Disúrbia
Bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears

Sant Josep: la juez da dos meses al Consell para revisar 38 expedientes del caso Huerta

(Diario de Ibiza, 24/11/2014)

El vicepresidente pide al juzgado «más flexibilidad» para «no paralizar completamente» la actividad del área de Territorio | Mariano Juan reconoce que por vacaciones y bajas laborales del personal este departamento anda «un poco asfixiado»

eugenio rodríguez | ibiza. La magistrada del Juzgado de Instrucción número 3 de Ibiza, Carmen Martín, ha dado un plazo de dos meses al Consell de Ibiza para que revise y redacte un informe sobre un total de 38 expedientes urbanísticos vinculados al caso Huerta. La investigación de la supuesta trama delictiva que encabezaba el exarquitecto municipal de Sant Josep Antonio Huerta Briz, en la que este presuntamente aprovechaba su cargo público para redactar y dirigir a través de empresas de su entorno familiar proyectos en Sant Josep, acumula una larga instrucción de seis años.

El Equipo de Delitos Urbanísticos y Económicos de la Guardia Civil tardó cinco años en analizar toda la documentación incautada, en octubre de 2008, en la llamada operación Pitiusa, durante los registros efectuados en las viviendas y oficinas del exarquitecto municipal, su hijo y su nuera. Pero este cuerpo policial instó a la juez en mayo del año pasado a que requiriera al Ayuntamiento de Sant Josep a que revisara casi 50 expedientes para que comprobara si se ajustaban o no a la legalidad.

Así lo hizo la magistrada, pero el exarquitecto municipal recurrió dicha decisión al considerar «improcedente» dicha revisión y más aún que se le encargara al Ayuntamiento para hacer de «perito de sí mismo». «Es del todo incompatible con la imparcialidad, neutralidad y objetividad que ha de tener cualquier perito», alegó entonces la defensa de Huerta, aparte de que los expedientes analizados, según su criterio, eran «intachables desde el punto de vista administrativo y jurídico».

Pericial «casi acabada»

El Consistorio inició el trabajo de revisión de los expedientes en enero de este año y cuando estaba «casi acabado», según el concejal de Urbanismo, Javier Marí, la Audiencia Provincial estimó en mayo el recurso de Huerta y ordenó que dicho informe se encargase a otros ayuntamientos o al Consell. Además de pedir que solo se revisen los expedientes informados por Huerta o aquellos en los que se concedió licencia en contra del informe de los técnicos, el tribunal apremió a la juez instructora para que marcase un plazo máximo para la elaboración del informe pericial y concluyera «lo antes posible» la instrucción.

El pasado 31 de julio, la juez dictó una providencia en la que señalaba que fuera el Consell, y en un plazo de dos meses, la institución encargada finalmente de llevar a cabo el informe pericial sobre un total de 38 expedientes urbanísticos. La propia resolución establece qué cuestiones se deben verificar en cada uno de los casos. También ordenaba en un plazo de 10 días el traslado de los expedientes desde Sant Josep al juzgado para remitirlos al Consell.

El conseller de Territorio, Mariano Juan, puntualiza que, pese a que la resolución tiene fecha de 31 de julio, esta se notificó al Consell hace «dos semanas». La institución ha pedido a la juez que le dé «más flexibilidad», sin un plazo definido, al objeto de llevar a cabo el informe pericial «poco a cabo» y «no paralizar completamente» la actividad del departamento de Territorio.

El también vicepresidente del Consell destaca que dicha revisión solo la puede hacer «personal cualificado» y que solo se disponen de dos arquitectos y dos juristas para hacerlo. Juan desconoce cuánto pueden tardar en llevar a cabo esta tarea. En este sentido, el conseller señala que el departamento de Territorio, por las vacaciones y algunas bajas de su personal, anda «un poco asfixiado».

