Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears

Andratx: 300 signatures perquè es blindin les dunes del Camp de Mar

(Ara Balears, 16/04/2014)

La construcció de seixanta apartaments damunt les dunes del Camp de Mar, a Andratx, continua i ja ha malmès gran part de la zona

MERCÈ PINYA Palma. La construcció de seixanta apartaments damunt les dunes del Camp de Mar, a Andratx, continua i ja ha malmès gran part de la zona. Per evitar la destrucció irreversible del darrer sistema dunar del Ponent de Mallorca, ahir es registraren a la Conselleria d’Hisenda 300 signatures a favor de la protecció d’aquest espai d’alt valor natural i paisatgístic, que és a punt de desaparèixer.

En el document presentat, els veïns d’Andratx exposen que la urbanització d’aquesta zona suposa un “disbarat ecològic i paisatgístic” que massificarà “un punt ja prou saturat turísticament”.

Les signatures, recollides entre els veïns d’Andratx, varen ser registrades ahir pel portaveu del PSM andritxol, Joan Manera, qui va rebre també el suport del grup parlamentari MÉS.

Amb aquestes signatures, demanen que el Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Andratx prenguin partit en l’assumpte i “facin tots els esforços possibles” per declarar la zona “espai lliure públic”, tal com es recollia en les Normes Subsidiàries de 2007. [Nota de Disúrbia: poca cosa es pot esperar que s'arregli per aquesta via, a la vista dels pronunciaments judicials. Sembla una mala estratègia donar esperances infundades a la gent...]

Tot i que la construcció dels 60 apartaments a les dunes del Camp de Mar està avalada per diverses sentències judicials, pel portaveu del PSM d’Andratx, Joan Manera, “si hi ha voluntat política d’aturar-ho, es pot fer”. I parafrasejant Aristòtil, afegí que “la política és l’art de fer possible allò impossible”.

En el document registrat ahir recorden també que “tenim exemples que, malgrat existir moltes sentències judicials desfavorables, es va aconseguir protegir la Dragonera i, recentment, després de 20 anys de plets, esbucar els edificis de ses Covetes”.[Nota de Disúrbia: no són bons exemples, sinó tot el contrari]

L’Ajuntament d’Andratx paralitzà una petita zona de les obres el 25 de març passat arran de la troballa d’una era que podria ser motiu de protecció. A l’espera de la resolució del departament de Patrimoni Històric del Consell, la zona continua al marge de la construcció, que avança a la resta del solar i ja ha arrasat bona part de les dunes.

2014-04-16 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Amnistia urbanística “política” per als nuclis rurals de Menorca

(Ara Balears, 14/04/2014)

Consell i ajuntaments pactaren fa un any suspendre tots els expedients per infraccions

MARIA JOSEP FERRI, Maó. L’avís d’una presumpta irregularitat en la tramitació de determinats expedients de disciplina urbanística a Menorca ha encès totes les alarmes. Fou en el transcurs, la setmana passada, de la presentació de l’Associació Balear de Tècnics Urbanistes (ABTU) a Menorca. I, efectivament, un acord de la junta de govern del Consorci per a la protecció de la legalitat urbanística en sòl rústic, amb data de 8 de maig de 2013, confirma a priori les sospites. Aquell dia, Consell i ajuntaments pactaren suspendre “els procediments de restabliment de la legalitat urbanística, oportunament instruïts, per raó d’actuacions urbanístiques dutes a terme dins parcel·les incloses en nuclis rurals”.

Les administracions implicades, representades pels batlles i pel conseller d’Ordenació del Territori, en aquell moment Cristóbal Huguet, van justificar la polèmica decisió per l’entrada en escena de la Llei 7/2012 de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible, ara incorporada a la nova Llei d’ordenació i ús del sòl, que obria la porta a legalitzar determinades infraccions urbanístiques a partir de la delimitació dels coneguts com a assentaments en el medi rural. Una motivació del tot insuficient per l’assessor jurídic del Consorci, qui no va dubtar, segons consta en acta, a l’hora de qualificar la proposta de “contrària a la seguretat jurídica i, en conseqüència, a la legalitat”. Això, però, no va obstar perquè els membres de la junta de govern aprovessin aquesta proposta “estrictament política”, com s’encarregaren de remarcar.

