Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears

Ciutadella: el parking de peaje de Macarella reabre sin que la administración exija su cierre

(Menorca, 24/05/2016)

Axel Camarasa. El aparcamiento privado de Macarella vuelve a funcionar una temporada más para recibir a aquellos bañistas que optan por aparcar a pie de playa a cambio de pagar 5 euros si van en coche o 2 euros si se trata de una motocicleta.

Este espacio con capacidad para hasta 300 vehículos se encuentra dentro de una Área Natural de Especial Interés (ANEI) a pesar de que el Plan Especial Protección solo autoriza la existencia del parking público, para 160 coches, que está situado 750 metros más adelante dentro de la misma finca.

Aún así, ninguna de las administraciones implicadas ha adoptado hasta ahora medida alguna para clausurarlo o regularizarlo. Entre tanto, la situación se viene repitiendo, con solo un breve paréntesis, durante las dos últimas décadas.

Desde el Govern, administración competente en la gestión de espacios naturales, avanzan que se enviará un agente de medio ambiente para realizar una inspección de la zona y evaluar si se levanta un acta. Posteriormente, y en caso de que se detecte alguna ilegalidad, informará al Consell y al Ayuntamiento de Ciutadella «que son quienes deben actuar, por lo que es necesaria su colaboración». Hasta la fecha, sin embargo, el Govern sostiene que no tiene constancia de haber recibido ninguna denuncia, motivo por el cual no ha tomado medidas al respecto. Un hecho que confirma el concejal de Ciutadella Oriol Baradad, quien afirma que «nadie se ha quejado de esta situación» y retorna la responsabilidad al Govern.

A su vez, Baradad deja claro que el año pasado pudieron clausurar el parking de Cala en Turqueta porque existía una expediente urbanístico por obras ilegales que les permitía actuar. El Consell, por su parte, insiste en que, legalmente, no le concierne a él tomar decisiones sobre este aparcamiento.

En cambio, sí se ha buscado minimizar el riesgo desde la Dirección General de Emergencias, aunque sin cuestionar su existencia. En una reunión celebrada la semana pasada se acordó instar a la policía local a cortar el acceso a la playa una vez los paneles informativos adviertan de que las zonas de aparcamiento están completas.

Una medida que se tomó por primera vez el año pasado. El objetivo es impedir a toda costa que los vehículos estacionen en el propio camino puesto que es una de las zonas de la Isla con peores accesos en caso de emergencia.

2016-05-24 | Etiquetes: , , , , | Categories: Menorca | Enllaç

Piden revocar la licencia del chalet de John Barry en Santa Margalida tras 42 años

(Última Hora, 22/05/2016)

A. Pol. La inacabada mansión del oscarizado compositor británico John Barry en Santa Margalida se revuelve. Un ciudadano ha pedido recientemente al Ajuntament que revoque la licencia que se le concedió en 1974, hace 42 años.

El chalet de Barry ocupa la cima de un montículo muy cercano a la Vila desde el cual se puede disfrutar de unas magníficas vistas a la bahía de Alcúdia y al Pla. La mansión, de estilo californiano, no se llegó a acabar y el compositor jamás residió en ella.

El anónimo autor de la petición reclama que se declare la caducidad del permiso urbanístico. La licencia se otorgó sin fecha de caducidad específica, de modo que desde el punto de vista administrativo sigue vigente a día de hoy.

La licencia sigue vigente, pero se concedió al amparo de una legislación urbanística que hoy ya ha cambiado. Es imposible que ahora pueda construirse legalmente una mansión como la proyectada por Barry en una parcela rústica de sólo 12.000 metros cuadrados, justo en la cima de un montículo. La casa se halla muy deteriorada en la actualidad y ha sido expoliada varias veces en estos años.

2016-05-22 | Etiquetes: , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Campos nega la indemnització per la llicència il·legal de ses Covetes

(Ara Balears, 22/05/2016)

L’Ajuntament ha remès al Consultiu un informe que desestima 11,5 milions que reclama Marina Erst

Jaume Perelló. L’Ajuntament de Campos considera que els promotors dels 64 apartaments de ses Covetes no han de cobrar ni un euro d’indemnització per la frustrada operació, entre d’altres motius perquè a dia d’avui qualsevol hipotètic dret ja ha prescrit, segons figura en l’informe que ha remès el Consistori al Consell Consultiu perquè expressi la seva opinió, abans de tancar definitivament la tramitació d’aquesta reclamació.

Han passat 25 anys d’aquella llicència il·legal i, com sol ser habitual a Balears, l’expedient encara s’arossega per dins l’administració. En concret, l’Ajuntament de Campos ja s’ha pronunciat sobre la petició que formulen els titulars de la fallida Marina Erst, l’empresa que va construir els apartaments i que, en aquesta segona temptativa d’aconseguir doblers públics com a indemnització per haver aixecat apartaments amb una llicència il·legal, reclamen 11,2 milions d’euros.