Mariano Juan admite que la resolución de los expedientes propios del Consell acumulan actualmente «cierto retraso» a pesar de que, puntualiza, se intenta sacar el trabajo «todo lo rápido que se puede». El análisis de los 38 expedientes del caso Huerta lo «ralentizará» aún más. Los técnicos lo compaginarán, según el conseller, con los asuntos propios del Consell. «No se puede dedicar una persona exclusivamente a esta tarea», señala. La institución ha pedido en el juzgado una serie de aclaraciones y que, en lugar de recibir todos los expedientes de golpe, lleguen al Consell de «forma paulatina».

Alberto Torres se plantea denunciar el retraso al CGPJ

Su abogado critica que la juez rehúsa retirar su imputación a la espera de la pericial cuando «no tiene nada que ver con él»

e. r. | ibiza El empresario hotelero Alberto Torres, que también está imputado en el caso Huerta, se plantea denunciar ante el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) el retraso que acumula la instrucción y la negativa de la juez a resolver la retirada de la imputación de su defendido. «La situación es inadmisible», sostiene su letrado, Salvador Ferrer, quien en otras ocasiones ya ha manifestado que la dilación del caso está causando «indefensión» a Torres y «una condena social innecesaria».

El abogado explica que la juez rehúsa resolver la petición de sobreseimiento sobre su defendido a la espera de que se lleve a cabo la pericial de los 38 expedientes urbanísticos. El letrado indica que «no hay nada» en esta documentación que «vincule a Torres». «Todo tiene que ver con Huerta», dice.

Torres está imputado en la causa por su participación en una comida, en la que estuvo también el exarquitecto municipal Antonio Huerta y concejales de Sant Josep, en la que supuestamente, según figura en la causa a raíz del testimonio de un antiguo empleado de Torres, se pactó la concesión del final de obra de la urbanización de Cala Molí sin una verificación previa por parte de los técnicos municipales. Ferrer ha negado que en el transcurso de dicha comida se planearan «supuestos hechos no ajustados a la legalidad» y que, precisamente, después de dicha comida se llevó a cabo la revisión de las obras. Sostiene, además, que el exempleado testificó contra Torres por «motivaciones económicas» y que, por tanto, dicha prueba es «irrelevante y carece de valor».

Llicències d’obra que hipotequen ajuntaments

(Ara Balears, 22/11/2014)

Diversos consistoris de l’illa s’enfronten al pagament d’indemnitzacions i demolicions

M. BONNÍN Manacor. La reclamació d’una indemnització de prop d’1,9 milions d’euros per part del propietari de les cases de Biniatzent d’Alt, feta pública en el darrer ple de l’Ajuntament de Mancor, se suma als casos de llicència mal donada que acaben pesant en un ajuntament com si es tractàs d’una hipoteca.

Només n’és un. S’hi poden sumar les indemnitzacions pels quatre xalets de Llucalcari, a Deià (reclamació total de 13,5 milions d’euros), els tretze blocs de pisos amb 68 apartaments de ses Covetes, a Campos (amb una possible futura indemnització, després de pagar els esbucaments) o, més recentment, els dos pisos dels aparcaments del teatre Principal a Manacor, quan la ciutat encara té la ferida oberta del Pont del Riuet de Portocristo.

Altres processos semblants oberts actualment són els del bloc de pisos construïts en el solar del cine Fantasio, a Alaró, i el de la casa del carrer Creus a Pollença. En el primer cas, el Consistori està pendent de la resolució del jutge, que l’obliga a complir una sentència de l’any 2010 per demolir la part de l’edifici que ocupa la via pública. El cost total podria ser de 600.000 euros, segons els càlculs de l’Ajuntament.

En el cas de la casa del Calvari de Pollença, ja està demolida. Ara, la propietària demana a l’Ajuntament una indemnització de 2 milions d’euros, que el Consistori calcula (amb l’aval del Consell Consultiu) en 450.000 euros. Aquest pot ser un altre cas dels que s’allargarà per diferents processos judicials. De moment, la propietària ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament.

Un altre cas a part és el de l’Ajuntment d’Artà. Els promotors de la urbanització de la illeta del Molí d’en Regalat (Colònia de Sant Pere) demanaran més de 4 milions d’indemnització si finalment la construcció dels xalets no es pot dur a terme. Aquesta és l’amenaça que comunicaren els serveis jurídics de l’empresa Porto Sa Coloni SA en un correu electrònic enviat al batle. S’hi han de sumar els 500.000 € que la promotora avançà després d’acordar-ho així amb la signatura d’un conveni l’any 2005. Actualment, el Consistori ja abona prop de 2 milions d’euros per haver incomplit un conveni urbanístic de 1995 per construir el poliesportiu del cap Ferrutx.