Un acord polèmic

L’acord és polèmic [Nota de Disúrbia: siguem sincers, no és gens polèmic: és directament il·legal] per diversos motius. D’una banda, perquè s’agafa a un supòsit de legalització que la llei balear esbossa però que requereix de la reglamentació i la validació del Consell, cosa que no s’ha produït -és un dels punts que conté la norma territorial transitòria en tràmit-, amb la qual cosa els nuclis rurals es continuarien regint pel Pla Territorial Insular (PTI), encara en vigor.

D’altra banda, perquè posa un paraigua aparentment discrecional sobre determinades actuacions irregulars i impedeix d’aquesta manera l’efectiva i proporcionada aplicació de la normativa de disciplina urbanística. Per acabar-ho d’adobar, en el mateix acord es recalca que els expedients afectats han estat “oportunament instruïts” i es reconeix el caire possibilista, que no fàctic, de les vies obertes per la nova legislació.

Passivitat i lentitud

L’acta d’aquella reunió és un document que dóna fe del que per molts és una pràctica estesa en totes les administracions públiques amb competències en urbanisme: la passivitat a l’hora de fer complir la llei. “No és complicat iniciar expedients disciplinaris; en canvi, sí que ho és resoldre’ls”, assenyalava dijous en la jornada de presentació d’ABTU a Maó l’advocat del Consorci, Miquel Àngel Cardona.

La cadena de control es trenca sempre pel mateix lloc: quan, després de la llarga tramitació, s’ha de fer efectiva la demolició de les edificacions construïdes sense llicència municipal. No n’hi ha gaires casos. Certament, no és una decisió fàcil. Sebastián Grau, president de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes (AETU), ho explicava amb una mica d’humor: “Només conec un cas d’enderroc d’una construcció a l’àrea metropolitana de Barcelona, on he fet feina durant trenta anys, i en aquest cas es van donar dues circumstàncies: la construcció era de fusta i el propietari era estranger, amb la qual cosa no es va lesionar cap dret de cap votant”.

Justícia lenta

A més de la manca de predisposició política per executar una mesura impopular, hi entra en joc la lentitud de la justícia. “La llei de disciplina no és una llei dolenta, el problema el tenim en la cadena jurisdiccional”, advertia Pablo Molina, secretari d’AETU i soci del despatx Garrigues, per qui el volum d’il·legalitats és proporcional al temps que tarden els tribunals a pronunciar-s’hi. “En la mentalitat del propietari, la infracció és una aposta contra el control i la sol guanyar”, afegia. No deixa de ser significatiu, com anotà Cardona, que tampoc s’hagi guanyat aquesta batalla en una Reserva de Biosfera.

Menorca: “hi ha moltes ordres de demolició, però falta voluntat política”

(Ara Balears, 14/04/2014)

M. J. FERRI Maó. En els prop de nou anys de funcionament del Consorci per a la legalitat de la disciplina urbanística en rústic de Menorca, s’han iniciat centenars d’expedients disciplinaris per actuacions il·legals de diferent naturalesa, majoritàriament per ampliacions de volums, però també per construccions de nova planta o obertura de vials. Una feina ingent que, en molts casos, acaba en paper banyat.

“Es podria dir que el 99% de tots els expedients es resolen sempre amb ordres de demolició, i en aquests anys n’hem dictades moltes, però falta voluntat política per fer complir la llei”, comentava Miquel Àngel Cardona, advocat del Consorci de disciplina urbanística, en el debat generat després de la presentació de l’Associació Balear de Tècnics Urbanistes (ABTU) a Menorca.

Una part d’aquests expedients, després de comunicada l’ordre d’enderroc i finalitzat el procés judicial que se sol obrir, acaba de nou damunt de la taula de l’administració per la inacció i manca de resposta dels infractors. En aquests casos, el Consorci, ens supramunicipal que integren Consell i ajuntaments, hauria d’assumir la demolició de manera subsidiària, però rarament ho fa. Darrerament, de fet, no s’ha tramitat cap actuació d’aquest tipus. És més, durant el temps que Cristóbal Huguet va ser titular d’Ordenació del Territori i president del consorci, es va viure una situació de bloqueig i paràlisi, com asseguren diferents fonts consultades. Ara, amb l’assumpció de la cartera per part de l’advocada Marta Vidal, sembla que la dinàmica ha canviat lleugerament.

