Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears

Felanitx: Tauler deberá declarar por un presunto delito de falsificación documental

(Diario de Mallorca, 24/04/2014)

El alcalde del PP debe acudir el próximo 10 de junio a las 11,30 horas al juzgado número tres de Manacor

S. Sansó. El alcalde de Felanitx, Biel Tauler (PP), deberá declarar en calidad de querellado por un presunto delito de falsificación de documentos públicos. Será el próximo diez de junio en el juzgado de instrucción número tres de Manacor. La juez María Mercedes Domenech ha admitido a trámite la querella presentada hace unos meses por un vecino y ha acordado incoar diligencias previas para tratar de aclarar una serie de asuntos administrativos y urbanísticos.

La serie de declaraciones, que afectan al querellante, al arquitecto municipal y una vecina ligada al Partido Popular, tienen por fin determinar si se abre o no un proceso judicial. Bajo sospecha están el expediente de contratación del arquitecto, referido al proyecto de reforma de la casa consistorial de Felanitx, la legalización de la parcela 590 del polígono 27, o el expediente administrativo sancionador referido a las obras realizadas en la calle Obispo Puig número seis.

El vecino sostiene que Tauler dejó supuestamente caducar un expediente sancionador, y otro de demolición, de un inmueble situado en pleno centro de la ciudad y propiedad de un familiar, a cambio de una plaza de aparcamiento en propiedad.

El alcalde afirma de no hubo ningún favoritismo y que por el momento no ha recibido notificación alguna para ir a declarar, pero que en todo caso "cuando llegue iré sin ningún problema". Ya es la segunda vez que denuncian a Biel Tauler por los mismos temas. Anteriormente el caso fue presentado en mayo de 2011 ante Fiscalía, aunque no llegó a prosperar.

2014-04-24 | Etiquetes: , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

“Amb lleis clares i uniformes, la pressió sobre el sòl és inferior”

(Ara Balears, 22/04/2014)

Pablo Molina Alegre (Barcelona, 1975) és soci de Garrigues, una de les firmes més prestigioses de serveis jurídics i fiscals de l’Estat, i secretari de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes

MARIA JOSEP FERRI. Pablo Molina Alegre (Barcelona, 1975) és soci de Garrigues, una de les firmes més prestigioses de serveis jurídics i fiscals de l’Estat, i secretari de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes. La seva àmplia i profunda visió del dret urbanístic li ha obert portes d’universitats i de ponències tècniques arreu del món. Per ell, el disseny de les ciutats i del territori ha d’anar aparellat al guany de qualitat de vida.

Diuen que l’urbanisme és la ciència i tècnica de l’ordenació i planificació de les ciutats i el territori. Creis que al llarg de la història s’ha fet honor a aquesta definició?

Al llarg de la història són nombrosos els exemples sobre ciutats objecte de planificació. Mileto, Palmanova o l’Eixample de Barcelona en són exemples. Assistim a un fenomen interessant: existeix una eclosió del planejament urbanístic i territorial, cada fragment del territori s’examina, es planifica. Tenim una capacitat extraordinària per intervenir en el dret de propietat i, no obstant això, aquest planejament tan sofisticat i precís el realitzem amb tècniques, instruments i estructures normatives dels segles XIX o XX que no s’ajusten gens a la capacitat d’anàlisi que tenim ara, i condicionats per un concepte social del dret de propietat que no és el concepte legal.

Quins són els principis que haurien de regir la política urbanística i territorial del segle XXI?


L’urbanisme ha de servir per protegir l’entorn al qual pertanyem, per guanyar qualitat de vida i de convivència ciutadana. Sota el paraigua d’aquests objectius han d’articular-se els principis d’actuació de l’urbanisme: gestió correcta dels espais a protegir, minimització de l’impacte ambiental i cohesió de les ciutats.

Quines són les amenaces de la bona pràctica urbanística?

