Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears

Palma: Cort revisará dos expedientes de obras que «presentan irregularidades manifiestas»

(Última Hora, 30/06/2015)

Europa Press. El regidor de Modelo de Ciudad, Urbanismo y Vivienda digna, Antoni Noguera, ha anunciado este martes que el Consell de Gerencia ha acordado revisar dos expedientes urbanísticos que presentan «irregularidades manifiestas», sobre los que la Federación de Asociaciones de Vecinos ha hecho hincapié durante la reunión.

En primer lugar, se trata de las obras que se están llevando a cabo en el Club Náutico de Cala Gamba sin licencia, para las que Noguera ha destacado que revisarán el expediente con los respectivos permisos.[Nota de Disúrbia: com quedam? En tenen o no en tenen?]

El segundo caso se refiere a la licencia de actividades del bar de Es Carnatge. «Es una licencia que plantea dudas y presenta irregularidades manifiestas. Estamos preocupados pero lo revisaremos y lo solucionaremos», ha aseverado Noguera.
El concejal ha afirmado que se revisarán estos dos casos ya que «el Ajuntament debe tener un posicionamiento claro y contundente para garantizar el cumplimiento de la legalidad en cuestiones urbanísticas».

Noguera ha presidido la primera reunión del Consell de Gerencia de Urbanismo, en la que ARCA ya ha participado como nuevo miembro, con voz y sin voto.

En este sentido, ha resaltado la importancia de la presencia de ARCA en este organismo «porque pueden hacer aportaciones significativas gracias a su visión y experiencia en la protección del patrimonio urbanístico de Palma», ha concluido.

2015-07-01 | Etiquetes: , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Felanitx multará como infracción urbanística las caravanas des Babo y s´Algar

(Diario de Mallorca, 27/06/2015)

El Ayuntamiento quiere acabar con los estacionamientos en lugares protegidos para evitar que se conviertan en 'campings' encubiertos

s. sansó portocolom. El ayuntamiento de Felanitx no quiere que este verano las autocaravanas invadan las playas y áreas naturales de especial interés (ANEI) de Portocolom, por lo que sancionará a los propietarios que sean avisados y no abandonen el lugar, con multas como si se tratara de una infracción urbanística. "Viven dentro de un ANEI sin tener licencia como vivienda, así que infringen la normativa urbanística", afirma el alcalde Joan Xamena (Bloc per Felanitx).

Los principales problemas han sido causados tradicionalmente por aquellos vehículos-vivienda estacionados, "a veces incluso todo el verano", en las zonas de Portocolom conocida como es Babo y s'Algar, "lo que, aparte de dar mala imagen, es directamente ilegal".

El pasado fin de semana la Policía Local de Felanitx ya advirtió a diversos conductores la imposibilidad de dejar la caravana en esa ubicación, una medida de disuasión que se repetirá de nuevo este fin de semana.

Hace años que Portocolom se convierte, durante los meses de verano, en un punto común y privilegiado para aquellos que quieren disfrutar de sus vacaciones en plena naturaleza y sin la necesidad de pagar un hotel o apartamento, lo que a veces no casa con la legalidad. Algunos vecinos de la localidad, sin embargo, no creen que el Ayuntamiento pueda tener potestad para regular el acceso de caravanas, ya que están aparcadas y no asentadas en el terreno, y que se encuentran en terrenos que no son municipales, por lo que dudan de las competencias locales [Nota de Disúrbia: ha! Idò que s'informin millor sobre la normativa aplicable, que no deixa cap dubte al respecte].

"Tenemos informes técnicos para poder tomar medidas legales", añade Xamena, "no queremos que estas zonas se conviertan al final en un camping ilegal. Pernoctan durante días sin permisos, por lo que es necesario poner unos límites".

El lío de los sueldos

El PP de Biel Tauler ya ha empezado con su labor opositora, criticando "que el actual equipo de gobierno cobre un 45% más" que lo que lo hacía el del PP de la pasada legislatura. Argumento que no comparte el alcalde del Bloc: "Tauler no cuenta que muchos de sus ediles cobraron 18.000 euros anuales en sobresueldos solo por asistir a juntas de gobierno y plenos. En total, con la reestructuración le ahorramos al ciudadano unos 37.000 euros al año".

