Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears

Campos: el pare del batle vol una milionada per ses Covetes

(Ara Balears, 30/03/2015)

Un informe del Consistori diu que el sòl “mai havia estat urbà”

MERCÈ PINYA. Els promotors dels 68 apartaments de ses Covetes, que des de l’any 2013 ja són història perquè varen ser enderrocats per il·legals, no desisteixen en l’intent de treure algun benefici de la fallida operació immobiliària i han presentat una segona temptativa d’indemnització pel lucre cessant que podria arribar als 27 milions d’euros, que és la quantitat que ja reclamaren fa 5 anys.

Sòl urbà?

Aquesta és la xifra que calculen que valen els terrenys en la seva condició de sòl urbà, que és la que l’Ajuntament de Campos va donar per bona l’any 1991, quan els va atorgar la llicència per aixecar els apartaments. “La llicència s’emparava en les Normes Subsidiàries de Campos aleshores vigents”, explica Juan Cerdó en l’escrit de reclamació, al qual ha tingut accés l’ARA Balears.

Cerdó és el procurador que representa la sindicatura de la fallida de Marina Erst, l’empresa que té la titularitat dels terrenys. Els demandants asseguren que ja fixaran el valor de la indemnització en període de proves, però segons els seus càlculs de fa 5 anys el solar on s’aixecaven els apartaments valdria més de 27 milions d’euros si fos considerat sòl urbà i, en canvi, només val 172.000 euros si la seva qualificació és la de sòl rústic. Feta la resta, la quantitat resultant és de 27,3 milions de pretesa indemnització.

Es dóna la circumstància que un dels actuals propietaris de Marina Erst és el pare del batle Sebastià Sagreras (PP), del mateix nom i primer llinatge que el seu fill. I és que la promoció de ses Covetes va canviar de mans quan el seu futur judicial ja era molt incert. Un grup d’empresaris del Migjorn de Mallorca, encapçalats per Sebastià Sagreras Peixet, adquiriren els apartaments que s’havia quedat la Caixa l’any 1994, ja que Michael Ernest Fischer i Hans Gerd Jager no pagaven les quotes de la hipoteca concedida per tirar endavant les obres. L’operació va cridar l’atenció perquè ja hi havia sentències en contra del complex i era molt poc probable que es pogué aconseguir comercialitzar els xalets i, per tant, rendibilitzar la inversió. Sebastià Sagreras es mostrava en una entrevista a premsa “absolutament convençut” que tot era legal i aspirava a demanar 60 milions d’euros d’indemnització a qui gosàs tomar el complex.

Finalment no han estat 60, però sí 27, que són els que reclama Marina Erst mitjançant un escrit presentat a l’Ajuntament amb còpia al Consell de Mallorca i que actualment es troba en fase de tramitació. L’Ajuntament ha designat com a instructor de l’expedient el regidor delegat d’Hisenda, Funció Pública i Policia local, Sebastià Sureda.

Segon intent de Marina Erst


No és la primera vegada que Sebastià Sagreras Peixet intenta aconseguir que l’Ajuntament de Campos pagui part dels plats romputs per una inversió fallida i que avui ja no té cap recorregut. Amb data de 8 de març de 2010, Juan M. Cerdó ja va presentar una petició a l’Ajuntament de Campos; una instància mitjançant la qual sol·licitava una indemnització de danys i perjudicis per import de 27,3 milions. L’Ajuntament des del primer moment li demanà que detallàs més la seva petició, però el demandant aportà poca cosa més.

Tot i la indefició de la reclamació, el Consistori, aleshores en mans progressistes, decidí eliminar qualsevol dubte sobre el futur dels comptes públics respecte de possibles indemnitzacions futures i va encomanar dos informes en profunditat: un de caràcter jurídic i un altre a un arquitecte.