L’escassa implicació de la ciutadania en el procés urbanístic. Revertir aquesta tendència és un repte fonamental. Un altre aspecte a revertir és la lentitud amb què operen els tribunals. És important col·laborar activament perquè desaparegui la sensació d’impunitat davant els incompliments de la normativa urbanística perquè devalua el valor dels plans. L’escenari seria molt diferent si els contenciosos es poguessin resoldre en sis mesos o, en tot cas, en un termini inferior a un mandat. L’altra amenaça és la manca de coordinació de les administracions, ja que genera endarreriments, hipertròfia normativa i un elevat grau de confusió que deixa el ciutadà amb incertesa sobre el seu grau d’obediència a les normes.

“Per sortir de la crisi cal modificar el Pla Territorial Insular (PTI)”. Us sembla lògica, coherent, aquesta relació causal?


No. És una expressió habitual, però desencertada. El PTI és un instrument al servei d’una finalitat o d’una política, no és la finalitat. Alguns mecanismes del PTI poden ser útils en el marc d’una reflexió econòmica, però la modificació del PTI no és la panacea a una situació complicada. ¿Existeix un document econòmic sòlid en què s’analitzin les causes de la crisi a Menorca i els mecanismes per combatre-la, que estudiï les relacions econòmiques amb incidència en el territori i que aposti per solucions a llarg termini? Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer abans de decidir si per sortir de la crisi cal modificar el PTI.

A Menorca, el debat sobre el model territorial ha tornat a agafar força arran de l’anunciada revisió del PTI. Quines serien les línies vermelles per a una illa declarada Reserva de Biosfera?

Que una illa sigui declarada Reserva de Biosfera hauria d’actuar com un incentiu perquè tota la ciutadania se sentís orgullosa i implicada en l’aplicació de mesures ambientals i territorials valentes i innovadores. La insularitat té alguns aspectes particulars, però un d’ells, potser el més interessant, és la possibilitat de plantejar solucions noves en un territori físicament delimitat. Per què no plantejar una relació amb el transport i la mobilitat diferent? Per què no una aproximació diferent al fenomen de la construcció? La línia vermella per excel·lència hauria de ser evitar abordar l’urbanisme amb velles tècniques procedents de la reflexió urbanística peninsular. Menorca és un espai extraordinari que no pot rebre solucions estandarditzades. Altres línies vermelles més òbvies són evitar l’ajust de les infraestructures a la demanda d’un període concret de l’any, la dispersió de les construccions, la transformació extensiva del sòl o la pèrdua dels valors essencials per acabar convertint l’illa en un no-lloc turístic.

Creis justificat desclassificar sòl rústic sota l’argument de la desestacionalització turística?


El sòl rústic no ha de ser sagrat ni intocable. Les decisions de classificar el sòl com a rústic haurien d’estar subjectes a revisió constant en el marc de programes de seguiment dels efectes del planejament. Dit això, en cap cas ha de justificar-se la desclassificació de sòl rústic, bé com a resultat de les pressions del propietari del sòl, bé com a resultat d’iniciatives polítiques adoptades de manera intuïtiva sense cap estudi que ho acrediti i sense que existeixi un model urbanístic definit sobre la base d’un estudi de relacions econòmiques, socials i ambientals del territori. Hem de tractar el sòl rústic de manera diferent, conscients dels serveis que realitza en benefici de les ciutats.

Considerau acceptable legalitzar infraccions urbanístiques per solucionar la proliferació de construccions en rústic sense llicència?

La legalització és un mecanisme que comporta el reconeixement d’un fracàs, el del control i remei per part de l’administració de les actuacions contràries a la llei. A més, intensifica la sensació d’impunitat. Només és acceptable en el cas en què l’administració reconegui obertament i pública aquest fracàs i transmeti al mateix temps el missatge que qualsevol actuació subsegüent serà perseguida de manera estricta amb tots els mecanismes de la llei.

Manca una concepció del sòl com a bé comú?


