrius territorials.
A més, amb la nova llei es derogà la moratòria de camps de golf a la més gran de les Pitiüses.
Sota pretextos com la «integració en la xarxa urbana», o que en alguns casos la classificació com a sòl rústic «pertorba» determinades àrees urbanitzades del litoral, les mesures legals aprovades pel PP permeteren requalificar com a urbanitzables -i, per tant, edificables- 111.000 metres quadrats a Ciutadella i 15.000 a Regalat d'Artà.
A Eivissa les conseqüències no foren menors: devers vuit hectàrees a Sant Antoni i devers 41,4 hectàrees a Sant Josep passaren a integrar-se en aquesta categoria.
Les disposicions legals que feren efectiva la nova qualitat dels terrenys, establien quines n'havien de ser les condicions necessàries. Així, passaren a ser urbanitzables totes les àrees inferiors a 20 hectàrees la superfície de les quals limitàs en un 50% amb una zona de caràcter urbà i que, sense tallar la ribera de la mar, suposassin una «discontinuïtat» amb els terrenys costaners d'urbanització consolidada i que necessitassin continuar desenvolupant-se per poder donar «continuïtat» i «coherència» al teixit urbà.