2015-06-27 | Etiquetes: , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Inca i Artà preveuen delegar la disciplina urbanística al Consell

(Ara Balears, 19/06/2015)

La legislatura passada no s'hi adherí cap consistori

MARGALIDA BONNÍN. L'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca s'engrandirà amb la configuració dels nous consistoris. De moment, Artà i Inca han confirmat que preveuen adherir-s'hi. Altres municipis, com Llubí, valoren la possibilitat.

Aquesta és una dada destacable si es té en compte que actualment només hi ha sis municipis amb la disciplina urbanística delegada al Consell. Són Campanet, Son Servera, Puigpunyent, Marratxí, Montuïri i Algaida. Durant la legislatura passada, cap ajuntament s'hi va adherir i un, Valldemossa, la va deixar.

Artà

En el cas d'Artà, el primer ple ordinari del nou equip de govern, que es farà al juliol, durà aquest punt a l'ordre del dia. La delegació de les competències a l'agència és una de les condicions posades per Alternativa per Artà (1) per entrar a l'equip de govern. Si aquesta condició no es respecta, preveu sortir-ne.

L'Ajuntament artanenc ha rebutjat en altres ocasions l'entrada a l'agència. La darrera fou el setembre de 2013. Aleshores, ni El Pi ni el PSOE, que s'han compromès a donar-hi suport, no votaren favorablement a la iniciativa.

Inca

Pel que fa a la capital del Raiguer, també preveu entrar-hi, tal com confirmà el nou regidor d'Urbanisme, Biel Frontera (MÉS). Ara bé, cal tenir en compte que l'agència està pensada per als ajuntaments petits, amb menys recursos per fer complir la disciplina urbanística i una política de proximitat que sovint fa més difícil l'objectivitat en les sancions a les obres il·legals.

Novetats a l'Agència

Frontera destacà la possibilitat que durant la propera legislatura els ajuntaments adherits es puguin veure recompensats amb la devolució de part d'allò recaptat en sancions, tal com indiquen els seus estatuts. Les negociacions per arribar a un acord de govern al Consell de Mallorca inclouen aquesta mesura. Suposaria que un tant per cent d'allò que es recaptàs repercutiria en els ajuntaments, directament o bé a través d'una línia de subvencions.

Això no obstant, des de l'agència recorden que el cobrament de les multes ha davallat a causa de la crisi i que aquest és lent. "No és una font d'ingressos, hi ha moltes dificultats per cobrar", ha explicat el gerent de l'agència, Maties Morey. Moltes de les infraccions s'abonen anys després que s'hagi imposat la multa.

Per altra banda, també es discuteix la possibilitat de potenciar-la i dotar-la de més recursos que li permetrien augmentar el nombre d'inspectors.

Què és

L'agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca es va crear l'any 2009. El seu objectiu era la cessió per part de la majoria d'ajuntaments de l'illa de les competències municipals d'inspecció, sanció i restabliment de la legalitat urbanística.

L'any 2014 inicià 28 procediments sancionadors i de demolició, imposà 28 multes per valor d'1,5 milions d'euros i dictà 18 ordres de demolició.

2015-06-19 | Etiquetes: , , , , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Sant Josep: la jutgessa declara prescrit el delicte urbanístic de l'exconseller de Patrimoni d'Eivissa, Joan Marí 'Botja'

(Ara Balears, 18/06/2015)

La magistrada ha donat per bons els al·legats dels tres advocats defensors, la principal exposició dels quals l'ha realitzat Rafael Perera

ES NOU DIARI Eivissa. La titular del Jutjat d'Instrucció número 1 d'Eivissa, Clara Ramírez, ha declarat prescrit el delicte contra l'ordenació del territori que pesava sobre l'exconseller insular de Patrimoni Joan Marí Tur 'Botja', sobre l'arquitecte Joan Prats Bonet i Antonio Huerta Ruiz, exarquitecte municipal de Sant Josep.

Els tres s'han assegut aquest dimecres dematí al banc dels acusats per respondre per unes les obres que va realitzar Botja a la finca Can Geroni per convertir uns corrals en un habitatge en un espai protegit que es trobava per sobre de la cota de 200 metres d'altura.

La magistrada ha donat per bons els al·legats dels tres advocats defensors, la principal exposició dels quals l'ha realitzat el lletrat Rafael Perera. L'advocat ha reconegut el delicte urbanístic, encara que va defensar que ja han transcorregut els tres anys legals per a la seva prescripció. Per a això, ha aportat com a prova el dictamen del perit enviat per la Fiscalia el 2007 i 2008 per verificar l'estat de la propietat, i al qual va demanar que ratificàs que les obres estaven finalitzades el març de 2007, en la seva primera visita, confirmació que el perit va realitzar per escrit.