No en el sentit en què està plantejada la pregunta. La consideració del sòl com un bé de tots (i de ningú) és part del problema. Molts de nosaltres desitjaríem construir-nos un xalet en sòl rústic d’especial protecció i en un entorn paisatgístic espectacular. Molt pocs de nosaltres pensaríem, si féssim això, que precisament la nostra construcció altera el paisatge de tal manera que ja no tornarà a ser el mateix, i pocs de nosaltres estaríem disposats a pagar pels serveis urbanístics que precisés aquesta actuació el preu que fos necessari, incloent un preu per l’afectació paisatgística o ambiental. Aquest fenomen es coneix com la tragèdia dels comuns. El que manca no és la concepció del sòl com un bé comú, sinó la vinculació social, personal i individual amb el compromís de manteniment d’aquest bé comú.

Quins mecanismes servirien per atenuar la pressió sobre el sòl?

La pressió sorgeix perquè es relativitza el respecte i la vinculació social amb la normativa urbanística. En un entorn de normes clares i uniformement aplicades, la pressió és inferior. Un primer mecanisme seria la generació de normes clares, uniformes, entenedores, estables i amb gran acceptació social. La llei recentment aprovada a Balears no crec que entri en aquesta categoria. Un segon mecanisme seria la implantació de la idea que les activitats que comportin grans transformacions de sòl han de tenir com a justificació una iniciativa econòmica d’interès general. Un tercer mecanisme seria la generació d’estratègies per a la intensificació i l’enriquiment de l’ús de les zones ja transformades. Un quart seria l’assoliment de pactes amb els propietaris de sòl rústic per a la realització d’operacions que els comprometi en la conservació dels espais i dels paisatges.

Quina és l’assignatura pendent en matèria d’urbanisme?

Comunicar, educar i explicar. En la mesura que prestigiem en el cos social la necessitat de preservar i de regular els comportaments sobre el sòl, aconseguirem que l’urbanisme no es percebi com una imposició de l’administració sobre els propietaris, sinó com un fenomen de responsabilitat compartida. Hem de dotar-nos d’instruments que ens permetin actuar en el sòl urbà amb més eficàcia fer operacions de renovació de la ciutat de manera més senzilla. Alhora, hem de poder enfocar l’ordenació del sòl rústic atenent al servei que presta a la població, tant en matèria ambiental com cultural o turística, i deixar-lo de percebre com una categoria residual.

2014-04-22 | Etiquetes: , , , , | Categories: Suprainsular, Menorca | Enllaç

Andratx: 300 signatures perquè es blindin les dunes del Camp de Mar

(Ara Balears, 16/04/2014)

La construcció de seixanta apartaments damunt les dunes del Camp de Mar, a Andratx, continua i ja ha malmès gran part de la zona

MERCÈ PINYA Palma. La construcció de seixanta apartaments damunt les dunes del Camp de Mar, a Andratx, continua i ja ha malmès gran part de la zona. Per evitar la destrucció irreversible del darrer sistema dunar del Ponent de Mallorca, ahir es registraren a la Conselleria d’Hisenda 300 signatures a favor de la protecció d’aquest espai d’alt valor natural i paisatgístic, que és a punt de desaparèixer.

En el document presentat, els veïns d’Andratx exposen que la urbanització d’aquesta zona suposa un “disbarat ecològic i paisatgístic” que massificarà “un punt ja prou saturat turísticament”.

Les signatures, recollides entre els veïns d’Andratx, varen ser registrades ahir pel portaveu del PSM andritxol, Joan Manera, qui va rebre també el suport del grup parlamentari MÉS.

Amb aquestes signatures, demanen que el Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Andratx prenguin partit en l’assumpte i “facin tots els esforços possibles” per declarar la zona “espai lliure públic”, tal com es recollia en les Normes Subsidiàries de 2007. [Nota de Disúrbia: poca cosa es pot esperar que s'arregli per aquesta via, a la vista dels pronunciaments judicials. Sembla una mala estratègia donar esperances infundades a la gent...]

Tot i que la construcció dels 60 apartaments a les dunes del Camp de Mar està avalada per diverses sentències judicials, pel portaveu del PSM d’Andratx, Joan Manera, “si hi ha voluntat política d’aturar-ho, es pot fer”. I parafrasejant Aristòtil, afegí que “la política és l’art de fer possible allò impossible”.