El lletrat Joan Torras va arribar a la conclusió que hi havia dos elements fonamentals a tenir en compte. El més important, que ses Covetes, després d’acreditar-ho “totes i cadascuna de les tretze sentències judicials dictades, no han tingut mai el caràcter ni la condició de sòl urbà”. El jurista recordava que tant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears com la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional i la Sala Tercera del Tribunal Suprem dictaminaren que “el dia 29 de juliol del 1988, quan entrà en vigor la Llei de costes, les dues parcel·les de referència no tenien el caràcter ni la condició de sòl urbà, i és evident que amb posterioritat no poden tenir aquesta classificació, per impediment legal”.

Per tant, segons ell, només es podia indemnitzar com a sòl rústic. El peticionari va desistir de la seva intenció abans que l’Ajuntament remetés el seu parer al Consell Consultiu, que és qui té la darrera paraula en aquestes reclamacions de quantitat.

Ara, de cop, a un batle de Pollença el preocupa la legalitat urbanística (opinió)

(Ara Balears, 25/03/2015)

Les cases de lloguer han esdevingut la primera activitat econòmica d'un municipi on, amb l'excepció d'Alternativa, cap partit no ha estat capaç d'aplicar la llei

JAUME PERELLÓ. En poques ocasions les sales de conferències queden petites a Mallorca. Però hi ha una temàtica que no falla mai: l'urbanisme. No s'equivoquin, no parl d'una xerrada sobre la matèria, que seria un complet fracàs. L'urbanisme aplicat. És a dir, la caseta. O la casota. Perquè a Pollença, els darrers anys, de casetes se n'han fet ben poques. Ara, de casotes i xaletarros il·legals, s'ha omplit el paisatge.

I esment Pollença perquè el batle, Tomeu Cifre, va decidir aquest dimarts el que alguns poden considerar una "gran estratègia política" i que en realitat és del més barroer que he vist els darrers temps en política. A dos mesos de les eleccions, Cifre volia traslladar un missatge als seus veïns: Alerta, que ve aquest ecologista del GOB (per cert, cosí seu) i si no començam a arreglar 'lo vostro'...

El que intenta Cifre, en definitiva, és aprofitar que hi ha una llei que permet legalitzar irregularitats urbanístiques per convocar una reunió i recordar, per si algú no ho tenia clar, que el candidat de l'esquerra no és el més convenient per als qui tenen ciment il·legal, perquè no anirà de res en aquest aspecte. No va dir això expressament, perquè fa lleig, però aquesta era l'única intenció de la sessió.

El problema és que segurament el batle no va calcular el resultat que tindria l'encontre si la gent començava a demanar detalls dels costos de la legalització. I clar, quan es fan els nombres, passa a Pollença el mateix que ha passat a Company amb la Llei del sòl a nivell general: Que és un fracàs. Perquè cap ciutadà de Balears no pensa gastar 40 o 50 mil euros a legalitzar casa seva si pot evitar-ho.

I la veritat és que el missatge que ha enviat l'Administració, amb Pollença com a cas paradigmàtic, és molt clar: Aquí no s'enderroca ni un fumeral. Per tant, si fins ara no ha passat, no hi ha cap motiu per pensar que a partir d'ara imperarà la llei en el sòl rústic de Balears. Potser per això la Llei del sòl de Company, amb la qual el conseller pensava aconseguir una gran recaptació econòmica i a la vegada quedar bé amb els infractors, no ha servit com a mínim per al primer objectiu.

El que demostra la reunió de Pollença és que a Balears ni la Llei del sòl ni l'Administració no han aconseguit demostrar que són capaços de posar ordre en matèria urbanística. En el cas de Pollença, tots els partits amb l'excepció digníssima d'Alternativa han mirat cap a un altre costat a l'hora d'aturar els peus als qui han aixecat cases il·legals per llogar. "És que el poble viu d'això", argumenten alguns.

Sembla bé que tothom visqui del que pugui, però mentre sigui legal. I ara ja tenim el nyap d'un milenar de cases irregulars que ocupen un territori que, segons la normativa, no estava previst per a això. No deixa de sorprendre que l'arquitecte municipal, que acompanyava el batle, es presti per assessorar els propietaris de cases irregulars en comptes de demanar-se si com a tècnic ha fet tot el que podia per evitar el desastre.