Campos considera que no ha de pagar ni un euro i així ho ha fet constar en un informe, a causa principalment de la prescripció de qualsevol dret. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, l’afirmació municipal disposa també d’un informe de suport del Consell de Mallorca, en la mateixa línia.

Al Consultiu

El Consistori del Migjorn mallorquí ha remès al Consell Consultiu l’expedient amb la seva proposta perquè aquest òrgan s’hi pugui pronunciar. En tot cas, el seu dictamen no serà vinculant i, per tant, fonts municipals indiquen que “hauria de ser una proposta que significàs una posició molt novedosa que ara no ens podem imaginar, perquè canviï el sentit de la proposta municipal, que és el de no indemnitzar”, afirmen.

En tot cas, Campos no només ha informat negativament sobre la indemnització per motius de prescripció. El seu relat dels fets remès al Consultiu també incorpora arguments com el fet que els terrenys on s’aixecaren els apartaments avui enderrocats no són urbans, per la qual cosa no tenen cap possibilitat edificatòria.

Marina Erst reclama 1,2 milions per la compra dels terrenys, 1,2 per les obres executades, 505.000 euros per despeses legals (durant 18 anys va estar litigant contra el GOB per intentar evitar que es tombassin les construccions irregulars), 178.000 euros de despeses estrictament judicials i 7,1 milions pel lucre cessant, un concepte que els tribunals estan cansats d’ignorar en sentència.

L’Ajuntament de Campos assegura que ha reclamat factures als promotors per tal que acreditin de manera fefaent aquests costos i l’empresa no ha aportat pràcticament res oficial, que en tot cas és l’únic que es pot prendre en consideració a l’hora d’estudiar una compensació.

Història

Es dóna la circumstància que un dels actuals propietaris de Marina Erst és el pare del batle Sebastià Sagreras (PP), del mateix nom i primer llinatge que el seu fill, més conegut com a Peixet. Aquest empresari i poderós actor econòmic local va participar en un grup d’inversors que compraren la promoció de ses Covetes quan el seu futur judicial ja era molt incert. Adquiriren la promoció dels apartaments que ja s’havia quedat la Caixa l’any 1994, perquè Michael Ernest Fischer i Hans Gerd Jager, els titulars inicials de Marina Erst, no pagaven les quotes de la hipoteca concedida per tirar endavant les obres.

Operació cridanera

L’operació va ser molt comentada en aquell moment perquè ja hi havia sentències en contra del complex i era molt poc probable que es pogués aconseguir comercialitzar els xalets, i molt menys rendibilitzar la inversió. Sebastià Sagreras es mostrava en una entrevista a premsa “absolutament convençut” que tot era legal i aspirava a demanar 60 milions d’euros d’indemnització a qui gosàs tomar el complex.

No en va demanar mai tant, però sí 27,3 milions en un primer intent l’any 2010, que ara en aquesta segona temptativa han quedat reduïts a 11,5 milions.

El Consistori progressista de Campos, l’any 2010, decidí eliminar qualsevol dubte sobre el futur dels comptes públics respecte de possibles indemnitzacions futures i va encomanar dos informes en profunditat: un de caràcter jurídic signat per Joan Torras i un altre a un arquitecte.

El lletrat Joan Torras va arribar a la conclusió que hi havia dos elements fonamentals a tenir en compte. El més important, que ses Covetes, després d’acreditar-ho “totes i cadascuna de les tretze sentències judicials dictades, no han tingut mai el caràcter ni la condició de sòl urbà”. El jurista recordava que tant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears com la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional i la Sala Tercera del Tribunal Suprem dictaminaren que “el dia 29 de juliol del 1988, quan entrà en vigor la Llei de costes, les dues parcel·les de referència no tenien el caràcter ni la condició de sòl urbà, i és evident que amb posterioritat no poden tenir aquesta classificació, per impediment legal”.

Per tant, segons ell, només es podia indemnitzar com a sòl rústic. Va ser llavors quan el peticionari va desistir de la seva intenció abans que l’Ajuntament remetés el seu parer al Consell Consultiu.

Ara l’expedient torna ser a mans de l’òrgan autonòmic, que n’emetrà un dictamen no vinculant. Llavors serà l’Ajuntament de Campos el que hi tindrà la darrera paraula, i tot apunta que un quart de segle després, es podrà tancar la carpeta de ses Covetes.