En el document registrat ahir recorden també que “tenim exemples que, malgrat existir moltes sentències judicials desfavorables, es va aconseguir protegir la Dragonera i, recentment, després de 20 anys de plets, esbucar els edificis de ses Covetes”.[Nota de Disúrbia: no són bons exemples, sinó tot el contrari]

L’Ajuntament d’Andratx paralitzà una petita zona de les obres el 25 de març passat arran de la troballa d’una era que podria ser motiu de protecció. A l’espera de la resolució del departament de Patrimoni Històric del Consell, la zona continua al marge de la construcció, que avança a la resta del solar i ja ha arrasat bona part de les dunes.

2014-04-16 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Amnistia urbanística “política” per als nuclis rurals de Menorca

(Ara Balears, 14/04/2014)

Consell i ajuntaments pactaren fa un any suspendre tots els expedients per infraccions

MARIA JOSEP FERRI, Maó. L’avís d’una presumpta irregularitat en la tramitació de determinats expedients de disciplina urbanística a Menorca ha encès totes les alarmes. Fou en el transcurs, la setmana passada, de la presentació de l’Associació Balear de Tècnics Urbanistes (ABTU) a Menorca. I, efectivament, un acord de la junta de govern del Consorci per a la protecció de la legalitat urbanística en sòl rústic, amb data de 8 de maig de 2013, confirma a priori les sospites. Aquell dia, Consell i ajuntaments pactaren suspendre “els procediments de restabliment de la legalitat urbanística, oportunament instruïts, per raó d’actuacions urbanístiques dutes a terme dins parcel·les incloses en nuclis rurals”.

Les administracions implicades, representades pels batlles i pel conseller d’Ordenació del Territori, en aquell moment Cristóbal Huguet, van justificar la polèmica decisió per l’entrada en escena de la Llei 7/2012 de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible, ara incorporada a la nova Llei d’ordenació i ús del sòl, que obria la porta a legalitzar determinades infraccions urbanístiques a partir de la delimitació dels coneguts com a assentaments en el medi rural. Una motivació del tot insuficient per l’assessor jurídic del Consorci, qui no va dubtar, segons consta en acta, a l’hora de qualificar la proposta de “contrària a la seguretat jurídica i, en conseqüència, a la legalitat”. Això, però, no va obstar perquè els membres de la junta de govern aprovessin aquesta proposta “estrictament política”, com s’encarregaren de remarcar.

Un acord polèmic

L’acord és polèmic [Nota de Disúrbia: siguem sincers, no és gens polèmic: és directament il·legal] per diversos motius. D’una banda, perquè s’agafa a un supòsit de legalització que la llei balear esbossa però que requereix de la reglamentació i la validació del Consell, cosa que no s’ha produït -és un dels punts que conté la norma territorial transitòria en tràmit-, amb la qual cosa els nuclis rurals es continuarien regint pel Pla Territorial Insular (PTI), encara en vigor.

D’altra banda, perquè posa un paraigua aparentment discrecional sobre determinades actuacions irregulars i impedeix d’aquesta manera l’efectiva i proporcionada aplicació de la normativa de disciplina urbanística. Per acabar-ho d’adobar, en el mateix acord es recalca que els expedients afectats han estat “oportunament instruïts” i es reconeix el caire possibilista, que no fàctic, de les vies obertes per la nova legislació.

Passivitat i lentitud

L’acta d’aquella reunió és un document que dóna fe del que per molts és una pràctica estesa en totes les administracions públiques amb competències en urbanisme: la passivitat a l’hora de fer complir la llei. “No és complicat iniciar expedients disciplinaris; en canvi, sí que ho és resoldre’ls”, assenyalava dijous en la jornada de presentació d’ABTU a Maó l’advocat del Consorci, Miquel Àngel Cardona.