Un país que basa la seva economia en el lloguer de petits bocins del paisatge construïts de manera il·legal la veritat és que té un problema greu. Una generació sencera s'ha entregat a aquest model a Pollença i molts d'altres indrets. Alguns han comprat cotxes grossos, passen gust de parlar dels doblers, i ha perdut valor l'economia productiva, la real. Allò que l'arquitecte municipal i el batle poruc de torn han unit, xaletets amb piscina per llogar, que no ho separi ja l'home. Perquè a cap d'ells no el veurem caure en terra, per molt que Cifre intenti alarmar els veïns amb allò de "legalitzau ara". Sembla que ara de cop a un batle de Pollença el preocupa la legalitat urbanística. En tot cas, convindria que s'aprengui la lliçó i que no torni a passar.

Pollença: "Legalitzau ara, que us sortirà més barat"

(Ara Balears, 25/03/2015)

L'Ajuntament de Pollença guia els veïns amb cases il·legals en rústic perquè s'acullin a l'amnistia de la Llei del sòl

M. BONNÍN. L'Ajuntament de Pollença va posar ahir en marxa tota la maquinària per orientar els ciutadans en la legalització de xalets a foravila o, el que és el mateix, la petició de l'amnistia urbanística en sòl rústic promoguda per la llei Company, amb el vistiplau del Consell de Mallorca. El batle, el tinent de batle, l'advocat municipal i els dos arquitectes municipals varen exposar la situació davant de més de 300 persones que varen fer petita la sala d'actes del Club Pollença.

L'esdeveniment també va deixar en evidència el poc èxit que ha tingut l'esmentada amnistia, vigent des de juliol de l'any passat. A Pollença, no s'ha atorgat cap llicència de legalització i s'han registrat poques peticions, tot i que és un dels municipis on es registren més infraccions urbanístiques en sòl rústic. "Pensàvem que hi hauria una allau, però no", indicà el batle, Bartomeu Cifre, a l'inici de l'acte.

Tres anys d'amnistia

"Qui vulgui aprofitar-ho, ara és el moment de fer-ho", va afegir el tinent de batle, Martí Roca. L'advocat Miquel Ripoll recordà als assistents que l'amnistia urbanística és un procés extraordinari, amb data de caducitat i que s'encareix amb el temps. La disposició transitòria serà vigent fins al 16 de juliol de 2017 i està dividida en tres períodes anuals: fins al 16 de juliol d'enguany, el propietari ha de pagar el 15 per cent del valor de l'obra, una xifra que puja fins al20 % l'any que ve i el 25% la darrera anualitat. "Legalitzar no és gratis", va dir el misser.

La llei permet acollir a l'amnistia totes les obres il·legals dins sòl rústic comú que haguessin prescrit el 29 de maig de 2014, és a dir, acabades vuit anys abans, o anteriors a l'any 1991 si es troben en sòl rústic protegit.

Els assistents, entre els quals hi havia infractors, curiosos, regidors i arquitectes, feren algunes preguntes. La primera fou la d'un veí que tenia dubtes sobre si podia legalitzar, tot i haver pagat el 100 % d'una multa per infracció urbanística. "No tens descompte, mala sort", li aclarí Ripoll. "I algú que tingui ordre de demolició?", demanà un altre.

Legalitzar és car

La intervenció del regidor del PSM i arquitecte, Bartomeu Cifre Bennàssar, va donar algunes pistes de per què l'amnistia ha tingut poc èxit. Sumant totes les taxes que s'han de pagar (15% de valor de l'obra, 2,8% d'impost de construcció, etc.) i documentació que s'ha de preparar (projecte de legalització), es calcula que el propietari paga un 31,5% del valor de l'habitatge. "En una casa de 150.000 € se'n pagarien 47.000 per legalitzar-la", digué Cifre.