Segons ha motivat Perera, entre març de 2007 i maig 2010, quan va ser imputat Botja, van transcórrer "àmpliament" els tres anys de termini legal per a la prescripció. Així s'ha expressat sobre els tres anys i dos mesos transcorreguts entre el final d'obra i la imputació.

Per la seva banda, l'advocat de l'exarquitecte Antonio Huerta ha defensat que en el seu cas la prescripció és més evident ja que l'informe favorable emès per a la construcció de l'habitatge data de 1998.

El judici ha començat a les deu i quart, després d'escoltar els al·legats, la magistrada ha decidit fer un un recés de mitja hora per decidir sobre la prescripció sol·licitada per les parts, que han demanat que es resolgués aquest mateix matí.

La lletrada no ha esperat que acabàs el recés i ha comunicat als acusats "de paraula" que la causa està resolta. Segons ha explicat l'advocat a la porta dels jutjats, amb aquesta decisió la causa queda acabada "sense necessitat de cap recurs, ja que la fiscal ha admès la resolució de la jutgessa i ha renunciat a formular qualsevol tipus de recurs". La jutgessa va fixar la seva resolució en una acta, signada per tots els acusats, ara absolts, que després es reflectirà en una resolució per escrit.

Per la seva banda, Botja només s'ha limitat a dir que tot el que li ha passat en aquesta causa i en altres "vindrà reflectit fidelment en les memòries que estic escrivint". "Cada cosa i cada persona es col·locarà al seu lloc", ha assenyalat Botja.

Perera ha volgut deixar clar que l'exconseller no se'l jutjava per prevaricació sinó per un delicte contra l'ordenació del territori.

L'exbatle d'Andratx accepta una multa de 2.400 euros

(Ara Balears, 17/06/2015)

La Fiscalia ha acusat els tres implicats de la peça separada número 69 del cas Andratx només de falsedat documental, no de delicte contra l'ordenació del territori

EFE. L'exbatle d'Andratx Eugenio Hidalgo ha acceptat aquest dimarts ser condemnat a pagar una multa de 2.400 euros per induir la falsificació d'un certificat per construir un xalet en sòl protegit el 2004, fets pels quals el zelador municipal, Jaume Gibert,  ha admès una pena d'1 any i 8 mesos de presó.

La Secció Segona de l'Audiència de Palma ha jutjat aquest dimarts dematí la peça separada número 69 del cas Andratx, referida a la construcció d'un xalet en sòl rústic protegit, no urbanitzable i d'especial protecció [Nota de Disúrbia: d'això se'n diu un pleonasme...] per ser Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP).

La Fiscalia Anticorrupció ha arribat a un acord amb les defenses dels tres acusats (l'exbatle, el zelador i l'amo de l'habitatge) pel qual han admès el delicte de falsedat i s'han conformat amb les penes sol·licitades.

El fiscal considera que, per l'amistat existent entre l'amo de la parcel·la, el seu pare (ja mort) i l'exbatle, els tres van acordar diverses actuacions per construir un habitatge de nova planta on la llei no ho permetia, i el zelador va realitzar un certificat on va fer constar falsament que al solar hi havia un habitatge agrícola [Nota de Disúrbia: què és això??] de més de 10 anys d'antiguitat.

El propietari de l'habitatge va sol·licitar una llicència d'obres que li va ser concedida, però el certificat que no era veraç no es va incorporar a l'expedient, de manera que la Fiscalia ha estimat que la falsificació no té relació amb la infracció urbanística i ha acusat els tres implicats només de falsedat documental, no de delicte contra l'ordenació del territori.[Nota de Disúrbia: què??]

Gibert va confessar aquests fets abans que fossin investigats, per la qual cosa el fiscal ha sol·licitat que se li apliquin els atenuants de confessió i col·laboració amb la justícia, a més de dilacions indegudes. El zelador ha acceptat la petició d'una condemna d'1 any i 8 mesos de presó, multa de 540 euros, inhabilitació especial i pagarà un terç de les costes.

El propietari del terreny i l'habitatge serà condemnat com a inductor del delicte de falsedat, amb l'atenuant de dilacions indegudes, a 9 mesos de presó i multa de 2 mesos a 4 euros diaris, que serà substituïda per una pena de 20 mesos de multa, per tant abonarà 2.400 euros.

L'exbatle Hidalgo ha admès el mateix delicte i idèntica condemna a pagar una multa de 2.400 euros.