La cadena de control es trenca sempre pel mateix lloc: quan, després de la llarga tramitació, s’ha de fer efectiva la demolició de les edificacions construïdes sense llicència municipal. No n’hi ha gaires casos. Certament, no és una decisió fàcil. Sebastián Grau, president de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes (AETU), ho explicava amb una mica d’humor: “Només conec un cas d’enderroc d’una construcció a l’àrea metropolitana de Barcelona, on he fet feina durant trenta anys, i en aquest cas es van donar dues circumstàncies: la construcció era de fusta i el propietari era estranger, amb la qual cosa no es va lesionar cap dret de cap votant”.

Justícia lenta

A més de la manca de predisposició política per executar una mesura impopular, hi entra en joc la lentitud de la justícia. “La llei de disciplina no és una llei dolenta, el problema el tenim en la cadena jurisdiccional”, advertia Pablo Molina, secretari d’AETU i soci del despatx Garrigues, per qui el volum d’il·legalitats és proporcional al temps que tarden els tribunals a pronunciar-s’hi. “En la mentalitat del propietari, la infracció és una aposta contra el control i la sol guanyar”, afegia. No deixa de ser significatiu, com anotà Cardona, que tampoc s’hagi guanyat aquesta batalla en una Reserva de Biosfera.

Menorca: “hi ha moltes ordres de demolició, però falta voluntat política”

(Ara Balears, 14/04/2014)

M. J. FERRI Maó. En els prop de nou anys de funcionament del Consorci per a la legalitat de la disciplina urbanística en rústic de Menorca, s’han iniciat centenars d’expedients disciplinaris per actuacions il·legals de diferent naturalesa, majoritàriament per ampliacions de volums, però també per construccions de nova planta o obertura de vials. Una feina ingent que, en molts casos, acaba en paper banyat.

“Es podria dir que el 99% de tots els expedients es resolen sempre amb ordres de demolició, i en aquests anys n’hem dictades moltes, però falta voluntat política per fer complir la llei”, comentava Miquel Àngel Cardona, advocat del Consorci de disciplina urbanística, en el debat generat després de la presentació de l’Associació Balear de Tècnics Urbanistes (ABTU) a Menorca.

Una part d’aquests expedients, després de comunicada l’ordre d’enderroc i finalitzat el procés judicial que se sol obrir, acaba de nou damunt de la taula de l’administració per la inacció i manca de resposta dels infractors. En aquests casos, el Consorci, ens supramunicipal que integren Consell i ajuntaments, hauria d’assumir la demolició de manera subsidiària, però rarament ho fa. Darrerament, de fet, no s’ha tramitat cap actuació d’aquest tipus. És més, durant el temps que Cristóbal Huguet va ser titular d’Ordenació del Territori i president del consorci, es va viure una situació de bloqueig i paràlisi, com asseguren diferents fonts consultades. Ara, amb l’assumpció de la cartera per part de l’advocada Marta Vidal, sembla que la dinàmica ha canviat lleugerament.

Així i tot, no deixa de ser un tema de difícil solució. Tots els tècnics que participaren en la jornada d’ABTU coincidien a l’hora d’assenyalar que la restitució dels terrenys a la legalitat “és una mesura impopular” i “ningú en vol ser el braç executor”, però també remarcaven que es tractava d’un mal necessari per donar exemplaritat i prevenir noves infraccions i, fins i tot, per activar, encara que de manera tímida, l’enfonsat sector de la construcció. En aquesta línia es pronuncià Cardona: “Fer totes les execucions subsidiàries potser ajudaria perquè tècnics i empreses de la construcció sortissin una mica del forat. I que consti que no vull dir que sigui un ferm defensor d’aquesta idea, però sí del compliment de la llei”.

2014-04-14 | Etiquetes: , , | Categories: Menorca | Enllaç

Marratxí: el municipio suma casi un centenar de casas ilegalizables en suelo rústico

(Diario de Mallorca, 13/04/2014)

El gerente de Urbanismo informa de que todas tienen expedientes urbanísticos y que indefectiblemente determinarán que deben ser demolidas - Se trata de parcelaciones que no cumplen con la normativa ni pueden cumplirla en el futuro

P. C. / M. B. El municipio de Marratxí es probablemente el mejor representante de la dispersión urbanística en Mallorca. Cuenta con decenas de urbanizaciones, núcleos rurales y núcleos urbanos históricos. Pero además cuenta con un total de nueve parcelaciones ilegales que, pese a la buena voluntad municipal, no son legalizables de ningún modo porque no cumplen con los parámetros que establece la Llei del Sòl Rústic ni con las normas urbanísticas del municipio.