Un infractor que no amnistiï el seu xalet pot continuar llogant-lo a turistes i el pot escripturar, però no hi pot fer obres de rehabilitació, per exemple. L'arquitecte municipal Rafel Balaguer va subratllar l'augment del preu dels terrenys que implica una legalització i els consegüents avantatges a l'hora de vendre una finca.

A la sortida de la reunió, alguns es queixaven: "Aquesta gent no vol pagar, però què passa amb els que hem pagat abans i hem fet les coses bé?", es queixava una veïna.

Pollença: el GOB denuncia davant Medi Ambient que Barceló ha eliminat un figueral a Formentor

(Ara Balears, 25/03/2015)

Els ecologistes sol·liciten a la Conselleria de Medi Ambient i a l'Ajuntament de Pollença que facilitin informació sobre l'expedient, atès que es tracta d'una zona protegida del Paratge Natural de la serra de Tramuntana

M. P. Palma. Un important moviment de terres i roques a les cases velles de Formentor (Pollença), on abans hi havia un figueral, ha motivat una denúncia per part del GOB davant la Conselleria de Medi Ambient i l'Ajuntament de Pollença. Es tracta d'una zona declarada Espai Natural Protegit, que forma part del Paratge Natural de la serra de Tramuntana i part del Lloc d'Interès Comunitari de Formentor. Els ecologistes demanen a l'Administració que intervingui davant el que, asseguren, ha suposat l'eliminació d'un figueral per part del grup hoteler Barceló. “Es tracta d'un canvi d'usos per fer-hi vinya”, ha explicat la portaveu del GOB, Margalida Ramis. Demanen al Consistori pollencí que informi sobre el permís pertinent que hauria de tenir la companyia hotelera per haver realitzat els moviments de terres i adverteixen que, pel fet de tractar-se d'una zona protegida, s'hauria d'haver fet una anàlisi de les possibles afectacions.

Lloc de repòs d'aus

Aquesta zona de Formentor es tracta d'una zona que s'ha convertit en un dels llocs de referència per als amants de l'ornitologia, recorden des del GOB. El figueral i els camps de cultiu dels voltants de les cases velles de Formentor són un lloc d'aturada, alimentació i repòs de multitud d'espècies d'aus i de petits ocells passeriformes que fan servir la zona per descansar, sobretot en la seva tornada des d'Àfrica, asseguren. Entre les aus observades a la zona, hi destaquen la tórtora salvatge, el cucui reial, l'abellerol, la titina sorda, el xàtxero roig i blanc, o el vitrac, entre d'altres.

La Directiva europea d'aus 2009/147 diu en l'article 4.2 que “es prendran mesures per preservar les zones de descans dins l'àrea de distribució de migració, on l'arribada d'algunes aus migratòries és regular”, i en l'apartat 4.4 que “si són zones naturals importants per a les aus migratòries, també es vetllarà per la conservació del seu hàbitat”, recorden els ecologistes.

2015-03-25 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Santa Eulària: archivada la denuncia de Més contra el Govern por prevaricación en Tagomago

(Diario de Ibiza, 24/03/2014)

Un juzgado de Palma afirma que no se ha encontrado a nadie responsable de ningún delito

efe/j. ll. f. | ibiza. ­El juzgado de instrucción número 2 de Palma emitió ayer un auto en el que archiva provisionalmente la causa abierta para investigar si la conselleria de Medio Ambiente del Govern cometió algún tipo de delito para favorecer los intereses del empresario alemán Matthias Kühn en el islote de Tagomago.

El auto afirma que el archivo se acuerda después de que el propio fiscal haya solicitado el sobreseimiento, y en vista también de que la denuncia, interpuesta por miembros de Més, no se dirige contra ninguna persona concreta.

La jueza explica que el ministerio fiscal ha desistido de continuar con la tramitación de la causa por entender que «una vez estudiada la denuncia, las declaraciones de los denunciantes y la documentación recabada durante la instrucción, no existen indicios de que nadie de la conselleria de Medio Ambiente haya cometido algún delito».