Així i tot, no deixa de ser un tema de difícil solució. Tots els tècnics que participaren en la jornada d’ABTU coincidien a l’hora d’assenyalar que la restitució dels terrenys a la legalitat “és una mesura impopular” i “ningú en vol ser el braç executor”, però també remarcaven que es tractava d’un mal necessari per donar exemplaritat i prevenir noves infraccions i, fins i tot, per activar, encara que de manera tímida, l’enfonsat sector de la construcció. En aquesta línia es pronuncià Cardona: “Fer totes les execucions subsidiàries potser ajudaria perquè tècnics i empreses de la construcció sortissin una mica del forat. I que consti que no vull dir que sigui un ferm defensor d’aquesta idea, però sí del compliment de la llei”.

2014-04-14 | Etiquetes: , , | Categories: Menorca | Enllaç

Marratxí: el municipio suma casi un centenar de casas ilegalizables en suelo rústico

(Diario de Mallorca, 13/04/2014)

El gerente de Urbanismo informa de que todas tienen expedientes urbanísticos y que indefectiblemente determinarán que deben ser demolidas - Se trata de parcelaciones que no cumplen con la normativa ni pueden cumplirla en el futuro

P. C. / M. B. El municipio de Marratxí es probablemente el mejor representante de la dispersión urbanística en Mallorca. Cuenta con decenas de urbanizaciones, núcleos rurales y núcleos urbanos históricos. Pero además cuenta con un total de nueve parcelaciones ilegales que, pese a la buena voluntad municipal, no son legalizables de ningún modo porque no cumplen con los parámetros que establece la Llei del Sòl Rústic ni con las normas urbanísticas del municipio.

El gerente de Urbanismo, Julio Alba, y el alcalde de Marratxí, Bartomeu Oliver, aseguran que, como ordena, la ley "se procedió a abrir un expediente urbanístico, que tiene su tramitación, pero que indefectiblemente se cerrará con una orden de derribo. No es porque el Ayuntamiento no quiera ayudar a los vecinos, es porque legalmente no existe ninguna posibilidad", sostienen. Aun así, apuntan que las demoliciones afectarán a algo menos de un centenar de casas.

Oliver explica que todo arranca de hace años. "La gente se compraba una finca y se hacía una casita que se iba ampliando; no había control, nadie decía nada y cada vez se añadía un poco más". Según el alcalde, "cuando se comenzó a poner freno a eso nos encontramos con casos graves y el Ayuntamiento no ha sido ajeno a dramas particulares; se apostó y se apuesta por colaborar por legalizar lo que es posible legalizar".

Urbanizaciones legales

Marratxí tiene en estos momentos diez urbanizaciones legales pendientes de recepcionar y también ocho núcleos rurales, aunque en realidad son cuatro puesto que el resto son fases de un núcleo rural que por sus dimensiones se ha dividido en sectores; se trata de Son Ametler. De este núcleo en concreto cabe mencionar que la fase II y la fase IV están a punto de recepcionarse, según apunta el gerente de Urbanismo.

De los cuatro restantes, y a pesar de ser legales, tres de ellos tienen graves problemas. Por lo que se refiere a Can Buc y Sant Josep, el problema se centra en que están afectados por el segundo cinturón de Palma.

Es Pinaret tiene el problema de que sus solares son muy desiguales y existe un sólo propietario con un solar muy grande. Los costes de urbanización son enormes para ese vecino.

La diferencia entre urbanizaciones y núcleo rural se centra en que las urbanizaciones son suelo previsto en las normas subsidiarias como de crecimiento natural de los núcleos históricos, mientras que los núcleos rurales son figuras urbanísticas derivadas de pequeñas urbanizaciones que surgieron hace tiempo en suelo rústico al amparo de una possessió y que han podido acogerse a la normativa para legalizarse, cumpliendo los parámetros establecidos.

Toda esta gran dispersión de población conlleva muchos quebraderos de cabeza al consistorio y elevados gastos. El alcalde cita como ejemplo que "solo en alumbrado público la partida presupuestaria es casi de un millón de euros. Si nos comparamos con municipios de similar población como Inca, por ejemplo, podemos decir que nosotros tenemos 45 parques infantiles y la capital del Raiguer da cobertura a su población con nueve".