El jutge demana a Andratx que sol·liciti ajuda policial si és incapaç de tombar els apartaments de Cala Llamp

(Ara Balears, 19/05/2016)

Li reclama que identifiqui els propietaris dels apartaments il·legals que segons el Consistori no deixen entrar els tècnics per fer el projecte d'enderrocament

J. Perelló. El magistrat del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma continua la complicada tasca d'aconseguir que l'Ajuntament d'Andratx enderroqui els 12 apartaments il·legals de Cala Llamp, en compliment d'una sentència judicial que aviat complirà 3 anys.
En aquest nou episodi, Tomás Méndez demana al consistori que “identifiqui els propietaris” que no deixen passar els tècnics municipals per tal de fer els amidaments oportuns i els càlculs per poder elaborar el projecte d'esbucament.

Per descomptat, el demandant i guanyador del procediment, el GOB, té clar que tot plegat és una maniobra dilatòria de l'Ajuntament d'Andratx, que va ser capaç de donar una llicència el juliol de 2005, en temps d'Eugenio Hidalgo, sense que fos legal, tal com ha sentenciat la justícia, i ara resulta que no troba la manera d'entrar-hi per poder projectar la demolició. De fet, els darrers 3 anys, des que es va dictar la sentència que declarava completament il·legal i il·legalitzable la construcció, el Consistori no ha fet més que deixar passar el temps i posar-hi tots els entrebancs possibles, que el magistrat ha anat revocant un darrere l'altre.

La darrera estratègia va ser afirmar al jutjat que no li era possible entrar a l'edifici il·legal per poder prendre mides abans de tomar-lo, i per aquest motiu el titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 ha dit a l'Ajuntament que li aporti nom, DNI, finca, pis i porta dels titulars de les propietats que es neguen a deixar-hi passar l'autoritat, i li ha advertit que, si cal, “sol·liciti  auxili policial”, perquè del que es tracta és de complir la sentència.

Els 12 apartaments autoritzats per Eugenio Hidalgo varen ser promoguts per l'empresa Marmacen Sol, propietat del promotor també condemnat pel cas Andratx Manuel Zapata; s'aconseguí la llicència en el temps rècord d'un mes després d'haver-la sol·licitada i amb informes favorables del jurídic i de l'arquitecte municipal, que varen ser “convençuts” pel promotor, segons figura en el sumari judicial, tot i que el sòl no era urbà, de la possibilitat de construir-hi una promoció d'apartaments.

Ho ha provat tot

Andratx ha intentat tot tipus de maniobres per evitar la demolició. S'ha adreçat al recurrent, el GOB, qui sempre ha demanat que es restableixi la legalitat i que, per tant, s'enderroqui l'edifici, i fins i tot ha arribat a promoure una revisió de normes subsidiàries, fa només uns mesos, que va sorprendre alguns tècnics de la ponència tècnica de la Comissió Insular d'Urbanisme per la manca de rigor de la proposta.

Els intents municipals no tenen cap altra motivació que intentar evitar una indemnització que es preveu que serà important, una vegada que els propietaris dels apartaments il·legals reclamin al Consistori tots els perjudicis ocasionats per una llicència irregular atorgada per Eugenio Hidalgo, el batle que va ser empresonat pel cas Andratx.

Vilafranca rebutja adherir-se a l'Agència de Disciplina Urbanística del Consell

(Ara Balears, 12/05/2016)

El grup governant conservador, afí al PP, es nega a debatre la moció del grup Independents-Esquerra

M. Barceló. Els plens municipals a Vilafranca han esdevingut monòlegs. L'oposició proposa i el grup de govern, amb majoria absoluta, accepta o denega sense la passa prèvia del diàleg i el debat. "Passam a votació" és la frase més repetida del batle, Montserrat Rosselló, de Partit per al Poble (PxP), afí al PP. La darrera moció del grup Independents-Esquerra, proposant l'adhesió de Vilafranca a l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística, ha seguit aquest tràmit de llampec.

La negativa a cedir al Consell el control de les llicències d'obres i infraccions es va plasmar en la votació del ple d'aquest dimarts a vespre: sis vots en contra (PxP) i cinc a favor –MÉS (3) i Independents-Esquerra (2)–. Segons la portaveu d'Esquerra, Lluc Bauzà, traspassar al Consell les competències de disciplina urbanística és una manera d'evitar el malestar que solen causar aquestes funcions entre Ajuntament i els infractors.
En el ple, l'oposició va quedar sense veure els decrets de batlia, dels quals se'n va donar compte en la reunió. Tampoc va rebre cap explicació de per què i com es generà un romanent de 700.000 euros durant l'any passat, quasi la meitat del pressupost.

D'altra banda, el portaveu de MÉS, Jaume Català, ha assegurat que PxP té intenció de privatitzar el servei d'escola d'estiu, "amb l'agreujant que en el plec de condicions no hi especifica els preus". Segons Català, "algú hi perdrà doblers: o l'Ajuntament o l'adjudicatari".