El fiscal argumenta que, precisamente, fue la conselleria quien inició las acciones penales contra Kühn, y que tampoco se detectan posibles irregularidades ni tratos de favor al empresario alemán en las decisiones que ha tomado el departamento que dirige Gabriel Company respecto a este caso.

También la titular del Juzgado de Instrucción número 2 concluye que una vez realizadas las diligencias de investigación antes citadas, «el ministerio fiscal no ha encontrado ninguna persona a quien atribuir una presunta responsabilidad penal», por lo que acuerda el sobreseimiento.

Esta resolución no es firme y contra ella cabe recurso de reforma y, subsidiariamente, de apelación, que se puede presentar ante este mismo juzgado.

Esta decisión judicial llega después de que el pasado septiembre los diputados del grupo parlamentario Més, Biel Barceló, David Abril y Fina Santiago, ratificaran su denuncia para que se investigara la actuación del Govern en relación a la construcción o ampliación de las instalaciones existentes en el islote de Tagomago.

Dos delitos diferentes

En mayo del año pasado, el grupo parlamentario Més interpuso una denuncia ante el juez de guardia de Palma para que se investigase por qué se había informado de forma favorable a la ampliación del quiosco existente en el islote de Tagomago, que cuenta con varias figuras de protección medioambiental.

Més consideró que en este caso existía un delito de prevaricación por parte de la conselleria de Agricultura, Medio Ambiente y Territorio porque en lugar de proteger «ha legalizado obras ilegales», y otro de tráfico de influencias, ya que se emitió informe favorable al tratarse de dos personas conocidas y con alto poder adquisitivo, explicó Santiago.

 

Palma: la Clínica Femenía tomará acciones judiciales por las ‘trabas’ de Cort

(Última Hora, 21/03/2015)

El propietario de la Clínica Femenía y del Instituto Quirúrgico, Mateu Verd, y el gerente del mismo, José Antonio Santandreu, anunciaron eset viernes que emprenderán acciones judiciales contra el Consistorio palmesano por las «trabas» que les está poniendo para el inicio de la actividad sanitaria del centro.

La propiedad ve un «posible caso de prevaricación» en la actuación de Cort y le acusa de «mentir» para negarle las licencias de actividad y obra, por lo que prepara un contencioso y también recurrirá a la vía la penal «porque hay una obligación de reflejar la verdad».

Las razones expuestas por el Ajuntament para justificar su decisión son el exceso de metros cuadrados edificados, posibles infracciones urbanísticas y la falta de autorización de funcionamiento expedida por Salut. La propiedad expuso los documentos que acreditan que el edificio es legal, que disponen de los permisos de instalación o licencia de actividad y que el informe de Salut es favorable al proyecto.

El propietario también informó de que «las demás clínicas privadas de Palma se han personado en el expediente para oponerse a la apertura de la Femenía», por lo que entiende que la actuación del departamento de Urbanisme «esta influenciada por estas clínicas».

La clínica supondrá la creación de unos 209 empleos directos.

2015-03-21 | Etiquetes: , , , , | Categories: | Enllaç

Pollença pretende legalizar unos 500 chalés ubicados en suelo rústico

(Diario de Mallorca, 21/03/2015)

Las viviendas que podrán incorporarse a la ordenación son las construidas antes de 1991 en zonas protegidas y las ilegales con faltas prescritas

j. frau. El ayuntamiento de Pollença quiere legalizar unas 500 viviendas unifamiliares ubicadas en suelo rústico que, por un motivo u otro, no cumplen con los parámetros urbanísticos establecidos. Por ello, ha convocado una reunión informativa para el próximoo martes día 24 en el Club Pollença para explicar a los propietarios de viviendas ilegales los pasos a seguir para legalizar las construcciones. Participarán en la reunión el alcalde Tomeu Cifre, el teniente de alcalde Martí Roca, el arquitecto municipal Jaume Carbonero y el letrado del Consistorio, Miquel Ripoll.