Andratx és un altre cas a part. El Consistori ja ha fet moviments perquè el Consell i el Govern li donin suport a l’hora d’enfrontar-se a diverses demolicions a les quals ha de fer front anys després de la construcció de promocions immobiliàries alçades sota l’empara de llicències mal donades.

Qui n’és el responsable

El pagament dels esbucaments i les posteriors indemnitzacions acaben afectant el contribuent, ja que tanmateix es paguen amb fons públics. Això no obstant, no són poques les ocasions en què partits de l’oposició i societat civil reclamen als responsables polítics que se’n facin responsables amb el seu patrimoni personal. Però ells són representants escollits democràticament. “Ha de pagar l’Ajuntament, no la persona”, afirma Eduard Moreno, advocat que va encapçalar el plet pels xalets de Llucalcari [Nota de Disúrbia: home, ho diu perquè a ell ja li convé si vol cobrar...]. Ara bé, si es demostra que qui va demanar la llicència ho va fer amb males arts o gràcies a la prevaricació política, aquest no tindrà dret a reclamar “ni un euro”, explica el misser.

Anul·lada la llicència de ‘Villa Català’ que atorgà l’Ajuntament d’Artà

(Ara Balears, 23/11/2014)

En la sentència, el jutge enumera les raons de les nul·litats de les llicències. Entre d’altres, indica que l’edifici està fora d’ordenació, perquè incompleix la Llei de costes i per irregularitats en el procés de concessió

M.B. La sentència 305/2014 del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma ha anul·lat les llicències d’obra atorgades per l’Ajuntament d’Artà per a la reforma de l’edificació coneguda com a ‘Villa Català’, situada a la urbanització de Montferrutx, a la Colònia de Sant Pere.

En la sentència, el jutge enumera les raons de les nul·litats de les llicències. Entre d’altres, indica que l’edifici està fora d’ordenació, perquè incompleix la Llei de costes i per irregularitats en el procés de concessió feta per part de l’Ajuntament, els anys 2005 i 2007. Una d’aquestes és la manca d’un informe jurídic previ a l’atorgament de la llicència. El jutge també fa notar que la llavors arquitecta municipal no podia realitzar informes tècnics, ja que era un càrrec de confiança.

Per altra banda, argumenta que les llicències incompleixen la normativa de distància de “reculada”. Segons indica el jutge, l’obra hauria de disposar també d’una autorització d’obres, instal·lacions i activitats permeses a la zona de protecció prevista en la legislació de Costes, que ha d’atorgar el Consell Insular de Mallorca. Tant el perit judicial com la secretària del Consistori haurien comprovat que efectivament el solar està situat parcialment dins la zona de servei de Costes, és a dir, en els 20 metres comptats a partir de la delimitació del domini públic marítim i terrestre.

Preguntes

L’agrupació IniciativaVerds presentarà una bateria de preguntes sobre la sentència en el ple ordinari que el Consistori ha de dur a terme dimarts que ve. Entre d’altres, demanarà per què s’encarregaren informes tècnics a un càrrec de confiança, sabent que no en tenia la competència. Així mateix, sol·licitarà informació sobre la tramitació de la resta de projectes d’obra de la urbanització de Montferrutx afectats per un domini públic d’una altra administració.

Les dues llicències es varen atorgar quan el batle era Rafel Gili, pare de l’actual primer edil. Pel que fa al càrrec de confiança, els Verds ja havien exigit en diverses ocasions que es regulàs aquesta plaça apel·lant a la seguretat jurídica.

La ‘Villa Català’ està inclosa en el catàleg de patrimoni històric del terme municipal d’Artà amb un grau de protecció parcial. És una casa aïllada pels quatre costats, amb un petit jardí davanter i coberta de dos aiguavessos de teula àrab.