Propone colaborar, pero sin costes para las arcas públicas

M. B. Marratxí. Los partidos de la oposición de Marratxí no son ajenos ni desconocen el problema. Daniel Guirao, del PSOE, dice que en el caso de las parcelaciones ilegales "se deberían estudiar una a una y ver si existe alguna posibilidad de que se adapten a las normas subsidiarias mirando el interés general de todos y el particular de los vecinos, pero siempre respetando la legalidad". Sobre las legalizables opina que "se debe colaborar, pero sólo aceptarlas cuando los informes técnicos avalen que cumplen con todo lo exigido". Joan Francesc Canyelles, de Més, sostiene que se "ha de intentar la legalización pero que no suponga un coste para las arcas públicas. La junta de propietarios es quien debe asumir esos costes. En cualquier caso se debería esperar a ver cómo se desarrolla la nueva ´Ley Company´ del suelo rústico". Por lo que se refiere a las legales indica que "el consistorio debe ser muy escrupuloso, colaborador, pero sólo aceptarlas cuando cumplan con todo lo necesario". Neus Serra, de Independents, indica que "se debería intentar legalizar lo existente por el bien de los vecinos y del municipio" y por lo que se refiere a las urbanizaciones aún no recepcionadas indica que "lo que se debe hacer es negociar y reunirse todas las veces que sean necesarias para llegar a acuerdos satisfactorios".

2014-04-13 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Pollença: Alternativa denuncia la construcción de una obra sin licencia en Formentor

(Diario de Mallorca, 12/04/2014)

La construcción se ejecuta a pocos metros del mar y, según este partido, no dispone del permiso obligatorio de Costas

J.F.S. El grupo municipal de Alternativa per Pollença denunció ayer la construcción de unas obras en la urbanización de Formentor que, en principio, no cuentan con la obligatoria licencia municipal. Según ha podido saber este grupo político, las obras están actualmente en marcha a muy poca distancia del mar, con la presencia de escombros y residuos líquidos, "sin que aparezca el correspondiente cartel de la licencia".

Después de consultar los expedientes de la obra, Alternativa ha constatado que en 2010 se presentó un proyecto de demolición de una vivienda existente y la construcción de una nueva vivienda unifamiliar con piscina en el mismo solar, un proyecto que "fue informado de forma desfavorable". Al parecer, a finales del pasado año 2013 los promotores presentaron una petición de reforma de la vivienda y de construcción de la piscina como "solución interina" hasta que fueran autorizados a levantar la nueva vivienda.

Sin embargo, según denuncia Alternativa, los promotores "han decidido iniciar las obras sin la correspondiente licencia y con la pasividad cómplice del Ayuntamiento". A su entender, las obras no deberían llevarse a cabo porque no tienen la licencia de la demarcación de Costas, trámite imprescindible porque "parte de la vivienda y la piscina se encuentran en el área de protección".

Este partido asegura que ha mandado una serie de fotografías de la obra al alcalde Tomeu Cifre (PP) y que no ha obtenido respuesta. En el último pleno, Alternativa preguntó por las obras al equipo de gobierno y la respuesta del alcalde fue "confusa".

Según apuntó el alcalde en la citada sesión plenaria, los promotores "no habían pedido bien la licencia" y que "el problema con la piscina se puede solucionar". Alternativa reclama al Ayuntamiento que abra el correspondiente expediente de infracción urbanística y que compruebe si las obras que se están ejecutando se adaptan al proyecto de reforma presentado por los promotores. La formación expresa su preocupación por la "relajación en la disciplina urbanística de Formentor".

2014-04-12 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Alaró: el juez decidirá en diez días si suspende el derribo del Fantasio

(Diario de Mallorca, 11/04/2014)

Bartomeu Noguera. El juzgado contencioso administrativo 2 de Palma ha dado diez días a las partes para que presenten alegaciones en relación a la petición del ayuntamiento de Alaró de paralizar la demolición del edificio de viviendas del Fantasio. Desde el Consistorio se entiende que la sentencia que ordena el derribo es de imposible cumplimiento y por esta razón se presentó en el juzgado un incidente de inejecución. El alcalde afirmó que ellos entienden que la demolición causaría mayor daño que la situación actual del edificio.

Por otra parte, el magistrado Santiago Alejandro García Navarro ha comunicado que la petición de nulidad del auto solicitada por los servicios jurídicos municipales no es procedente, y señala que dicha demanda debería ser planteada en un recurso de apelación.