L'Ajuntament d'Andratx, que exercia l'acusació particular, s'ha retirat del procediment perquè no estava perjudicat pel delicte que s'ha jutjat.

El tribunal ha declarat el judici vist per a sentència i conclòs.

Amb el judici d'aquesta peça separada, el cas Andratx està pròxim a la seva finalització, ja que únicament està pendent de jutjar al setembre una causa per diverses construccions a l'Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP) de Monport, i  tres assumptes més la instrucció dels quals està a punt de finalitzar.

El cas Andratx va esclatar el 26 de novembre de 2006 amb l'anomenada operació Voramar, en la qual es van dur a terme diversos escorcolls i van ser detinguts Hidalgo, Gibert i el llavors director general d'Ordenació Territorial, Jaume Massot, assessor de l'Ajuntament.

Hidalgo, que està en llibertat condicional, ha estat condemnat en diverses de les gairebé 80 peces en què ha arribat a estar dividit el cas Andratx, per delictes de prevaricació, contra l'ordenació del territori, suborn, negociacions prohibides, desobediència i falsedat. També Gibert compleix encara condemna per diverses peces, a més de Massot, tot i que amb beneficis penitenciaris.

Santa Eulària: el Consell advierte de que no se puede legalizar la planta de hormigón de Ca na Negreta

(Diario de Ibiza, 14/06/2015)

La institución pide a Santa Eulària si ha autorizado o ha abierto expediente de infracción por la acumulación de material de construcción en suelo rústico

e. r. | Ibiza. El Consell de Ibiza advierte al Ayuntamiento de Santa Eulària de que no se puede legalizar la planta de hormigón que la empresa Ibidecsa, del grupo Hermanos Parrot, explota en sus instalaciones de Ca na Negreta. En respuesta al escrito de denuncia de la Asociación de afectados por la cantera de ses Planes, que preside el excampeón del mundo de motociclismo Ángel Nieto, el departamento de Territorio del Consell ha dirigido un escrito al Ayuntamiento de Santa Eulària en el que le recuerda que en suelo rústico está prohibido el uso industrial y que así lo reflejan tanto las Normas Subsidiarias del municipio como el Plan Territorial Insular.

El pasado 8 de junio, y a raíz de la denuncia de la asociación de afectados, técnicos del Consell hicieron una inspección en las instalaciones de Ibidecsa en Ca na Negreta, en la que comprobaron que hay una serie de edificaciones que se encuentran en suelo urbano, pero otras en rústico y área de transición. El Consistorio tramita en este momento una solicitud de permiso de instalación de actividad permanente mayor de fábrica de hormigón y otros para regularizar una serie de actividades que se desarrollan en este terreno, aparte de otro expediente para legalizar «unas edificaciones».

En su escrito, el Consell señala que como está prohibido el uso industrial en suelo rústico, «no resultaría ajustado a las normas [ni a las Normas Subsidiarias ni al PTI] incorporar a la ordenación edificaciones relativas a un uso prohibido ni tampoco la autorización de las modificaciones y mejoras previstas en el establecimiento, así como la regularización de actividades existentes».

Asimismo, los técnicos que visitaron las instalaciones de Ca na Negreta hallaron «depósitos al aire libre de materiales de construcción, como bloques de hormigón, unos en proceso de secado y otros amontonados, formando torres que podían superar los tres metros de altura».

Diez días para informar

En el escrito dirigido al Consistorio, el Consell recuerda que la ley del suelo de Balears determina que los movimientos de tierra, las explanaciones, extracciones de áridos, la explotación de canteras y, como es el caso, el depósito de materiales deben autorizarse previamente por parte de la Administración con una licencia urbanística. Por ello, el Consell pide al Ayuntamiento que en un plazo de 10 días le informe sobre si ha concedido algún permiso a Ibidecsa para acumular el material de construcción hallado sobre el terreno y, en el caso de que no sea así, si se ha abierto un expediente de disciplina urbanística.

Anteriormente, el Consell solo se podía subrogar las competencias de disciplina urbanística en el caso de que los ayuntamientos no actuasen. Sin embargo, desde la aprobación de la nueva ley del suelo el Consell puede abrir un expediente directamente [Nota de Disúrbia: no és cert això!], pero, pese a ello, el equipo de gobierno en funciones prefiere, antes de intervenir, confirmar primero la hipotética inactividad municipal.