El Consistorio cree que los aproximadamente 500 chalés ilegales podrán revertir su situación "si los propietarios realizan los trámites oportunos ante el Ayuntamiento", ya que la disposición transitoria décima de la Ley del Suelo "incorpora un procedimiento extraordinario que permite la incorporación a la ordenación de las edificaciones existentes en suelo rústico construidas fuera de la legalidad y que en la actualidad se encuentran fuera de ordenación".

El alcalde Cifre explicó ayer que la medida podrá beneficiar a dos tipos de construcciones. Por una parte, aquellas que se levantaron en suelo protegido antes de la entrada en vigor de la Ley de Espacios Naturales en 1991 y, por la otra, las viviendas ubicadas en suelo rústico común cuyas ilegalidades hayan prescrito, es decir, que sean anteriores al año 2006.

El Consistorio confía en un plazo máximo de tres años para incorporar estas edificaciones ilegales a la ordenación "con todos los derechos y deberes inherentes a las obras realizadas con licencia". Cifre añadió que durante el último año han recibido numerosas peticiones por parte de propietarios para legalizar las construcciones, aunque "el tema no ha llegado a activarse nunca". [Nota de Disúrbia: Idò per què no ho deixau estar?]

Para poder legalizar estas construcciones, los propietarios deberán presentar documentación gráfica y escrita sobre la edificación en su estado actual y un proyecto de incorporación de "medidas de adecuación a las condiciones generales de integración ambiental y paisajística". El Consistorio podrá exigir que la estética se adapte al entorno de la casa.

La medida beneficia a la actividad turística

Uno de los argumentos aportados por el Ayuntamiento para instar a los propietarios de viviendas fuera de ordenación a legalizar las construcciones está relacionado con la actividad turística en el municipio. Según la institución municipal, la legalización de estos chalés ubicados en suelo rústico "es fundamental" para que los propietarios tengan "garantías" a la hora de alquilar las construcciones durante la temporada turística alta, una actividad de la que viven directa o indirectamente numerosos 'pollencins'.[Nota de Disúrbia: és que, a més a més, no és que siguin desgraciats que no tenen on viure, sinó que ho fan per guanyar doblers!!] La legalización también favorecería las operaciones de compraventa, además de la posibilidad de realizar reformas en las viviendas.

Sin embargo, según admitió ayer el propio alcalde Cifre, muchas viviendas rústicas del municipio no son legales y se están alquilando a extranjeros en verano porque "muchas de ellas están legalizadas desde el punto de vista turístico desde la aprobación de la ley de estancias turísticas en 2006, pero no a nivel urbanístico". La legalización de estas viviendas no beneficiará económicamente al Consistorio, según el alcalde Cifre.

2015-03-21 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Deià finaliza los trabajos de restitución en Llucalcari

(Diario de Mallorca, 18/03/2015)

j. mora sóller. El ayuntamiento de Deià dio ayer por finalizados los trabajos de restitución de diversos bancales en cumplimiento de la orden dictada por el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) en relación a los ya desaparecidos chalés de Llucalcari.

La alcaldesa de Deià, Magdalena López, explicó que ayer mismo los operarios terminaron las tareas de mampostería de reconstrucción de diversos marges siguiendo el estido tradicional de la Serra de Tramuntana, tal y como establecía la orden del TSJB. El plazo para realizar las obras concluía el próximo viernes. El ayuntamiento de Deià tuvo que rehacer los marges ya que la comisión judicial que visitó la zona donde fueron derribados los tres chalés de Llucalcari consideró que no se habían hecho de acuerdo al estilo mallorquín. Por ello, el consistorio tuvo que contratar otra empresa que ha desmontado los muros de piedra y los ha vuelto a construir siguiendo el estilo tradicional. Con la realización de estos trabajos culmina un largo litigio que comenzó en el año 1992 cuando el GOB denunció la construcción de tres viviendas en Llucalcari que, a pesar de tener licencia municipal, contravenía la norma de protección territorial.





		

Arxius

<Marzo 2015
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:


    Blogalia

    Blogalia