En los últimos días el Ayuntamiento ha presentado el incidente de inejecución y también dos recursos contra los autos que ordenaban la ejecución inmediata de dos sentencias de 2010 que ordenaban la demolición de parte del edificio. Concretamente, apremiaban a demoler los 12 metros que invaden vial público, y también la reestructuración interna del edificio que fue objeto de licencia en febrero de 2006.

“La Llei del sòl de les Illes Balears és anacrònica”

(Ara Balears, 10/04/2014)

Tècnics urbanistes afirmen que s’ha perdut l’oportunitat de fer una llei actual

MARIA JOSEP FERRI Maó.La Llei d’ordenació i ús del sòl de les Balears, aprovada el 25 de març passat pel Parlament, no és del gust dels professionals especialitzats en urbanisme. En termes generals, es pot dir que no ha complert les expectatives. I n’eren moltes, després de tants anys d’espera. Ser l’única comunitat sense marc normatiu propi que regulés l’activitat urbanística, tot i els lògics inconvenients, comportava un avantatge: la possibilitat de fer una llei avançada, moderna, adaptada als temps actuals. Lluny d’això, segons denuncien des de l’Associació Espanyola de Tècnics Urbanistes (AETU), el Govern ha optat per aplicar la mateixa recepta dels darrers trenta anys.

“Una gran decepció”

“És una llei anacrònica que segueix la mateixa dinàmica conceptual que ha prevalgut des de l’any 1976”, indicava ahir l’advocat urbanista i secretari d’AETU, Pablo Molina, en l’acte de presentació a Menorca de l’Agrupació Balear de Tècnics Urbanistes (ABTU). Aquell any es va aprovar el text refós de la llei del sòl d’àmbit estatal i amb ell tot un seguit de criteris de caire “expansionista” que, segons el també soci del prestigiós despatx Garrigues, lluny de ser superats, han estat incorporats a la llei impulsada per Biel Company, conseller de Medi Ambient, Agricultura i Territori. Encara que reconeix l’existència d’alguns aspectes positius, Molina no dubta a l’hora de fer una valoració contundent de la nova llei: “Ha estat una gran decepció”.

A l’expectativa generada per la manca d’un text propi després de tant de temps, s’hi suma el fet que l’any passat l’executiu central va donar llum verda a la Llei de regeneració, rehabilitació i renovació urbanes, el marc propici perquè les futures adaptacions de les autonomies prioritzessin nous criteris urbanístics. “És decebedor, perquè és la primera llei que surt després de la de l’any 2013 i encara manté la filosofia de dotar d’instruments per a la transformació del sòl urbanitzable en urbà”, raonava Molina. En opinió seva, abans d’obrir noves expectatives de creixement, “s’hauria de prioritzar allò que ja està edificat” i, en aquest sentit, apuntava una altra mancança de la nova llei: la pràctica inexistència de mecanismes per tractar els problemes del sòl urbà.

Politització de l’urbanisme

La pluja de crítiques a la norma impulsada per Company no es va limitar a aquest aspecte. L’excessiva complexitat del text va ser un altre dels flancs atacats pels participants en les jornades organitzades per l’Associació Balear de Tècnics Urbanistes. “Malgrat que dóna més seguretat als funcionaris, l’elaboració de lleis excessivament llargues i complicades, d’interpretació confusa i dubtosa, acaba provocant una major inseguretat jurídica entre els ciutadans”, advertia Sebastián Grau, president de l’associació a escala estatal.

Un cop més, però, la declaració més contundent vingué de la mà de Pablo Molina, que és també un dels experts que fan feina en la nova llei d’urbanisme catalana. “El Govern, amb la nova norma, s’incorpora al club de l’extrema confusió i l’extrema inseguretat”, assenyalava, cosa que per ell no deixa de ser una manifestació més de “l’extrema politització de l’urbanisme”. “Intenten fer lleis tan precises i tan ideològiques que resulta inevitable que l’urbanisme estigui sempre en el centre del debat polític i, per tant, que tots els partits un cop arriben al poder vulguin fer la seva”, argumentava.

I el sòl rústic?


Els tècnics aplegats ahir a Maó trobaven a faltar també en el redactat de la llei el desplegament d’eines reguladores del sòl rústic. Una “oportunitat perduda”, en opinió dels presents, per elaborar un planejament urbanístic integral i integrador que incorporés totes les tipologies del sòl. L’arquitecte Miquel Sintes ho veu com una clara conseqüència de “l’empanada mental” que sempre ha caracteritzat els gestors a l’hora d’abordar l’ordenació i els usos en rústic. 