La reacción | Los vecinos piden que se revise todo otra vez

La Asociación de afectados por la cantera de ses Planes celebra que el Consell «confirme las sospechas» que denunciaron sobre las supuestas irregularidades de las instalaciones de Ca na Negreta en las que se construyen bloques de hormigón con material de la explotación minera de Jesús. Ante esta situación, este colectivo solicita tanto al Govern balear como al Consell de Ibiza que «vuelva a revisar todos los procedimientos abiertos, y específicamente el de autorización del proyecto de restauración e instalación de dos plantas de hormigón y cemento en ses Planes». Insisten en que estas dos instalaciones son «nocivas» para el municipio. También reclama el cierre de las instalaciones de Ca na Negreta.

La justicia avala las multas de Vila a los anunciantes en vallas que no tienen licencia

(Diario de Ibiza, 13/06/2015)

Varias sentencias simultáneas desestiman los recursos de las empresas afectadas

joan lluís ferrer | ibiza. El juzgado de lo contencioso administrativo número 1 de Palma de Mallorca ha confirmado la plena legalidad de las sanciones económicas impuestas a las principales discotecas de Ibiza y a la empresa Ibiza Publicidad por la utilización de las vallas ilegales instaladas en el municipio de Vila. Estas empresas recurrieron judicialmente las multas de 601 euros por cada valla publicitaria que les impuso el Ayuntamiento de Ibiza por carecer de licencia, pero ahora el citado juzgado ha desestimado todos y cada uno de los argumentos expuestos, y además condena a los recurrentes a pagar las costas procesales del pleito.

En total, el número de sanciones impuestas por el Ayuntamiento de Ibiza rozaba las 170, todas ellas de 601 euros, aunque algunas empresas acumularon hasta 30 multas, por tener este número de vallas contratadas. La normativa vigente no solo castiga a quienes coloquen estas vallas, sino a quienes se anuncien en ellas.

Las discotecas e Ibiza Publicidad alegaban, entre otras cosas, que las infracciones habrían prescrito, que no existía infracción, que se vulneró el principio de seguridad jurídica y que la ordenanza de publicidad de Vila es ilegal. La sentencia rechaza todos estos argumentos.

La resolución recuerda que «cada vez que se quiera difundir un mensaje publicitario, deberá contarse con la preceptiva licencia, de tal forma que la ausencia de la misma supone la comisión de una falta grave», tal y como establece la ordenanza municipal correspondiente, que la juez considera plenamente legal. Pero, a pesar de que es necesaria licencia para la actividad publicitaria, esta «no ha sido aportada» por los denunciantes ni en vía administrativa ni judicial, constata la juez.

Ilegalidad y prescripción

Los recursos también pretendían demostrar la ilegalidad de esta ordenanza, pero el fallo señala que en ningún momento se concretan cuáles serían esos motivos de nulidad.

En cuanto a la vulneración de la presunción de inocencia, la sentencia señala que las inspecciones efectuadas por los funcionarios municipales y los informes que estos elaboran «superan la mera denuncia para ser considerados como prueba».

Otro de los argumentos en que basaban su recursos estas empresas era la supuesta prescripción de la infracción, al considerar que se había superado el plazo de tiempo establecido para ello. Sin embargo, la juez responde que «en el presente caso nos encontramos ante una infracción continuada», por lo que «la producción de sus efectos prosiguen en el tiempo» y no se limitan a un periodo concreto.

En general, los recurrentes no han conseguido demostrar ni que el Ayuntamiento no sea competente para sancionar ni que exista la licencia legalmente requerida para este tipo de actividades.

Se da la circunstancia de que al menos una de estas sentencias lleva fecha del 28 de mayo, pero el Ayuntamiento de Ibiza no la ha hecho pública en ningún momento, pese a que avala las tesis de su equipo de gobierno.

Los trámites para actuar contra estos soportes publicitarios ilegales comenzaron cuando el entonces concejal de Comercio, Nacho Rodríguez, ordenó su retirada por carecer de permiso. Tras efectuar el correspondiente inventario, se empezó por sancionar a los anunciantes y luego se abrieron expedientes de tipo urbanístico encaminados a conseguir el desmantelamiento físico de las vallas.

 Sin noticias de los expedientes del Consell

Además de las 167 sancionadas por Vila, el Consell expedientó otras 18 ubicadas en suelo rústico

j. ll. f. | ibiza Las multas ahora confirmadas son el paso previo a la retirada de las vallas publicitarias, puesto que al margen de los expedientes a los anunciantes instruidos por la concejalía de Turismo de Ibiza –que dieron lugar a estas sanciones–, la concejalía de Urbanismo inició la instrucción de otras tantas órdenes de desmantelamiento físico de estos soportes publicitarios, pero aún no ha finalizado su tramitación.