El gerente de Urbanismo, Julio Alba, y el alcalde de Marratxí, Bartomeu Oliver, aseguran que, como ordena, la ley "se procedió a abrir un expediente urbanístico, que tiene su tramitación, pero que indefectiblemente se cerrará con una orden de derribo. No es porque el Ayuntamiento no quiera ayudar a los vecinos, es porque legalmente no existe ninguna posibilidad", sostienen. Aun así, apuntan que las demoliciones afectarán a algo menos de un centenar de casas.

Oliver explica que todo arranca de hace años. "La gente se compraba una finca y se hacía una casita que se iba ampliando; no había control, nadie decía nada y cada vez se añadía un poco más". Según el alcalde, "cuando se comenzó a poner freno a eso nos encontramos con casos graves y el Ayuntamiento no ha sido ajeno a dramas particulares; se apostó y se apuesta por colaborar por legalizar lo que es posible legalizar".

Urbanizaciones legales

Marratxí tiene en estos momentos diez urbanizaciones legales pendientes de recepcionar y también ocho núcleos rurales, aunque en realidad son cuatro puesto que el resto son fases de un núcleo rural que por sus dimensiones se ha dividido en sectores; se trata de Son Ametler. De este núcleo en concreto cabe mencionar que la fase II y la fase IV están a punto de recepcionarse, según apunta el gerente de Urbanismo.

De los cuatro restantes, y a pesar de ser legales, tres de ellos tienen graves problemas. Por lo que se refiere a Can Buc y Sant Josep, el problema se centra en que están afectados por el segundo cinturón de Palma.

Es Pinaret tiene el problema de que sus solares son muy desiguales y existe un sólo propietario con un solar muy grande. Los costes de urbanización son enormes para ese vecino.

La diferencia entre urbanizaciones y núcleo rural se centra en que las urbanizaciones son suelo previsto en las normas subsidiarias como de crecimiento natural de los núcleos históricos, mientras que los núcleos rurales son figuras urbanísticas derivadas de pequeñas urbanizaciones que surgieron hace tiempo en suelo rústico al amparo de una possessió y que han podido acogerse a la normativa para legalizarse, cumpliendo los parámetros establecidos.

Toda esta gran dispersión de población conlleva muchos quebraderos de cabeza al consistorio y elevados gastos. El alcalde cita como ejemplo que "solo en alumbrado público la partida presupuestaria es casi de un millón de euros. Si nos comparamos con municipios de similar población como Inca, por ejemplo, podemos decir que nosotros tenemos 45 parques infantiles y la capital del Raiguer da cobertura a su población con nueve".

Propone colaborar, pero sin costes para las arcas públicas

M. B. Marratxí. Los partidos de la oposición de Marratxí no son ajenos ni desconocen el problema. Daniel Guirao, del PSOE, dice que en el caso de las parcelaciones ilegales "se deberían estudiar una a una y ver si existe alguna posibilidad de que se adapten a las normas subsidiarias mirando el interés general de todos y el particular de los vecinos, pero siempre respetando la legalidad". Sobre las legalizables opina que "se debe colaborar, pero sólo aceptarlas cuando los informes técnicos avalen que cumplen con todo lo exigido". Joan Francesc Canyelles, de Més, sostiene que se "ha de intentar la legalización pero que no suponga un coste para las arcas públicas. La junta de propietarios es quien debe asumir esos costes. En cualquier caso se debería esperar a ver cómo se desarrolla la nueva ´Ley Company´ del suelo rústico". Por lo que se refiere a las legales indica que "el consistorio debe ser muy escrupuloso, colaborador, pero sólo aceptarlas cuando cumplan con todo lo necesario". Neus Serra, de Independents, indica que "se debería intentar legalizar lo existente por el bien de los vecinos y del municipio" y por lo que se refiere a las urbanizaciones aún no recepcionadas indica que "lo que se debe hacer es negociar y reunirse todas las veces que sean necesarias para llegar a acuerdos satisfactorios".