Demanda millonaria por la demolición de una casa en Pollença

(Última Hora, 22/11/2014)

E. Ballestero. La propietaria de la vivienda demolida hace un año por tapar las vistas del Calvario en Pollença ultima la presentación de una demanda contra el Ajuntament en la que reclama una indemnización de 2.020.427,30 euros en concepto de daños y perjuicios.

La construcción de la citada vivienda se había realizado con la correspondiente licencia municipal de obras concedida el 24 de abril de 1991 y cumplía con la normativa urbanística municipal.

El Ajuntament de Pollença ha desestimado la reclamación de responsabilidad patrimonial que había presentado la perjudicada.

La decisión municipal, avalada por el Consell Consultiu de les Illes Balears, cifra la indemnización en 532.564,43 euros.

El abogado de la afectada confirmó este viernes que registrará la demanda a principios del mes de diciembre.

La vivienda demolida por orden judicial fue construida en los años 90 con el visto bueno del Ajuntament, pero un vecino denunció la licencia porque le tapaba las vistas. El juez dictó a favor del denunciante anulando la licencia de obra en 1999, aplicando una normativa supramunicipal en un caso sin precedentes que ha sido calificado por ARCA como un « triunfo del patrimonio» dado que «la construcción obstruía la panorámica de un mirador del Calvario desde donde se podían ver las casas de Betlem».

Palma: Cort ja té 45 sentències favorables del Suprem per demolir a Son Banya, però no n'executarà cap

(Ara Balears, 21/11/2014)

Serveis Socials diu que no hi ha pressupost i que, tanmateix, no s'acabaria amb el "supermercat de la droga"

LLUÍS PLANAS. L'Ajuntament de Palma ja disposa de 45 sentències del Tribunal Suprem, fermes i favorables, per procedir a la demolició de fins a 54 barraques del poblat de Son Banya. No obstant això, ara per ara, l'equip de govern del PP no pensa executar-ne cap, perquè assegura que no té pressupost suficient per actuar en aquest sentit i que, tanmateix, fer-ho no suposaria acabar amb el "supermercat de la droga". Les sentències, segons la informació municipal, afecten 45 famílies amb 54 barraques. En total, a Son Banya hi ha actualment unes 120 edificacions.

Les resolucions del Suprem que s'han acabat de conèixer aquest mateix mes posen punt final als recursos interposats contra les ordres d'enderrocament ordenades durant el mandat passat, en el marc del pla de reallotjament que impulsà Eberhard Grosske per acabar amb el poblat com el principal punt de venda de droga a l'illa. Els grups de l'oposició denuncien que l'equip de Mateu Isern ha paralitzat deliberadament aquest pla, perquè des de l'any 2012 no s'ha efectuat cap enderrocament ni reallotjament atès que no s'hi ha destinat cap partida pressupostària.

La qüestió s'ha posat damunt la taula aquest dijous a la comissió municipal a partir d'una proposta i una bateria de preguntes presentades pel grup del PSOE. La regidora socialista Virgínia Abraham ha denunciat que "no existeix voluntat política per acabar amb Son Banya" i que després de fer-se "un gran esforç durant la legislatura passada amb la implicació de tots, ara no hi ha el més mínim interès quan resulta que amb les sentències del Tribunal Suprem, l'Ajuntament està legitimitat per actuar-hi i ho té tot a favor".

Abraham ha sostingut que fa quatre anys hi havia 30 famílies que viuen a Son Banya, amb les quals es treballava a través del Patronat Municipal de Son Riera (Son Banya) i el Pla de reallotjament i reinserció social, que estaven disposades a ser reallotjades, però que, tot i així, no s'hi ha volgut actuar. Per part del grup municipal de MÉS, Antoni Noguera també ha criticat un "retrocés important" en l'actuació de l'Ajuntament a Son Banya.