El Ayuntamiento no ha dado a conocer desde hace meses ninguna novedad sobre estos expedientes. Tampoco lo ha hecho el Consell de Ibiza en relación con los 18 que ha abierto contra otras tantas vallas publicitarias ilegales situadas en suelo rústico en varios enclaves de la isla, concretamente junto a carreteras que son titularidad del Consell de Ibiza.

14 de ellas están situadas en la carretera de Sant Joan, mientras que tres están en la de Sant Josep y otra en la ronda de ses Païsses.

El Consell anunció la apertura de estos expedientes el 26 de marzo de este año.

La Ley de Carreteras de Balears establece que no pueden instalarse vallas publicitarias en suelo rústico junto a las carreteras y que en suelo urbano solo se permiten si tienen licencia del Ayuntamiento.

En el municipio de Ibiza, ni el Plan General de Ordenación Urbana ahora suspendido ni el anterior, actualmente vigente, permiten este tipo de paneles sin licencia.

Por su parte, el Ayuntamiento de Sant Antoni aprobó en pleno la retirada de todas su vallas ilegales en suelo rústico, pero el equipo de gobierno de Pepita Gutiérrez incumplió de forma sistemática este acuerdo, que los partidos de la oposición lo han reclamado de forma insistente durante todo el tiempo.

Demanen un any i mig de presó per a l'exbatle d'Andratx, Eugenio Hidalgo

(Ara Balears, 12/06/2015)

L'Audiència de Palma durà a terme la setmana que ve el judici d'una peça del cas Andratx, que està dividit en gairebé 70

EFE Palma. L'Audiència de Palma durà a terme la setmana que ve el judici d'una peça del cas Andratx per la construcció d'una casa en sòl rústic contra quatre acusats, entre els quals hi ha l'exbatle Eugenio Hidalgo, per a qui la Fiscalia demana 18 mesos de presó.

Aquesta causa és la peça número 12 de les gairebé 70 en què es divideix el cas Andratx i versa sobre la compra el 2002 per part d'uns particulars d'una parcel·la en terreny rústic protegit, en una Àrea Rural de l'Interès Paisatgístic (ARIP), i la posterior construcció d'un habitatge, malgrat que tenien ple coneixement de la impossibilitat legal de fer-la.

Segons la Fiscalia, la suposada amistat entre aquests particulars (pare i fill) i el llavors batle, Eugenio Hidalgo i el zelador d'obres Jaume Gibert, va facilitar els tràmits administratius per autoritzar l'obra.

El mateix dia que el particular va registrar la compra del terreny, el zelador de l'Ajuntament va presentar un informe on feia constar falsament l'existència d'un habitatge de més de 10 anys d'antiguitat, quan en realitat només hi havia una caseta d'eines d'ús agrícola.

Posteriorment, quan el propietari del terreny va sol·licitar una llicència per reformar la suposada habitatge inexistent, li va ser concedida en 18 dies. A l'abril de 2005, el consistori va atorgar el final d'obra.

El ministeri fiscal demana per a l'exbatle d'Andratx una pena de 18 mesos de presó i 1.800 euros de multa com a inductor d'un delicte de falsedat en document oficial per funcionari públic, en concurs medial amb un delicte contra l'ordenació del territori.

Per al zelador d'obres demana 2 anys de presó com a autor d'un delicte de falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i un altre contra l'ordenació del territori i 3.600 euros de multa, tenint en compte els atenuants de confessió i col·laboració amb la Justícia.

Per al propietari del terreny i l'habitatge i per al seu pare, el fiscal demana que siguin condemnats cadascun d'ells a 3 anys i 2 mesos de presó per delicte urbanístic i falsedat, i que cadascú pagui 7.800 euros de multa. A més aniran al seu càrrec les despeses de la demolició del que s'ha construït.

En el marc del cas Andratx, Gibert va confessar la falsedat de l'informe que va realitzar per fer possible la construcció de la casa d'aquesta peça, així com la seva intervenció en diversos delictes que s'estaven investigant i altres que es desconeixien.

Tant Gibert com Hidalgo han complert condemnes per altres peces ja jutjades anteriorment del cas Andratx.





		

Arxius

<Julio 2015
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    
             

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:


    Blogalia

    Blogalia