2014-04-13 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Pollença: Alternativa denuncia la construcción de una obra sin licencia en Formentor

(Diario de Mallorca, 12/04/2014)

La construcción se ejecuta a pocos metros del mar y, según este partido, no dispone del permiso obligatorio de Costas

J.F.S. El grupo municipal de Alternativa per Pollença denunció ayer la construcción de unas obras en la urbanización de Formentor que, en principio, no cuentan con la obligatoria licencia municipal. Según ha podido saber este grupo político, las obras están actualmente en marcha a muy poca distancia del mar, con la presencia de escombros y residuos líquidos, "sin que aparezca el correspondiente cartel de la licencia".

Después de consultar los expedientes de la obra, Alternativa ha constatado que en 2010 se presentó un proyecto de demolición de una vivienda existente y la construcción de una nueva vivienda unifamiliar con piscina en el mismo solar, un proyecto que "fue informado de forma desfavorable". Al parecer, a finales del pasado año 2013 los promotores presentaron una petición de reforma de la vivienda y de construcción de la piscina como "solución interina" hasta que fueran autorizados a levantar la nueva vivienda.

Sin embargo, según denuncia Alternativa, los promotores "han decidido iniciar las obras sin la correspondiente licencia y con la pasividad cómplice del Ayuntamiento". A su entender, las obras no deberían llevarse a cabo porque no tienen la licencia de la demarcación de Costas, trámite imprescindible porque "parte de la vivienda y la piscina se encuentran en el área de protección".

Este partido asegura que ha mandado una serie de fotografías de la obra al alcalde Tomeu Cifre (PP) y que no ha obtenido respuesta. En el último pleno, Alternativa preguntó por las obras al equipo de gobierno y la respuesta del alcalde fue "confusa".

Según apuntó el alcalde en la citada sesión plenaria, los promotores "no habían pedido bien la licencia" y que "el problema con la piscina se puede solucionar". Alternativa reclama al Ayuntamiento que abra el correspondiente expediente de infracción urbanística y que compruebe si las obras que se están ejecutando se adaptan al proyecto de reforma presentado por los promotores. La formación expresa su preocupación por la "relajación en la disciplina urbanística de Formentor".

2014-04-12 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Alaró: el juez decidirá en diez días si suspende el derribo del Fantasio

(Diario de Mallorca, 11/04/2014)

Bartomeu Noguera. El juzgado contencioso administrativo 2 de Palma ha dado diez días a las partes para que presenten alegaciones en relación a la petición del ayuntamiento de Alaró de paralizar la demolición del edificio de viviendas del Fantasio. Desde el Consistorio se entiende que la sentencia que ordena el derribo es de imposible cumplimiento y por esta razón se presentó en el juzgado un incidente de inejecución. El alcalde afirmó que ellos entienden que la demolición causaría mayor daño que la situación actual del edificio.

Por otra parte, el magistrado Santiago Alejandro García Navarro ha comunicado que la petición de nulidad del auto solicitada por los servicios jurídicos municipales no es procedente, y señala que dicha demanda debería ser planteada en un recurso de apelación.

En los últimos días el Ayuntamiento ha presentado el incidente de inejecución y también dos recursos contra los autos que ordenaban la ejecución inmediata de dos sentencias de 2010 que ordenaban la demolición de parte del edificio. Concretamente, apremiaban a demoler los 12 metros que invaden vial público, y también la reestructuración interna del edificio que fue objeto de licencia en febrero de 2006.





		

Arxius

<Abril 2014
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:



    Disúrbia Plus a Flipboard


    Disúrbia. Recull de notícies 2000-2004

    Blogalia

    Blogalia