2016-05-12 | Etiquetes: , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Sant Antoni: multa de 116.000 euros por obras ilegales en una casa situada en ANEI

(Diario de Ibiza, 12/05/2016)

La vivienda está situada en la zona de Cap Nonó y ya se ha demolido el ala norte porque no tenía licencia

redacción | ibiza. ­La Junta de Gobierno del Ayuntamiento de Sant Antoni aprobó ayer imponer una multa de 116.092 euros al propietario de una vivienda situada en la zona de Cap Nonó como consecuencia de una infracción administrativa tipificada en la Ley 2/2014, de ordenación y uso del suelo, según informó el Consistorio en un comunicado.

Dentro de este expediente de restauración de la legalidad urbanística, el Ayuntamiento había ordenado la demolición del ala norte de esta vivienda en la cual, a pesar de estar situada en zona ANEI, se había llevado a cabo una ampliación sin la licencia de obras municipal de 352,95 metros cuadrados construidos en planta sótano, baja y primera.

Los servicios técnicos municipales han constatado la total demolición de las obras que motivaron este expediente de restauración de la legalidad.

2016-05-12 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Eivissa i Formentera | Enllaç

El consorcio de disciplina urbanística, para final de año

(Diario de Ibiza, 9/05/2016)

El Consell pide al Govern que la reforma de la ley del suelo «facilite» la unificación de esta competencia municipal

e. r. | ibiza. La consellera de Territorio y Movilidad, Pepa Marí, confía en que «a finales de este mismo año» esté ya «bastante avanzada» la constitución de un consorcio de disciplina urbanística de toda la isla, o bien con los ayuntamientos que quieran integrarse. «Es un proyecto de legislatura, pero hay que empezar pronto. Hay que sacarlo adelante en el segundo semestre», afirma.

Por el momento, el Consell solo ha mantenido contactos «informales» con los ayuntamientos y, según Marí, «algunos están más de acuerdo y otros ponen más pegas». Durante el anterior gobierno progresista, el entonces conseller de Territorio, Miquel Ramon, planteó a los consistorios la posibilidad de unificar la disciplina urbanística, pero los municipios gobernados en ese momento por el PP (Sant Antoni, Santa Eulària y Sant Joan) rechazaron esta posibilidad.

Marí está dispuesto a mancomunar este servicio «si hay dos o tres ayuntamientos que quieran hacerlo». «En Menorca funcionó un consorcio de disciplina durante un tiempo sin un Ayuntamiento y no pasa nada por ello», recordó.

Al ser preguntada sobre la capacidad del Consell para ofrecer los medios necesarios para gestionar la disciplina urbanística con garantías, la consellera reconoce que hay «un problema» en «la creación de las plazas y la contratación del personal» por culpa de la ley Montoro. «La ley también es muy estricta sobre la creación de consorcios u otros órganos de la Administración», agrega. Por ello, la consellera plantea la posibilidad de reciclar para esta finalidad el consorcio para la Reconversión Territorial y Paisajística que creó el Govern para negociar con los afectados de la protección de terrenos afectados por la ley 4/2008 (Benirràs, Roca Llisa, Punta Pedrera...) una compensación por los derechos urbanísticos perdidos. «Es una opción», dice Marí, que también apunta «la posibilidad» de constituir «una especie de Ciotupha política» para gestionar este servicio.

La institución ha pedido al Govern que en la reforma de la ley del suelo prevea alguna medida para «facilitar» que se pueda mancomunar la disciplina urbanística.
 

2016-05-09 | Etiquetes: , , , | Categories: Eivissa i Formentera | Enllaç

La Agencia de Disciplina Urbanística precinta unas obras sin licencia en Algaida

(Última Hora, 7/05/2016)

Europa Press. La Agencia de Disciplina Urbanística (ADU) ha precintado unas obras sin licencia en suelo rústico en el municipio de Algaida ante la falta de colaboración de la propiedad para detener los trabajos, según ha informado el Consell de Mallorca.

Hace unos días, la Agencia ordenó la paralización después de cuatro visitas de los inspectores en las que solicitaron la parada voluntaria.

Este viernes, miembros de la Agencia se han desplazado hasta los terrenos, acompañados de la Guardia Civil, para precintar las obras.

La infracción es considerada grave porque se trata de la construcción de una nueva vivienda y una piscina en una finca donde no existía ninguna edificación.

Además, los terrenos no tienen la parcela mínima para que se pueda autorizar la vivienda: se trata de una finca de unos 7.000 metros cuadrados cuando, legalmente, se necesitaría el doble de superficie como mínimo.

A partir de este momento, si la propiedad vulnera el precinto y continúa con las obras, la ADU se verá obligada a aplicar la Ley del suelo de Baleares por lo que denunciaría los hechos ante la Fiscalía por haber cometido un presunto delito penal.





		

Arxius

<Mayo 2016
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:


    Blogalia

    Blogalia