2014-04-10 | Etiquetes: , , | Categories: Suprainsular | Enllaç

Construir ha de ‘salvar’ el camp

(Ara Balears, 10/04/2014)

La nova llei agrària desregula i exonera els pagesos dels requisits com la parcel·la mínima per a noves edificacions

JAUME PERELLÓ. Com ja va fer Carlos Delgado amb els hotelers en la Llei de turisme, Gabriel Company es disposa a oferir als propietaris d’explotacions agrícoles i als que ho vulguin ser un tracte diferenciat i privilegiat en matèria urbanística, ja que els exonera de diferents paràmetres i restriccions que són d’aplicació per als ciutadans en general.

Així, segons figura a l’esborrany de la llei agrària a què ha tingut accés l’ARA Balears, els propietaris d’explotacions podran construir edificacions en sòl rústic si tenen 14.000 metres quadrats, per molt que el planejament municipal exigeixi una parcel·la mínima superior.

Però si no tenen els 14.000 metres quadrats, tampoc han de passar gaire pena. La llei que ara mateix està en fase d’elaboració per part de l’Executiu arriba fins i tot a reduir la parcel·la mínima de 14.000 metres, una figura fins ara intocable, per davall de la qual no es podia autoritzar cap construcció en rústic. En determinats casos, són definits vagament com a “explotacions agràries prioritàries”, referint-se a les que siguin gestionades amb caràcter familiar o per part d’una cooperativa. També podran incomplir la parcel·la mínima els hivernacles i la venda i transformació de productes, activitats per a les quals es podran fer noves construccions sense que ni tan sols es disposi dels 14.000 metres.

Les àrees protegides

Tampoc no es deslliuren de la possibilitat de construcció d’instal·lacions agrícoles les àrees protegides. L’esborrany deixa clar que “quan l’edificació es realitzi en l’àmbit d’un espai protegit (àmbit PORN / Xarxa Natura 2000), l’administració ambiental fixarà les mesures protectores, correctores i compensatòries necessàries a fi d’evitar-ne, prevenir-ne o minimitzar-ne els possibles efectes negatius sobre el valor específicament protegit”. Cal recordar que en aquests moments l’autoritat ambiental és també la mateixa conselleria que impulsa aquesta norma, amb el conseller Company al capdavant.

Igualment, no caldrà aconseguir un interès general per començar la construcció, sinó que bastarà fer una comunicació prèvia a l’administració, a la qual s’haurà d’adjuntar un informe d’Agricultura. Així, la Conselleria de Company s’erigeix en l’autoritat que vetllarà, almanco inicialment, per la legalitat o conveniència de la nova construcció.

La llei també davalla les restriccions pel que fa als usos permesos en sòl rústic, ja que hi permet totes les activitats del sector primari, a més de les complementàries, com són les transformacions dels productes, que deixaran d’estar prohibides.

La inspiració filosòfica d’aquesta normativa que desregula i que rebaixa les condicions per poder construir en el sòl rústic de les Balears cal cercar-la en l’exposició de motius de la norma, un veritable homenatge a la verborrea gratuïta. Entre el seguit de referències justificatives de la rebaixa que pretén aplicar Company, se cita un informe de 1874 de Gaspar Melchor de Jovellanos on s’afirma que “l’única finalitat de les lleis respecte de l’agricultura ha de ser protegir l’interès dels seus agents, separant tots els obstacles que puguin entorpir o obstruir la seva acció i moviment”, de manera que cal eliminar “els obstacles que la natura, l’opinió i les lleis oposen als progressos del cultiu”.

El conseller d’Agricultura Territori i Medi Ambient, Gabriel Company, ha estat presentant el projecte de llei a les associacions del sector i també a la Federació hotelera. Fa uns dies, el responsable de la nova norma va afirmar que “situarà el sector primari balear en un primer nivell”. En aquest sentit, Company va destacar les activitats complementàries que permet la llei, com l’ús turístic dins les explotacions de manera complementària. El conseller va dir que el pagès ha de ser reconegut com “una peça fonamental del turisme”.

2014-04-10 | Etiquetes: , , , | Categories: Suprainsular | Enllaç





		

Arxius

<Abril 2014
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:



    Disúrbia Plus a Flipboard


    Disúrbia. Recull de notícies 2000-2004

    Blogalia

    Blogalia