Ferriol diu que s'enganen els ciutadans

Per la seva banda, la regidora de Benestar Social, Aina Ferriol, ha justificat que l'equip de govern no actuï a Son Banya perquè "el marc pressupostari de 2015 és el que tenim i no un altre, i la inversió de 310.000 euros per enderrocar aquestes 20 barraques no està prevista". Ferriol sosté així que tot i que les sentències afecten 54 barraques, només se'n podrien demolir 20 perquè a la resta les famílies no disposen d'habitatges alternatius "i en altres casos s'ha de verificar si tenen altres propietats".

La responsable de Serveis Socials s'ha mostrat indignada amb les manifestacions de la socialista Abraham, perquè ha considerat que "vol suggerir que aquest equip de govern té algun tipus de connivència amb persones que exerceixen el narcotràfic". Ferriol ha afegit així que, com diu que fa el PSOE, "fer creure a la gent que per demolir 20 barraques, que són només el 17% del total d'habitatges del poblat, s'acabarà amb la venda de droga és intentar enganar els ciutadans".

Després de la comissió, a través d'un nota de premsa, la regidora de l'equip de govern ha afirmat que els serveis jurídics municipals es reuniran per "analitzar la situació de les sentències a partir d'aquest moment". També ha afegit que la seva àrea se centra a "donar prioritat a la cobertura de les necessitats bàsiques" i sobre això ha assegurat que enguany s'han augmentat les ajudes econòmiques generals i per a les beques d'inserció social i laboral a través del Patronat Municipal dedicat a Son Banya.

2014-11-21 | Etiquetes: , , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Promueven la legalización de los primeras casas sin licencia en rústico

(Menorca, 21/11/2014)

Cinco propietarios se han acogido ya a la amnistía de la Ley del Suelo y «otros muchos» se preparan. Pueden legalizar las viviendas de más de ocho años sin esperar a la regularización de los ‘hortals’

David Marquès. Los ayuntamientos de Maó, Alaior y Sant Lluís tramitan las cinco primeras solicitudes de legalización que se han presentado en Menorca por parte de dueños de construcciones erigidas sin permiso en suelo rústico para poder beneficiarse así de la ‘amnistía’ prevista en la nueva Ley de Usos y Ordenación del Suelo en Balears, vigente desde el 29 de julio de este año.

De momento, solo han tenido entrada dos proyectos en Maó, otros tantos en Alaior y uno en Sant Lluís. Pero son múltiples las consultas de propietarios y arquitectos que se han realizado durante los cuatro últimos meses en éstos y todos los restantes consistorios de la Isla, que se preparan para recibir un elevado número de expedientes de legalización.

La mayor parte de las peticiones corresponden a viviendas diseminadas en el campo o antiguos huertos de ocio reconvertidos en viviendas, y hasta en chalés, que tratan así de ajustarse a la legalidad sin esperar a que se regularicen los respectivos núcleos de ‘hortals’ en los que se asientan. De los 29 asentamientos reconocidos por el PTI en Menorca, solo uno ha logrado hasta ahora legalizarse.

Vidal: «No cerraremos los ojos ante la mayor ilegalidad de Menorca»

La consellera de Ordenación del Territorio, Marta Vidal Crespo, resaltó ayer que «afrontar la necesaria regulación de los núcleos de ‘hortals’, tras tantos años de mirar hacia otro lado, requiere de mucha responsabilidad por parte de la administración. Durante todas estas décadas, las instituciones públicas han sido partícipes de la situación, pero ha llegado el momento de decir basta. No cerraremos más los ojos ante la mayor ilegalidad de Menorca. Contemplo cualquier opción menos una: no actuar».

La Norma Territorial «establece sistemas más flexibles que el PTI y facilitamos con ello a los ayuntamientos el camino hacia la legalización de los núcleos, pero a partir de unos parámetros acordes a cada zona y regulados mediante su propio plan especial». Los municipios, recuerda, «siempre han podido legalizar los núcleos de ‘hortals’, pero nunca ha habido fuerza ni voluntad suficiente por parte de la administración». La Norma abre ahora una nueva expectativa.

2014-11-21 | Etiquetes: , , , , , , | Categories: Menorca | Enllaç

El jutjat admet a tràmit un recurs per anul·lar la llicència d'obres de Palma Springs

(Ara Balears, 18/11/2014)

Cort informa que es persona en el procediment i es mostra sorprès perquè el demandant sigui "un particular de València"

LLUÍS PLANAS. El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma ha admès a tràmit un recurs que demana l'anul·lació de la llicència d'obres concedida per Cort el 29 de juliol passat a la promotora Unibail Ruibanco per a la construcció d'un macrocentre comercial a la zona humida de les Fontanelles, amb el nom comercial de Palma Springs. L'equip de govern municipal ha anunciat aquest dimarts la personació de l'Ajuntament en el procediment després d'haver-ne tingut coneixement. El portaveu, Julio Martínez, no ha donat més detalls sobre aquesta qüestió, però sí que ha mostrat la seva sorpresa perquè el recurs hagi estat interposat "per un particular que no resideix aquí, sinó a València".

L'equip de govern del PP va atorgar la llicència d'obres a Unibail Ruibanco el 29 de juliol passat, quan el projecte ja tenia llicència d'activitats, que es va concedir al febrer de 2013, i després que la llei pemetés simultanejar les obres d'urbanització, en curs des de 2012, i la construcció. No obstant això, la promotora va haver de constituir un aval de més de 12 milions d'euros. La llicència d'obres es va concedir amb un pressupost de 59.488.494 euros, tot i que els inversors han promès una inversió al voltant dels 225 milions d'euros.

El Govern de José Ramón Bauzá i l'Ajuntament de Mateu Isern han donat el seu vistiplau al projecte, tot i les reiterades denúncies pel perill mediambiental que suposa la construcció del macrocentre comercial a la zona humida de la Platja de Palma. Aquest suport institucional es visualitzà el passat 13 d'octubre en la gran presentació del projecte Palma Springs feta pels promotors. El centre comercial tindrà una superfície de fins a 70.000 metres quadrats i més de 200 locals comercials, i esperen obrir-lo a la tardor de 2016.

2014-11-18 | Etiquetes: , , , , | Categories: Mallorca | Enllaç

Sant Josep: la casa ilegal del Puig d´en Serra será derribada el día 25

(Diario de Ibiza, 15/11/2014)

El juzgado levanta la suspensión de la orden de demolición y el GEN asegura que no caben más recursos

redacción | ibiza. El Ayuntamiento de Sant Josep ha emitido un decreto mediante el que da cumplimiento a un auto dictado el pasado 14 de octubre por el juzgado de lo contencioso administrativo número 1 de Palma que levanta la suspensión del derribo de la vivienda ilegal del Puig d´en Serra, en es Cubells, debido a un recurso que había interpuesto la propiedad.

El decreto municipal fija para el próximo 25 de noviembre a las ocho y media de la mañana la fecha para la entrada en la casa y el inicio de su derribo por parte de la empresa que en su día fue contratada para ello, la misma que derribó la mansión de Michael Cretu en Santa Agnès.

Los propietarios habían alegado que las obras de demolición podían perjudicar a unas aves protegidas que habitan en la zona del Puig d´en Serra y que nidificaban en aquel momento. Sin embargo, el juzgado ha recabado un informe de la conselleria de Medio Ambiente que considera que «las circunstancias que motivaron la suspensión han desaparecido», al haber transcurrido la época de nidificación, por lo que procede llevarla a efecto y desestimar los recursos de los promotores.

Contra esta resolución cabía un recurso de reposición que debía interponerse en el plazo de cinco días, pero los ecologistas del GEN afirmaron ayer que no consta que se haya interpuesto este recurso, con lo que no quedaría ya más impedimento para el derribo.





		

Arxius

<Noviembre 2014
Lu Ma Mi Ju Vi Sa Do
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
             

Categories

  • Eivissa i Formentera
  • Especial
  • Mallorca
  • Menorca
  • Operacio Voramar
  • Suprainsular
  • Etiquetes

    Llista d'etiquetes

    Documents

  • Altres infraccions
  • Notícies d'anys anteriors
  • Què és Disúrbia?
  • Recopilacions de notícies
  • Cercador de Disúrbia:



    Disúrbia Plus a Flipboard


    Disúrbia. Recull de notícies 2000-2004

    Blogalia

    Blogalia